Pere Aragonès rep Regió7 a la delegació del Govern a la Catalunya Central, després de participar a la plaça Major de Manresa en l'acte institucional del Dia Internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones i de reunir-se amb l'alcalde, Valentí Junyent,
El CEO dona molt bons resultats a ERC i diu que l'independentisme revalidaria la majoria absoluta.
La bona notícia és que l'independentisme es consolida, el paper dels partits és secundari.
Per què ERC ajuda que es reprovi una ministra per haver rebaixat la petició de penes als acusats del procés?
El Govern de l'Estat no ens pot anar demanant que els cobrim les espatlles si no fan gestos clars de canvi de direcció en la línia repressiva que va començar el PP. No tenim per què donar-li suport davant la reprovació d'una ministra quan l'Advocacia de l'Estat manté la línia repressiva.
Catalunya hi guanya, si no hi ha nous pressuposts de l'Estat?
La pregunta és què hi guanyem, amb uns pressupostos del PSOE comparats amb uns del PP. Quan posen 2.200 milions sobre la taula, la pràctica totalitat venen determinats per llei aplicant el model de finançament que s'aplica a les altres comunitats autònomes. La millor mostra que no hi ha un tracte diferencial és que cap baró no ha posat el crit al cel.
La Generalitat tindrà pressupostos quan toca?
No serà l'1 de gener, perquè les incerteses pel que fa als ingressos que depenen de l'Estat n'han retardat l'elaboració, però els portarem al Parlament quan els haguem acordat amb una majoria. Hi haurà apostes claríssimes que marquen canvi de tendència en ensenyament, salut, treball i afers socials, i també Mossos i bombers.
Més despeses necessiten nous ingressos.
El 90% dels ingressos depèn de bestretes del model de finançament que estan fixades per llei. No canvien perquè hi hagi PSOE o PP. Són els que s'han comunicat a la Generalitat. Una altra cosa són els ingressos extraordinaris que haurien de venir per pagament de deutes, amb els quals no pots comptar perquè no hi ha hagut acord amb l'Estat.
Si s'alenteix l'economia com molts pronostiquen, això afectarà els ingressos. Llavors, hi haurà noves retallades?
La societat catalana paga prou impostos per no haver generat les retallades dels darrers anys, el problema rau en la distribució territorial. El pressupost de la Generalitat suposa l'11% del PIB català. A Extremadura és el 25%, a Andalusia el 18%, a la mitjana de comunitats autònomes, el 14%. I a Catalunya també hi ha gent al llindar de la pobresa, atur, gent que ho passa malament. El problema no han estat tant els cicles econòmics com la distribució arbitrària que fa l'Estat.
Si hi ha una frenada i no s'ha corregit el model de distribució, tindrem problemes.
Les perspectives per a l'any vinent continuen sent de creixement, del 2,5%, amb reducció de l'atur per sota del 10%. Creixement menor no vol dir decreixement. Però hem d'estar atents a l'evolució macroeconòmica del nostre entorn. Els cicles existeixen i hem d'estar preparats. Estem reduint tant el dèficit com el deute per estar en una situació de més fortalesa. També l'economia, que té un creixement molt més equilibrat que abans de la dar-rera crisi.
Amb quina majoria espera aprovar els pressupostos?
Confiem que sigui molt àmplia. Quin partit polític dirà que no a augmentar els recursos a l'ensenyament, la sanitat, els serveis socials?
Plantejat així s'han d'aprovar per unanimitat, però segur que hi troben algun defecte.
O tenen altres prioritats. Cs i PP proposarien eliminar TV3, reduir la inversió pública en cultura i política lingüística, i anar a un model de privatitzacions. Nosaltres no estem per això. Confiem en la majoria que va permetre aquest Govern. No renunciem que hi sigui la CUP, i hi ha altres grups, PSC i singularment els Comuns, que han manifestat l'interès en negociar.
Un acord amb Comuns significa més impostos a la franja alta de l'IRPF, successions, patrimoni...
