El PSOE va aconseguir una amarga victòria a Andalusia en tornar a guanyar les eleccions, però només amb 33 escons, 14 menys dels que va obtenir el 2015 i sense sumar amb Adelante Andalucía -17 parlamentaris- per assolir la majoria absoluta -55 diputats-, que sí podrien assolir PP, Ciutadans (Cs) i Vox si sumen els 26, 21 i 12 parlamentaris que van obtenir. Els socialistes van obtenir el seu pitjor resultat a l'autonomia -el més dolent fins ara eren els 45 escons de 1994- i es deixen 14 escons i set punts de suport respecte al març de 2015, quan van aconseguir el 35,4% dels vots. Així, Susana Díaz no podria sumar majoria absoluta per separat amb Adelante Andalucía ni tampoc amb Cs, que va permetre la seva investidura a l'anterior legislatura.

El PP de Juanma Moreno va mantenir el segon lloc tot i perdre set dels 33 escons que va aconseguir a les passades autonòmiques, igualant el pitjor resultat del partit des de 1990, quan va obtenir 26 parlamentaris amb un suport del 22,18%, però obre per primera vegada la possibilitat d'arribar al Govern andalús si suma el suport de Ciutadans i Vox.

Al marge de la sorprenent irrupció de Vox, que es va estrenar amb 12 parlamentaris, Ciutadans va ser la força que va experimentar més creixement en relació amb el març de 2015, ja que va duplicar el nivell de suport fins a aconseguir el 18% dels vots i 21 escons davant els nou obtinguts fa tres anys i mig. Ara es converteix en factor clau per a un possible canvi de govern després de 36 anys de mandat ininterromput del PSOE a Andalusia.

Adelante Andalucía, liderada per Teresa Rodríguez (Podem) i Antonio Maíllo (IULV-CA), va aconseguir 17 diputats davant dels 20 que van sumar per separat Podem (15) i IULV-CA (5) fa tres anys i mig, deixant-se gairebé quatre punts de suport a les urnes. La coalició no va obtenir suficients parlamentaris per ser clau de govern amb el PSOE i es queda lluny del millor resultat que IU va obtenir el 1994, quan va arribar als 20 escons i va superar el 19% dels vots.

Per la seva banda, Vox, el partit que lidera Francisco Serrano, va aconseguir per primera vegada representació institucional a Espanya amb 12 diputats al nou Parlament andalús fregant l'11% dels vots i amb un paper clau per definir les majories. Va aconseguir 400.000 vots davant dels 18.422 de fa tres anys i mig, quan va ser superat àmpliament per altres formacions extraparlamentàries com UPyD, Partit Andalusista (PA) i Partit Animalista contra el Maltractament Animal (Pacma), que també va duplicar suports electorals fins fregar els 70.000 vots i l'1,93% de suport.

La baixa participació va poder resultar clau per llastrar les opcions de l'esquerra, ja que va créixer en set punts la xifra de persones que es van quedar a casa. L'abstenció va ser del 43,3% davant del 37,7% de 2015. Vist el resultat del PSOE i la irrupció de Vox, tot apunta que la majoria van ser votants socialistes i d'Adelante Andalucía. Entre els dos van perdre uns 650.000 vots.

El resultat electoral també té efectes en Pedro Sánchez. El desastre del PSOE en detriment de la dreta i la debilitat de l'Executiu podria augmentar la pressió sobre el president del Govern perquè convoqui eleccions anticipades, tenint en compte que Sánchez ni tan sols té els vots per aprovar els Pressupostos.

La difusió dels primers resultats va patir un important retard de més d'una hora i quart respecte al que és habitual. I és que la Junta Electoral d'Andalusia va acordar que l'escrutini no es fes públic fins a les deu de la nit pels problemes que hi va haver amb paperetes a Sanlúcar de Barrameda (Cadis).