n camioner espanyol d'uns 60 anys ha estat detingut després de disparar bales de fogueig durant un enfrontament amb un grup d'Armilles Grogues que bloquejava dissabte a la nit una carretera a prop de Besiers, entre Perpinyà i Montpeller. Un dels manifestants va resultar ferit lleu a la mà durant l'incident, en el qual va intervenir la policia disparant a les rodes del camió per aturar-lo.
Davant la impossibilitat d'avançar, el camioner va treure l'escopeta, va baixar del camió i va disparar diversos trets. Els Armilles Grogues van respondre llançant-li objectes i van trencar així el parabrisa del camió, a la qual cosa el conductor va respondre llançant-los llaunes de cervesa i tornant al seu vehicle per arrencar i obrir-se pas.
Un manifestant va resultar ferit i la policia va intervenir-hi perseguint el camioner, que va ignorar les ordres d'aturar-se. Finalment van disparar a un dels pneumàtics del camió, fet que va obligar el conductor a aturar el vehicle.
Per altra banda, el president de França, Emmanuel Macron, farà aquesta setmana «importants anuncis» en resposta a la crítica situació social que es viu a França des de fa un mes amb l'esclat de les protestes del col·lectiu dels Armilles Grogues, mentre des de l'Elisi es reconeix «falta de comunicació» amb els manifestants i es promet buscar solucions concretes.
A poc a poc, diversos responsables del Govern francès han avançat la seva intenció d'escoltar aquest col·lectiu, que va començar denunciant la pujada dels impostos als carburants ordenada per l'Elisi com a part del seu pla energètic, i ha acabat estenent-se a un malestar generalitzat per les seves condicions de vida.
«On hi ha odi, també hi ha una demanda d'afecte. El veritable problema comença quan la gent és indiferent», va explicar Macron al seu equip dijous, segons Le Journal du Dimanche, en un tensa reunió on una de les persones més properes al mandatari, el senador François Patriat, líder a la cambra de la República en Marxa, li va expressar la seva por que la situació degenerés en un cop d'estat.
L'Elisi va recordar que les consultes per atendre les múltiples demandes del col·lectiu -des de l'eliminació de l'impost addicional als carburants fins a la millora generalitzada de les condicions de vida- haurien de començar dissabte si no s'avancen per circumstàncies d'emergència social.
A la trobada, que reunirà Govern, sindicats, autoritats locals i representants del moviment, el Govern es compromet a identificar mesures d'acompanyament justes i eficaces.
Balanç de danys
Mentrestant, les autoritats de París segueixen fent balanç de danys després d'un dia que va acabar amb 135 ferits i 1.700 detinguts. «Ha estat molt més nociva que la de l'1 de desembre», va reconèixer el primer tinent d'alcalde de París, Emmanuel Grégoire. «En haver-hi menys barricades, hi ha hagut molta més dispersió, molts més llocs afectats per la violència», va assenyalar. L'alcaldessa, Anne Hidalgo, va lamentar les «escenes de caos» a la capital i «danys incommensurables» per a l'economia i la imatge de la ciutat.
«Les solucions han de tenir en compte la realitat de cada individu», va assenyalar el portaveu del Govern, Benjamin Griveaux. «Han de ser gairebé a mida. La ira, de vegades, es manifesta de forma molt diferent depenent del territori», va afegir, abans d'entonar un «mea culpa». «És evident que hem subestimat la necessitat de parlar amb els nostres conciutadans», va admetre, «a l'hora d'associar-nos per construir solucions».
Paral·lelament, un nou balanç proporcionat pel ministeri d'Interior francès va elevar a 1.723 els detinguts per les protestes dels Armilles Grogues, dels quals 1.220 romanien a l'hora de tancar aquesta edició a dependències policials.
Les protestes es van concentrar a París, on milers de manifestants van marxar per quart dissabte consecutiu pels Camps Elisis. Després d'unes primeres hores relativament tranquil·les, els enfrontaments van començar al voltant del migdia fins a degenerar en múltiples batalles campals que es van prolongar fins a altes hores de la matinada i van deixar almenys 135 ferits.
Emmanuel Macron, de qui els manifestants demanen la dimissió, va aparèixer breument a les xarxes socials per elogiar el comportament demostrat per les forces de l'ordre. «A totes les forces de l'ordre mobilitzades, gràcies pel coratge i la professionalitat excepcional que han mostrat», va escriure Macron a Twitter.
En contra de Macron
En una enquesta publicada per Le Journal du Dimanche, els francesos s'han mostrat aclaparadorament en contra de les mesures de Macron per transformar la política energètica de França. Entre les reformes iniciades pel Govern, el 85% dels enquestats francesos van considerar negativament l'augment dels impostos sobre els combustibles.
Els francesos també van rebutjar categòricament l'eliminació de l'anomenat impost sobre la riquesa o ESF (75%) i el límit de velocitat a 80 quilòmetres per hora a les carreteres secundàries (72%).
Una altra mostra de l'institut demoscòpic Ipsos, encarregada pel partit del president francès, estableix que si els Armilles Grogues es presentessin a les eleccions europees obtindrien el 12 per cent dels vots i es convertirien en la segona força amb més suport. Aquest moviment es quedaria per sota de la República en Marxa (LREM), que, associada amb els centristes del MoDem, aconseguiria el 21% dels vots.
En tot cas, superaria la formació ultradretana Agrupació Nacional (RN) encapçalada per Marine Le Pen (14%), els ecologistes (13%), el partit conservador Els Republicans (11%) i el partit d'esquerres França insubmisa (LFI, 9%).
