El conseller de Treball, Afers Socials i Família, Chakir El Homrani, explica a Regió7 les visites que s'estan fent al Tercer Sector, parla del Pacte Nacional per la Interculturalitat i desgrana dades sobre el col·lectiu de joves migrants sense referents familiars, desmitificant el que s'ha mostrat en alguns mitjans les darreres setmanes, alhora que exposa com actuen alguns dels organismes que formen la conselleria, com els Centres d'Acollida per a migrants, i també com la DGAIA actua sobre situacions d'infants en contextos familiars complexos.

A què es deu el seguiment que s'està fent del Tercer Sector des de la conselleria?

Tenim un teixit que forma part del nostre model d'estat del benestar i cohesió social. Un teixit d'entitats molt potent, amb lideratge, sobretot en moments en què l'administració no donava totes les respostes que calia donar i que ha acabat configurant un model propi on el paper del Tercer Sector és clau. Sempre és important conèixer projectes concrets com el de l'Àuria Grup i poder treballar a l'entorn del suport. Hem de generar un triangle entre l'administració local, la Generalitat i el teixit social i empresarial. Al centre hi ha d'haver la persona. Així ens en sortirem. Aquest esquema significa alinear estratègies, generar confiances i treballar de forma coordinada amb tots els actors.

Fins a quin punt la política catalana té competències per assolir aquests objectius?

Hi ha un punt de frustració perquè voldríem tenir algunes competències clau en matèria de cohesió social, d'igualtat d'oportunitats o de treball, per exemple. Ara, el pitjor que es pot fer és auto-flagel·lar-se per aquesta situació. Seguim treballant per aconseguir totes les competències. Formo part d'un equip de govern i partit polític que té molt clar quin és el seu objectiu. Al final, la resposta ha d'estar en la persona i en la comunitat que teixeixen les persones. L'acció comunitària és l'altre flanc que treballem. La capacitat de generar sinergies entre tots. Per exemple, Àuria Grup té el suport de la Generalitat perquè dona una resposta integral a les persones, a la vegada que genera xarxa amb el teixit empresarial. També ens consta una implicació per part del teixit local i dels ajuntaments veïns.

Ens podria posar un exemple concret d'intervenció?

L'avantprojecte de Llei de Concertació Social. Des del departament busquem que en l'àmbit dels serveis a les persones es puguin concertar serveis amb el teixit social. Amb la persona al centre i a partir d'un model que en el seu fons prevegi la participació. Un altre exemple d'intervenció és l'increment exponencial del pressupost en l'àmbit del cooperativisme, una aposta molt clara de la consellera Dolors Bassa que mantenim. Els ateneus cooperatius han de poder donar capitalitat al territori, juntament amb línies de projectes singulars. Donem suport a cooperatives desenvolupadores de projectes amb un alt impacte sectorial o territorial per a les finalitats assenyalades.

Com pot incidir el Pacte Nacional per la Interculturalitat en l'opinió pública formada a partir de petits exemples de conflictivitat social?

És un objectiu de la legislatura amb una línia molt clara. A vegades analitzem la realitat migratòria només des del punt de vista de les arribades i la seva gestió. I aquesta no és tota la realitat. En un país de 7,5 milions d'habitants diem que hi ha conflictivitat en menys d'un centenar d'un col·lectiu de 3.000 joves migrants, sense referents familiars, i es retrata com el gran tema de discussió sobre la migració. Volem evitar això perquè considerem que no és raonable ni real. Perquè la gran majoria de persones immigrades ja fa més de 10 anys que viu aquí. Hem de parlar d'interacció, d'igualtat d'oportunitats, de com des del respecte a la diversitat construïm una societat i un nosaltres conjunt. La igualtat d'oportunitats és el contrari de l'homogeneïtzació. Aquest treball solament es pot fer des de la interacció, per això parlem d'interculturalitat i no de multiculturalitat. La nostra societat no ha de ser calaixos estancs, cadascun amb la seva cultura.

