L'informe de la Generalitat sobre els efectes de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya xifra en 1.800 milions d'euros l'afectació econòmica en els pressupostos del Govern, a més de considerar que va resultar un «fracàs» ja que la «via coactiva no va solucionar el conflicte».

Així ho va exposar el Comissionat per al Desplegament de l'Autogovern, conegut com a Comissionat del 155, Pau Villòria, que va presentar ahir les conclusions d'aquest informe.

A partir de les dades dels diferents departaments del Govern i un «estudi exhaustiu i rigorós», l'informe assenyala que, a més de la destitució del president català, els consellers del seu govern i la dissolució del Parlament després de la declaració unilateral d'independència, el 155 va suposar que cessessin 234 treballadors públics. L'estudi conclou que, malgrat que «no és fàcil quantificar de manera exacta la incidència econòmica de la intervenció de l'Estat en l'economia catalana», es pot estimar que l'afectació del 155 en els pressupostos «supera els 1.800 milions d'euros», ja sigui per «pèrdues, bloquejos o retards». També afirma que la Generalitat va perdre més de 130 milions d'euros que són directament atribuïbles a l'aplicació del 155 i que entitats socials i universitats «se'n van veure afectades».

«D'altra banda», prossegueix el document, «s'han de tenir en compte els importants assumptes que es van bloquejar sense motiu aparent o que, a causa de la complexitat burocràtica imposada per l'Administració General de l'Estat, van patir retards en la seva tramitació. No es consideren impacte econòmic directe, però els seus efectes econòmics poden ser molt importants».

Un exemple d'això va ser, segons l'informe, que a la conselleria d'Interior es va donar la «impossibilitat» que els Mossos d'Esquadra poguessin accedir als diners dels fons reservats amb els quals es finançava la lluita contra el terrorisme i el crim organitzat.

També al departament de Treball es va produir un «retard en la tramitació de 395 contractes, en les pròrrogues de contractes (585) i en els convenis per a prestació de serveis (334)».

El 155 va suposar a més, segons la Generalitat, una gran càrrega de treball «suplementari sense cap valor afegit» i un «increment de la burocràcia»; i va afectar les inversions de les conselleries, així com les compres, serveis i subministraments que no es van poder realitzar o que es van demorar en el temps.

Se situen en 50 milions els imports perduts en subvencions i ajudes que no es van poder tramitar i que «van afectar els col·lectius més vulnerables», cosa que es tradueix en el fet que 1.057 entitats d'àmbit social se'n van veure afectades o que en el programa Feder es van paralitzar projectes, amb un impacte de 25,4 milions. Es denuncia també la «indefensió de la Generalitat davant els tribunals»; i en allò relatiu a la limitació de la capacitat per tancar acords de col·laboració amb altres institucions, es destaca la impossibilitat d'aprovar la línia d'ajudes a la promoció d'habitatge social per import de 140 milions, entre d'altres.

Pau Villòria, que va recordar que va viure en primera persona l'aplicació del 155 en el seu anterior càrrec com a secretari general d'Empresa i Coneixement, va admetre que «no va ser fàcil ni agradable» i que el 155 va ser «un instrument perfectament planificat per suspendre l'autogovern de Catalunya».