Els nous crematoris que es construeixin a la Comunitat Valenciana hauran de situar-se en sòl industrial (preferentment) i a un mínim de 200 metres de les vivendes o de zones vulnerables com centres sanitaris, col·legis, parcs o instal·lacions esportives.
Això és, almenys, el que proposa la Conselleria de Sanitat en la seva nova ordre sobre funcionament de forns crematoris i que actualitza els requisits sanitaris que se'ls va a demanar a aquestes infraestructures, com un informe amb els nivells d'emissió de toxines que s'actualitzarà anualment.
Prohibició d'incinerar a obesos mòrbids
Una de les mesures més cridaneres de la nova normativa de la Conselleria de Sanitat és la prohibició expressa d'incinerar a persones amb obesitat mòrbida. Fonts de la Conselleria de Sanitat van explicar aquest dilluns dia 11 els motius: la necessitat de controlar l'emissió de substàncies tòxiques.
Segons l'explicació oficial, per incinerar un cos d'aquest volum «es necessita una quantitat molt elevada de combustible», el que comporta una augment «considerable de contaminació sobrepassant el llindar permès». Per aquest motiu la incineració quedi vetada per a les persones amb sobrepès extrem.
A més, les mesures per reduir al mínim l'emissió de dioxines i altres partícules contaminants passen per evitar la cremació d'elements metàl·lics (especialment els fabricats amb plom o zinc) o els que continguin resines o plàstics. L'antiga norma de 2005 (modificada el 2009) ja preveia retirar, per exemple, les ferramentes metàl·lics dels fèretres.
La nova norma dóna un pas més i veta que els cadàvers que hagin de ser incinerats portin roba o abaloris amb elements metàl·lics, «així com resines o plàstics». Tampoc la roba dels cadàvers ha de contenir elements «susceptibles de formar compostos organoclorats» o que siguin tòxics per la combustió, per la qual cosa es proposa utilitzar sudaris de materials biodegradables ».
A més, es manté la prohibició d'incinerar cadàvers de persones que haguessin rebut tractaments oncològics radioactius.
L'objectiu, segons justifiquen, és reduir l'impacte sobre la salut d'aquesta activitat després de confirmar que els crematoris poden alliberar substàncies contaminants com les dioxines o el mercuri per la pròpia combustió dels cadàvers i d'alguns plàstics.
Conscients que la tècnica de la incineració al final de la vida està «en auge en l'actualitat» i del rebuig i la «alarma social» que la instal·lació dels crematoris ve generant «en l'entorn on es pretén situar», Sanitat endureix les mesures sanitàries i el control de partícules emeses però també legisla sobre on han d'o no ubicar els crematoris.
Període d'al·legacions
Així, la nova ordre -en període de al·legacions- marca a més, per primera vegada, que els de nova construcció només podran aixecar-se a més de 200 metres de nuclis de població o espais vulnerables (escoles, centres esportius o de la tercera edat, parcs ...) i «preferentment» en sòl de classificació industrial tot i que els ajuntaments continuaran tenint l'última paraula en autoritzar l'activitat, com fins ara.
De fet, ja hi ha normatives locals molt més restrictives sobre la ubicació d'aquestes plantes desenvolupades per alguns dels municipis que han hagut de fer front a la tessitura d'autoritzar un crematori i han hagut de lidiar amb el rebuig social i amb les peticions d'allunyar el màxim possible aquesta activitat. És el cas del consistori d'Alacant que va modificar el seu pla general per a establir un radi de 500 metres des dels nuclis de població per a aquesta activitat.
En principi i segons va aclarir ahir la Conselleria de Sanitat, els ajuntaments «poden desenvolupar, d'acord amb la normativa, aquelles ordenances que considerin necessàries» per la qual cosa, en principi, les normes locals que siguin més restrictives seguiran prevalent sobre aquesta.
