La cancellera alemanya Angela Merkel ha proposat aquest dimarts davant el ple de l'Eurocambra la creació d'un exèrcit europeu. Durant el seu discurs inicial sobre el Futur d'Europa, Merkel ha proposat la creació d'un Consell de Seguretat europeu i una força d'intervenció ràpida per "abordar temes rellevants" i seguir treballant amb la visió que "algun dia" hi hagi un "veritable exèrcit europeu". Segons ha argumentat, recordant el que va defensar el president de la Comissió Europea Jean Claude Juncker fa quatre anys, un exèrcit europeu "demostraria que entre els països europeus no pot haver-hi guerra".

En aquest sentit, ha indicat, "seria molt més fàcil cooperar", podria haver-hi una política d'exportació d'armes comuna i actuaria com un "complement" de l'OTAN.

En el mateix discurs, Merkel ha defensat també que la UE és "la millor garantia per una pau estable i un futur prometedor" al continent i ha recordat que l'horror de la Primera Guerra Mundial "ha il·lustrat el que passa quan les nacions no es respecten" entre elles. "Ho devem a les generacions passades: l'egoisme i el nacionalisme no poden prevaldre més a Europa, han de prevaldre la tolerància i la solidaritat", ha assegurat.

Reclam d'un sistema europeu d'asil comú

Un altre dels punts que ha centrat la seva intervenció ha estat l'acollida de refugiats, un àmbit en què Alemanya ha tingut un paper destacat com un dels estats de la UE que més immigrants ha reubicat i que li ha merescut elogis de diversos partits a l'Eurocambra.

"Europa no està tan unida com voldria", ha admès, amb tot, la cancellera, reclamant un sistema europeu d'asil comú i "responsabilitats" de tots els països europeus. En aquest sentit, ha entonat el 'mea culpa' de la UE quant a l'acollida de refugiats i ha destacat la necessitat de "crear igualtat de condicions en temes com el dret d'asil i el dret humanitari". També, en referència a estats com Hongria, ha assenyalat que Europa "només pot funcionar com una comunitat de dret si és igual a tots els estats membres".

Crisi del deute i economia

Per contra, Merkel no s'ha esplaiat a l'hora de parlar de la crisi del deute en alguns estats, on també va tenir un paper rellevant Alemany i l'ha mencionat de passada, referint-s'hi com un dels "reptes" als quals ha fet front Europa en els darrers anys i en el qual ha aconseguit "salvar molts obstacles". Al seu torn, la líder de l'Esquerra Unitària, Gabriele Zimmer, li ha demanat que "esmeni" la política d'austeritat i alguns eurodiputats grecs i italians li han retret les conseqüències socials d'aquesta política.

La líder alemanya, però, sí que ha posat èmfasi en la importància de "l'èxit econòmic d'Europa". En aquest sentit, ha assenyalat que una economia exitosa és "la base de la fortalesa" europea i una "condició" perquè el món escolti la UE. Així, ha defensat que és "imprescindible" una política monetària conjunta i ha recordat que França i Alemanya intentaran presentar "propostes exitoses".

Lideratge europeu de Merkel

El discurs de Merkel en el marc dels debats de l'Eurocambra sobre el Futur d'Europa arriba en un moment en què el lideratge europeu de la cancellera alemanya comença a veure la seva fi.

A finals d'octubre la cancellera alemanya Angela Merkel va anunciar que no es presentaria a la reelecció com a cap de govern el 2021 ni com a líder de la CDU pels mals resultats del seu partit a l'estat de Hessen. Després de 13 anys al capdavant del govern d'Alemanya, també va assegurar que no "continuarà en la política" un cop acabi el seu mandat, malgrat mostrar la seva voluntat per continuar com a cancellera fins a la fi del mandat al 2020.

Pilotant la principal economia del bloc, la democratacristiana ha sigut vista fins ara com un pilar sòlid del projecte europeu, però també com el flagell de l'austeritat fiscal durant els pitjors anys de la crisi econòmica. L'anunci de la seva retirada obre ara l'interrogant sobre els futurs lideratges a la UE.