Quin repte plantegen els joves migrants sense referents familiars?

En ser menors d'edat han d'entrar al sistema de protecció. Aquesta és una línia vermella que tenim. Primer, no diferenciarem el sistema de protecció d'infants i adolescents pel seu lloc d'origen. Segon, no som una illa. L'any passat més de 200 menors dormien al carrer a la ciutat de París. Aquesta situació passa a la resta de l'Estat i a Europa. Des del departament ho contextualitzem dins d'aquest marc. Partíem d'una mitjana de 300 o 400 menors que arribaven cada any fins al 2015, el 2016 es va doblar, el 2017 van arribar més de1.600 persones d'aquest col·lectiu i amb data d'1 de novembre del 2018 s'havien superat els 3.000 joves migrants sense referents familiars. El sistema de protecció estava dimensionat per a una realitat i en la situació actual pateix tensió. Ens ha obligat a obrir un Centre d'Acollida cada setmana gairebé, quan anteriorment se n'obria un cada 5 o 6 mesos. Ens preocupa també que els nois, perquè majorment són nois, surtin apoderats del sistema, emancipats. Ja s'han reservat més de 800 places en Centres de Noves Oportunitats, ens específics per a una futura inserció laboral, perquè no surtin vulnerables.

Aquesta inserció laboral a partir de quina edat es comença a treballar?

La preparació laboral, l'aprenentatge de la llengua o la inclusió social són passos que es van activant des que el menor és acollit. Han arribat nois amb poca formació, però n'hi ha d'altres que ja s'han format en els seus respectius llocs d'origen. Aquí cal que es formin i assoleixin les qualificacions professionals que els permetin una bona inserció laboral. A la vegada, no gestionem centres tancats perquè els nouvinguts han de tenir dinàmiques de carrer, també.

Heu trobat corresponsabilitat en les administracions de l'Estat espanyol?

No. Hi ha mancances en diversos àmbits. No hi ha transparència en la informació, això és en el nombre d'arribades i altres dades. Tampoc sabem per què rebem una pressió de migració tan forta. No es permet d'aquesta forma una bona acollida. Sense l'accés a la informació no podem preveure una gestió humanitària òptima ni una bona regularització administrativa. L'Estat tarda 8 mesos a donar resposta per a la regularització administrativa d'aquests nois perquè tinguin permís de residència. Per apuntar alguns dels nois als Centres de Noves Oportunitats, les conselleries d'Educació i de Treball ho hem pogut fer a partir de la targeta sanitària perquè no arribaven els permisos de residència, una competència estatal. No té cap sentit. La majoria d'aquests nois volen treballar i ajudar amb els diners les seves famílies, per què no s'expedeix al principi un permís inicial de treball? El permís de residència no permet treballar.

Aleshores la Generalitat no té competències per expedir un permís de treball però està obligada a oferir-los un futur social i professional.

La Generalitat està obligada moralment i jurídica a regularitzar la situació d'un menor en una situació administrativa sense papers. Les competències de regularització són de l'Estat. Trigar 8 mesos a regularitzar són pals a les rodes en els nostres itineraris de regularització. Per accedir a un programa del SOC necessites un document de referència i sense permís de residència no s'avança.

La DGAIA no solament tutela joves migrants sinó que també tutela infants separant-los dels pares. Per què ho fa?

És la darrera alternativa, perquè per sobre de tot hi ha el benestar de l'infant. Abans de prendre una decisió així es fan polítiques preventives, treballem amb la família, mirem la família extensa, es miren molts àmbits abans de prendre una decisió així. I es fa quan el personal tècnic considera que hi ha un risc sobre la situació de l'infant. No existeix la figura jurídica de la tutela d'una família. Però està clar que per part de totes les parts, administració, família i infants, és una situació tècnica molt dura. Ara, si no s'actua en una situació de risc on s'han detectat símptomes i a l'infant li passa alguna cosa, a l'administració se li demana per què no ha actuat abans. És un marc on el risc zero no existeix.