El Govern va recular ahir en les seves crítiques a l'actuació dels Mossos d'Esquadra per les càrregues del passat Dia de la Constitució contra grups que volien boicotejar actes de Vox i, malgrat l'ultimàtum del president Quim Torra, no forçarà canvis al cos, ja que ara veu correcta la seva intervenció.

Després de l'ultimàtum de Tor-ra, que divendres passat va donar quatre dies al conseller d'Interior perquè introduís canvis en la policia després de les càrregues, Miquel Buch es va reunir ahir amb la cúpula dels Mossos, davant la qual es va disculpar en una intervenció en què va fer autocrítica per haver dubtat de la seva labor i va qualificar de «globalment cor-recte» el dispositiu de dijous passat. D'aquesta forma, l'executiu català donava marxa enrere en les crítiques cap als Mossos d'Esquadra i intentava fer pinya amb la policia catalana, en un moment especialment sensible, onze dies abans que el Govern espanyol celebri un consell de ministres a Catalunya, davant el qual els CDR han anunciat diverses actuacions de protesta.

Precisament, la vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo, va advertir ahir que les últimes actuacions dels CDR tindran «conseqüències», ja que Torra «no pot inhibir-se quan ocorren situacions que provoquen intranquil·litat en la ciutadania perquè la seva principal obligació a Catalunya com a autoritat de l'Estat és el manteniment de la seguretat i la convivència».

En plena polèmica política per les crítiques de Torra als Mossos d'Esquadra, els CDR van tallar durant més de quinze hores l'AP-7 dissabte a l'altura de l'Ampolla, fins que van abandonar la protesta a mitjanit per iniciativa pròpia, i diumenge van aixecar, sense oposició policial, les barreres d'una desena de peatges catalans.

Després de reunir-se ahir amb Torra, amb qui va acordar potenciar la mediació per intentar evitar intervencions policials, Buch va acudir ahir al complex central Egara dels Mossos d'Esquadra, a Sabadell, per intentar desactivar el malestar al cos per les crítiques que tant el president com el propi conseller van expressar per les càrregues de Girona i Terrassa.

Buch va mostrar la seva confiança en la labor policial, va insistir en la necessitat d'aïllar als Mossos d'Esquadra de qualsevol debat partidista i va reconèixer que, després d'una anàlisi més profund, els dispositius que van desembocar en les càrregues de Girona i Terrassa van ser globalment correctes, segons van dir fonts coneixedores de la reunió.

Després de les càrregues dels Mossos contra grups que van intentar impedir la celebració de sengles actes de Vox a Girona i Terrassa dijous passat, Dia de la Constitució, els dos autoritzats per la conselleria d'Interior, Torra va exigir a Buch que abordés canvis en els Mossos i va advertir que si no li convencien les explicacions ell mateix prendria les mesures. En diverses entrevistes el mateix divendres, Buch va admetre que algun agent es podria haver extralimitat en les càrregues i que s'obriria una investigació interna, ja que algunes «imatges» no es corresponien amb el model de policia que vol el Govern.

Segons les fonts, Buch no va anunciar cap canvi en l'estructura dels Mossos d'Esquadra, perquè no n'hi haurà per ara, malgrat l'ultimàtum de Torra, i es va limitar a remarcar que es tractaria d'una decisió interna que ha de respondre a necessitats estructurals, atenent a criteris professionals i objectius. Malgrat insistir que el dispositiu de dijous passat va ser globalment correcte, Buch va demanar que els Mossos realitzin internament una reavaluació del que ha passat, com fan sempre, i adoptin les mesures que considerin necessàries si detecten o constaten algun cas de mala praxi policial. En la reunió, Buch també va remarcar la necessitat que la societat catalana treballi per aïllar políticament les «minories violentes» i que es reforcin estratègies per contrarestar la difusió de notícies falses a les xarxes, segons les fonts.

De la seva banda, l'entorn de Torra va evitar ahir les crítiques als Mossos i es va limitar a denunciar una operació de les «clavegueres de l'Estat» per buscar la «confrontació a Catalunya». Com a socis del Govern, la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, va demanar que s'avaluïn les actuacions policials dels últims dies per corregir els «errors» que poguessin haver-se comès i allunyar així «qualsevol ombra de dubte» en relació amb els Mossos. Per part de la CUP, la diputada Maria Sirvent, que va quedar ferida en una mà en rebre dijous passat l'impacte d'un projectil de precisió disparat pels Mossos a Terrassa, va mostrar la seva preocupació pel fet que el Govern vegi ara correctes els dispositius del 6 de desembre i ha exigit a l'executiu que expliqui el seu «canvi de criteri». «No es tracta d'un problema de fets aïllats, sinó que respon a un model policial que no permet tenir un control efectiu dels Mossos per part del Govern», va dir la diputada.

Des del PSC, el seu portaveu, Salvador Illa, va censurar la «irresponsabilitat» de Torra en «desautoritzar» l'actuació dels Mossos, deixant-los «indefensos», mentre el portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, va assenyalar que la gestió del cos «ha deixat molt a desitjar, ha estat una gestió dolenta». Per la seva banda, el secretari general de Cs, José Manuel Villegas, va lamentar que els Mossos «estan lligats de mans» per poder actuar, mentre que el PP demana al Govern que activi el mecanisme que li permet la Llei de Seguretat Nacional per prendre de manera immediata el control dels Mossos mitjançant un reial decret i restablir així l'«ordre i la pau social» a Catalunya.