El Tribunal Suprem ha donat a conèixer les tres sentències del ple de la Sala Tercera que el 6 de novembre va aprovar per 15 vots a 13 que fossin de nou els clients -i no els bancs, com havia fixat a l'octubre- els que paguessin l'impost de les hipoteques. Aproximadament el 75% del text es destina a recollir els vots particulars dels magistrats crítics i posa de manifest el fort desacord que va existir durant els dos dies de deliberacions.

Es va imposar per 15 vots a favor i 13 en contra retornar al criteri d'abans de l'octubre (vigent durant més de 30 anys) i mantenir que havia de ser el client -i no el banc- qui havia de pagar l'impost d'actes jurídics documentats. La secció segona de la Sala Tercera havia dictat tres sentències a l'octubre on establia un canvi i determinava que havia de ser el banc qui pagués aquest impost. Una decisió que el president de la sala, Luís María Díez-Picazo, va elevar al ple tot i ser tres sentències fermes.

La sentència ocupa 185 pàgines però gran pes el tenen els vots particulars expressats pels magistrats de la Sala Tercera que no estaven d'acord amb el criteri de fer pagar l'impost als clients. Així doncs, es tracta de sis vots particulars signats per dotze magistrats: José Manuel Sieira, Nicolás Maurandi, Pablo María Lucas Murillo de la Cueva (al que s'adhereixen María Isabel Perelló, José María del Riego Perelló i Diego Córdoba Castroverde), José Manuel Bandrés Sánchez-Cruzat, Francisco José Navarro Sanchíz (al que s'adhereixen Eduardo Calvo Rojas, Ángel Aguallo Avilés i Jesús Cudero Blas) i Fernando Román García.

Després del rebombori pel ple i les sentències del Suprem, el president Pedro Sánchez va comparèixer el 7 de novembre per anunciar que canviava per decret la llei per fer que l'impost l'haguessin de pagar els bancs. Una decisió que ja va sortir publicada al BOE i està en vigor des del 10 de novembre.

Les crítiques a la decisió de tornar a canviar el criteri i retornar a allò que s'havia fet durant més de 30 anys (que l'impost el paguessin els clients) ha suscitat fortes crítiques dels magistrats que signen vots particulars. Tots coincideixen en assenyalar que les sentències de l'octubre dels seus companys de la secció segona estaven ben fetes, que portar-ho al ple a posteriori per canviar de nou el criteri ha suposat inseguretat jurídica i un «greu trencament» de la confiança de la societat vers el màxim òrgan judicial espanyol.

El vot particular més dur és de José Navarro Sanchís (membre del tribunal de la secció segona) que exposa una «extraordinària preocupació» per com s'ha gestionat aquest assumpte i la voluntat d'acabar portant-lo a ple. En el vot particular més extens dels sis, remarca que no havia passat mai en la història del Suprem una situació així i que el ple es va convertir en un «repertori desinhibit de mitges veritats, desfogaments verbals i argumentació poc rigorosa».

Lamenta que un ple «insòlit» i ple de «peripècies» hagi servit per anar en contra de la doctrina fixada per la secció segona en les sentències de l'octubre i que s'hagi fet sense «cap mena d'objecció». Argumenta que hi ha hagut falta de respecte cap a les parts implicades en els recursos (com l'Ajuntament de Rivas Vaciamadrid) i considera que se'ls ha convertit en «convidats de pedra que assisteixen a un espectacle poc edificant i aliè a ells». Afirma que l'objectiu del president de la Sala Tercera, Luís María Díez- Picazo, ha estat el de «donar una reprimenda inaudita» a la secció segona per haver canviat de criteri a l'octubre i fer pagar l'impost al banc i que se l'ha volgut «denigrar». Navarro Sanchís assegura que l'enfocament de les sentències del ple és «deplorable» i més quan venen d'un alt tribunal i lamenta que es fes servir durant el ple un to «despectiu o burlesc» cap als ponents de les sentències.