Un sector de militants d''Esquerra ha presentat aquest dimarts un manifest crític amb la "deriva del partit" i per l'estratègia de la direcció republicana. En cinc punts i sota el títol 'Nova Crida Nacional a ERC', reclamen una candidatura "àmplia i unitària" per a les eleccions europees com a proposta per a la unitat independentista, reivindiquen la "vigència de l'1-O i la república proclamada", la mobilització popular i unilateralitat, fixar condicions de negociació "mínimes" com la bilateralitat i convertir el Consell per la República en un "veritable govern a l'exili". Entre els primers signants, l'alcalde de Montblanc, Pep Andreu; el regidor de Girona, Martí Terés i l'exdiputat blanenc Joan Puig.

Els impulsors de 'Nova Crida Nacional a ERC', que citen la Crida Nacional a ERC de 1986 per "retornar Esquerra al tremp i a la confiança popular", plantegen d'entrada la unitat independentista amb una planificació "a curt i mitjà termini" enlloc d'acords puntuals. És en aquest sentit que demanen una llista unitària a les europees i una "coordinació clara i contundent" dels diputats del PDeCAT i ERC a Madrid "sense descartar una retirada del diputats com a mesura de pressió". També exigeixen recuperar la unitat d'acció al Parlament per assegurar "una acció de govern que impulsi la implementació de la República" i prioritzar als municipis una "unitat d'acció" per assegurar alcaldies.

En un segon bloc reclamen la "vigència de l'1-O i de la república proclamada" i, al manifest, avisen: " No tenir com a objectiu prioritari implementar la República Catalana quan es té la majoria social i parlamentària seria una renúncia inadmissible al mandat democràtic assumit pel Govern".

També veuen cabdal la mobilització popular i la unilateralitat, una via que es va "avalar" a la ponència política de la darrera conferència nacional dels republicans abans de l'estiu. "Com acceptarà l'Estat espanyol cap solució política sobre el repte català si no es troba pressionat per la majoria del poble i pels seus legítims representants?", es pregunten.

En quart lloc, consideren també que cal fixar la bilateralitat i la igualtat com a condició per les negociacions en bloc amb l'Estat. I "sense presos polítics que fan d'ostatges". Finalment, volen convertir el Consell per la República en un "veritable govern a l'exili", que funcioni com a "institució referencial". Consideren que és "més lliure" que la Generalitat i que hauria d'actuar coordinat amb la "resistència a l'interior".

Entre els 40 signants inicials, també hi ha Miquel Bofill, exsenador d'ERC; l'alcalde de Cantallops, Joan Sabartés; i Enric Pujol, membre de l'IEC.