11 de desembre de 2018
11.12.2018
Regió7

El Govern de Carles Puigdemont va fer diversos informes sobre la «via eslovena»

Els documents destaquen que «Espanya és un estat molt més poderós» que l'antiga Iugoslàvia

10.12.2018 | 23:24

L'anomenada «via eslovena» no és nova en el debat independentista i està sent investigada des de fa mesos per la Guàrdia Civil, que ha elaborat els seus informes a partir d'un document sobre aquesta «via» confiscat a l'exsecretari d'Hisenda Lluís Salvadó, en els escorcolls de casa seva i el seu despatx. Aquest document de la Generalitat es va fer després d'un viatge de quatre representants de l'Executiu català a Eslovènia els dies 9 i 10 de gener del 2017. Es tracta del llavors secretari d'Economia, que depenia d'Oriol Junqueras, i ara vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès; Natàlia Mas, en aquest moment directora del departament d'Anàlisi Econòmica, i per part de la conselleria d'Exteriors, Adam Casals i Ana Stánic.

L'Institut Armat analitza aquest viatge en almenys dos dels informes lliurats en els últims mesos al Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, on s'investiga la creació d'estructures d'Estat per a la independència i el referèndum de l'1-O, pels quals estan sent investigats exalts càrrecs del Govern català que no estan aforats. En l'informe que va elaborar la Generalitat s'exposa com va aconseguir Eslovènia la seva independència, i es fa esment explícit al conflicte civil encara que no precisa que va haver-hi més de 60 morts i una xifra superior als 300 ferits.

En aquesta anàlisi, l'Executiu de Puigdemont destaca que a principi del 1992, Eslovènia va ser reconeguda com un estat independent pels estats membres de la Unió Europea i al maig del 1992 es va convertir en membre de l'ONU. Esmenten que va ser possible gràcies que Eslovènia va obtenir el suport d'Alemanya i del Vaticà per independitzar-se.

Però en l'informe del Govern es reconeixen també les diferències que hi ha entre aquest país de l'antiga Iugoslàvia i Catalunya: «Una primera diferència capital amb Catalunya és que Eslovènia es trobava en una confederació que s'estava col·lapsant. En el cas de Catalunya, Espanya és un estat molt més poderós. També la força amb la qual el sí va guanyar el referèndum». Així, destaquen que va resultar «clau» per aconseguir els seus propòsits que a Eslovènia el suport a la independència obtingués el 88,5% dels vots amb el 94,8% de participació.

Entre les recomanacions fetes per les autoritats eslovenes a la delegació catalana, la Guàrdia Civil destaca la creació d'un compte fiduciari a Luxemburg per acumular recursos per pagar el deute un cop assolida la independència.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

L'últim El més llegit