El megaprojecte d'interconnexió gasística MidCat, que pretén construir un gasoducte en territori català per suposadament millorar el subministrament de gas entre Espanya i França, torna al centre de la polèmica. Després de prop de tres anys mig aturat, el pla beneït pel govern de Mariano Rajoy el 2015 és ara una patata calenta per a l'executiu de Pedro Sánchez i, en especial, per a la ministra Teresa Ribera. Amb el canvi de govern a Madrid i davant l'escenari que un dels principals defensors a Brussel·les, l'eurocomissari Miguel Arias Cañete, deixi la cartera d'Energia en els pròxims mesos, creixen les pressions tant al govern socialista com a la UE perquè s'aturi. El pla, una iniciativa privada però que opta a rebre fons europeus (fins ara la Comissió Europea ja ha destinat més de 7 milions d'euros a estudis de viabilitat) és, segons els detractors, «inútil», «poc rendible» i «contaminant».

Entre els opositors a Catalunya hi ha autoritats, entitats socials i partits, i a Europa també hi ha grups ecologistes i eurodiputats que critiquen l'impacte mediambiental al territori. Per exemple, al començament d'any, la Diputació de Girona va votar una moció en contra del gasoducte a proposta de la CUP. Enagás, però, l'empresa espanyola darrere del projecte, assegura que l'«impuls de les connexions energètiques a Europa sempre és positiu per reforçar la seguretat del subministrament de gas», «sobretot en el sentit de reforçar la competitivitat i la convergència dels preus del gas entre estats membres».