Estem oberts a parlar-ne sent conscients que en la majoria d'aquestes figures ja estem en els nivells més alts de l'Estat. El 40% de tot l'impost del patrimoni es recapta a Catalunya perquè altres territoris molt dinàmics el tenen reduït gràcies que el nostre dèficit fiscal els hi compensa.
Com poden afectar les eleccions andaluses a la política catalana?
L'anticatalanisme, malauradament, ha donat vots, però sé que podem comptar amb la solidaritat i la comprensió del poble andalús, independentment del que diguin els seus polítics. Espero que tinguin el govern que vulguin, no el que els imposin des de Madrid.
Quines qualificacions té Alfred Bosch per ser conseller d'Acció Exterior?
Ha tingut una trajectòria internacional tant professional com institucional i acadèmica. Parla set llengües i té un coneixement sobre el terreny de la política internacional i de processos de canvi, com el de Sud-àfrica.
El canvi de cúpula al Poder Judicial, si no s'hagués frustrat, hauria estat bo per a les expectatives processats del Procés?
El missatge del portaveu del PP al Senat deia que, amb aquest acord, ells controlaven la sala que jutjarà les preses i els presos polítics. La separació de poders a Espanya, pel que fa a la cúpula del Poder Judicial, és una entelèquia.
Si la sentència deixa els presos a la presó, quina ha de ser la reacció de l'independentisme?
No ens resignem a una condemna, demanem l'absolució i batallarem fins al darrer moment, des de les defenses i també, perquè és un judici polític, en els àmbits polític i de la pressió internacional. La reacció dependrà de les característiques de la sentència, però segur que tindrà conseqüències polítiques. La sentència de l'Estatut va ser un tret al peu per als defensors de la unitat d'Espanya a Catalunya; ara no haurien de cometre el mateix error amb els líders d'un moviment de més de dos milions de persones.
Quina mena de conseqüències? El president Torra descarta que siguin eleccions avançades.
Hem d'esperar a veure la sentència. El procés d'independència avançarà amb més força com més siguem.
Una condemna en el judici eixamplaria la base?
La base l'eixampla la feina que estem fent des de fa molts anys, la que fa ERC i la que fan moltes altres entitats. Hem sumat gent d'altres sectors, com Romeva i com Ernest Maragall, amb les seves tradicions.
L'independentisme ha d'anar junt a les europees?
Ha de maximitzar els resultats, i quan ERC i l'espai de CDC hem anat junts hem tret menys vots que separats. L'important és la unitat estratègica.
Quin és el paper de la Crida?
En bona part és una recomposició de l'espai que havia ocupat CDC i els desitgem tots els encerts.
Per què s'estan perdent les formes al Parlament?
Hi ha grups com Cs que estan interessats en la màxima crispació i a degradar les institucions. És part de la mateixa estratègia que porta Rivera i Arrimadas a anar a treure llaços grocs.
Gabriel Rufián sobreactua?
És un dels actius més importants d'ERC. Posa contra les cordes les forces polítiques d'àmbit estatal i fa aflorar les seves contradiccions.
El canvi de president al Foment del Treball quins efectes tindrà?
Amb l'anterior hi havia tingut una interlocució i ja he tingut un primer contacte amb el nou, amb una impressió molt positiva. Cal reforçar els agents socials per facilitar la negociació col·lectiva.
La reacció del Govern espanyol en el tema de Gibraltar i el Brexit és un signe d'allò a què pot aspirar el projecte de república catalana?
Quan l'Estat espanyol ha afrontat negociacions sent ostatge del seu nacionalisme li han sortit malament. L'interès del Govern és arribar a un acord perquè les economies de Gibraltar i el seu entorn estan molt lligades. No hi veig una possible translació, són processos molt diferents, però hem d'observar les dinàmiques del Brexit perquè és un fet nou que establirà una nova manera de negociar tractats.
Catalunya serà independent en els propers cinc anys?
Espero que sí. Però la data no serà la que vulguem sinó la que aconseguim canviant la correlació de forces, sent més i més forts, aprofundint en la internacionalització, cadascú fent la seva tasca. ERC i el Govern hi estem compromesos. La independència es fa possible passant de la retòrica als fets.
