Una bona part de la fiança exigida a l’expresident català Artur Mas i als exconsellers Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau, a més d’ex-alts càrrecs del Govern, s’ha pagat a través de l’anomenada caixa de solidaritat, que ha arribat a reunir més de 6 milions d’euros, principalment en donacions de particulars. En concret, aquesta iniciativa que es finança gràcies a donacions populars va dipositar 3,8 milions d’euros dels 5,2 milions de la fiança que el Tribunal de Comptes reclamava per la convocatòria del 9-N. Per cobrir la diferència entre els 3,8 milions i els 5,2, de moment s’han embargat propietats dels condemnats.

La caixa de solidaritat és un fons creat per l’ANC i Òmnium Cultural que té per objectiu «crear un problema a l’Estat en la mesura que la seva capacitat de coerció queda disminuïda». I ho vol aconseguir afrontant «les represàlies econòmiques que reben persones físiques com a conseqüència d’actuacions emmarcades en el procés cap a la independència per participar d’accions unitàries, cíviques, pacífiques i democràtiques», segons expliquen les entitats responsables de la caixa en la seva pàgina web.

A més, en la seva mateixa pàgina, les entitats concreten que les iniciatives per a les quals es pot disposar dels seus fons han d’haver estat acordades per les entitats sobiranistes o respondre al mandat de les urnes i als acords del Parlament o el Govern català. En aquest sentit, a part de per pagar la fiança pel 9-N, també s’han utilitzat els fons de la caixa per fer front a la fiança de 2,1 milions d’euros que el jutge Pablo Llarena va imposar als processats per l’1-O per suposada malversació de fons públics.

També es van utilitzar fons de la caixa el febrer passat quan es van destinar 60.000 euros per pagar la fiança que el mateix Llarena va imposar a la secretària general d’ERC -avui a Suïssa-, Marta Rovira. El desembre de l'any passat, per exemple, la caixa de solidaritat va encarregar-se de posar els 600.000 euros que sumaven les fiances dels exconsellers Raül Romeva, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Jordi Turull, Josep Rull i Carles Mundó, a raó de 100.000 euros per cap. Romeva, Bassa, Turull i Rull van tornar a ingressar a presó quatre mesos i mig més tard, el 23 de març, arran de l'ordre de processament de Llarena.

Abans, el mes de novembre de l’any passat, la caixa va aportar un total de 250.000 euros també per fer front al pagament de diverses fiances que havien estat imposades pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. En aquell moment, la caixa va fer efectius 250.000 euros per pagar les fiances dels membres de la mesa del Parlament processats: Carme Forcadell (150.000), Ramona Barrufet, Anna Simó, Lluís Guinó i Lluís Maria Corominas, de 25.000 euros cadascun. Forcadell va passar una nit a la presó, fins que el 23 de març va tornar a ingressar-hi, on segueix en aquests moments, acusada de rebel·lió pel mateix Llarena.

En canvi, l'exconseller Santi Vila, que va passar una nit a la presó, va pagar una fiança de 50.000 euros sense rebre fons de la caixa de resistència. En el moment de la seva creació, la caixa de solidaritat tenia tres auditors externs, que eren els expresidents del Parlament de Catalunya Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert.