El Tribunal de Comptes condemna Mas, Ortega, Homs i Rigau a pagar 4,9 milions

Segons la sentència, han estat condemnats Mas, els exconsellers Francesc Homs, Irene Rigau i Joana Ortega i sis persones més per les despeses originades per la consulta del 9-N, xifrades en 4.946.788,16 euros. La xifra és inferior als 5,2 milions que van dipositar com a fiança, perquè aquesta inclou els interessos generats fins al moment de dipositar-la, cosa que no reflecteix la sentència. El Tribunal de Comptes considera responsables comptables directes els esmentats, així com Luis Bertrán Saura, Josefina Valls, Jaume Domingo Planas, Ignasi Genovès, Jordi Vilajoana i Teresa Prohias. Se'ls condemna a reintegrar a la Generalitat la suma en què es xifra l'abast de les seves respectives responsabilitats.

Així, per exemple, a Mas se'l fa responsable del total dels 4,9 milions d'euros -però de cap partida concreta- i, a la resta, se'ls van imputant imports en funció del seu paper en el 9-N. Francesc Homs ha de respondre per una mica més d'1,9 milions per diversos conceptes, entre ells la campanya de publicitat institucional, que va costar 806.000 euros; Irene Rigau, per 2,8 milions destinats a la compra i trasllat dels 7.000 ordinadors fets servir en les meses de votació; i Joana Ortega, per 865.600 euros.

En els casos en els quals con-corre la responsabilitat de diversos demandats respecte a un mateix concepte, la responsabilitat de tots ells és solidària en relació amb els danys causats, diu la sentència. Per al Tribunal de Comptes, tant Mas com els altres membres del seu Govern demandats no només no eren aliens a les decisions de despesa pública de la Generalitat, sinó que eren els «màxims responsables» d'aquestes decisions. I subratlla que tant Mas, com a president de la Generalitat, com les exconselleres Ortega i Rigau eren «conscients» que contravenien el que havia disposat pel Constitucional en no suspendre el procés del 9-N i permetre les votacions.

El Tribunal també fa un repàs detallat de les actuacions dels ara condemnats en aquelles dates i dona per provades les acusacions de la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat, Societat Civil Catalana i l'entitat Advocats Catalans per la Constitució. En els fonaments jurídics, no veu contradicció amb la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que no va apreciar delicte de malversació, ja que el que enjudicia el Tribunal de Comptes és la responsabilitat comptable. I argumenta que, d'acord amb la jurisprudència existent, «l'abast comptable es produeix no només quan el gestor de fons públics no justifica el destí donat als fons la gestió dels quals té encomanada, sinó també quan el destí que s'hi hagi donat és aliè a les finalitats públiques pròpies de l'entitat». Per al tribunal, «no hi ha controvèrsia» en el fet que la majoria de les despeses es van realitzar per fer possible la celebració del 9-N, un procés participatiu que no constituïa una finalitat pública d'acord amb l'ordenament jurídic, ja que va ser declarat inconstitucional pel TC, segons recorda la sentència, encara que ho va ser després que s'haguessin fet les despeses.