La cancellera alemanya, Angela Merkel, va sortir ahir en defensa del president francès, Emmanuel Macron, en el seu encreuament de declaracions amb el president dels Estats Units, Donald Trump, i va reivindicar la creació d'un «autèntic» exèrcit europeu que complementi l'OTAN i demostri que entre els països europeus «mai més pot haver-hi guerra».

«Tenim grans èxits amb la Cooperació Permanent Estructurada en Defensa. Això és bo, però, i ho dic molt conscientment per l'experiència dels últims anys, hem de seguir treballant també en la visió que algun dia tinguem un autèntic exèrcit europeu», va expressar en la seva intervenció inicial davant el ple del Parlament Europeu a Estrasburg (França).

Segons l'opinió de la cancellera, ja «pertanyen al passat» aquells temps en què la UE confiava que altres països podien ajudar el bloc comunitari. «Només serem escoltats si defensem els nostres valors i interessos conjuntament», el que implica que Europa ha de ser capaç «a llarg termini» d'actuar a l'exterior.

«Un exèrcit europeu demostraria al món que entre els països d'Europa mai més hi pot haver guerra», va defensar Merkel, abans d'assegurar que no seria un exèrcit que actuï contra l'OTAN, sinó més aviat al contrari: «És un bon complement de l'OTAN, ningú vol engegar a rodar una aliança que ha provat la seva vàlua», va matisar.

Merkel va destacar que el marc de defensa europeu de l'actualitat «no és eficient» perquè està fragmentat i va assegurar que «seria molt millor» si els estats membres «defensen els mateixos valors amb un exèrcit europeu comú». «Per a mi no és una contradicció», va apuntar.

A més, la cancellera alemanya va assenyalar que la creació d'aquest cos europeu també inclou el desenvolupament comú de sistemes armamentístics a Europa i, «per descomptat», una política comuna d'exportació d'armes. «Perquè, si no, no podem romandre units davant del món», va indicar. Merkel va dir-ho davant un Parlament Europeu ple dies després que Trump carregués contra la proposta de Macron de crear un exèrcit europeu propi per reduir la seva dependència dels Estats Units, que va qualificar de «molt insultant».