El ple del Tribunal Constitucional va acordar ahir denegar la suspensió de les resolucions del Tribunal Suprem que van impedir a l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, al seu número dos al Govern Oriol Junqueras i als altres acusats en la causa pel procés independentista exercir els seus càrrecs públics com a diputats al Parlament.

La interlocutòria desestima el recurs d'empara presentada per un grup de particulars, encapçalat per l'escriptor Jaume Cabré, en el qual va sol·licitar que deixés sense efecte la interlocutòria del jutge instructor de la causa al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, del 9 de juliol passat en el qual va decretar la suspensió de Puigdemont, Junqueras i de l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez i dels exconsellers Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva en aplicació de l'article 384 bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim) després de confirmar-se els seus processaments pel delicte de rebel·lió.

Així mateix, va impugnar la interlocutòria de la Sala Penal del Tribunal Suprem del darrer 30 de juliol en la qual confirmava aquesta decisió de Llarena en considerar que les dues resolucions havien vulnerat el dret d'aquests acusats a participar en els assumptes públics després de ser elegits en les eleccions catalanes del 21 de desembre de l'any passat. Per això va demanar com a mesura cautelar que s'aixequés aquesta suspensió de càrrec públic.

D'altra banda, el ple del Tribunal Constitucional (TC) va declarar ahir inconstitucionals i nuls tres articles de la moció aprovada pel Parlament de Catalunya en la qual es van reafirmar «els objectius polítics» de la resolució del 9 de novembre del 2015 per avançar cap a la independència de Catalunya. Fonts del tribunal de garanties han avançat la part dispositiva de la sentència que estima parcialment la impugnació del Govern contra la moció aprovada el 5 de juliol al Parlament. La resolució es donarà a conèixer en els pròxims dies.

Es tracta d'una nova disposició autonòmica sobre una normativa del Parlament, ja anul·lada i suspesa pel TC el 2015, que expressa la voluntat d'avançar cap a la independència de Catalunya.

L'Executiu va sol·licitar en el seu recurs la nul·litat dels apartats 1 a 5 de la moció de la cambra catalana, si bé els magistrats han declarat inconstitucionals només els apartats 1 a 3. El Govern central va explicar que la impugnació es va fer en defensa de la Constitució i de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. La moció en la qual es reafirmen els objectius polítics de la resolució del 9-N va tenir els vots favorables de les tres forces independentistes i l'abstenció dels comuns en alguns punts, mentre que Ciutadans (Cs), PSC i PP no van voler votar, si bé no es van absentar de l'hemicicle.

El text assenyala que el «Parlament de Catalunya, davant les actuacions de l'Estat, per mitjà del TC, el Tribunal Suprem, l'Audiència Nacional i la Fiscalia, de judicialització i persecució dels actes conseqüents amb el seu mandat democràtic ratifica la seva ferma voluntat de portar a terme les actuacions necessàries previstes i aprovades per aquest Parlament per assolir i culminar democràticament la independència de Catalunya».

Per la seva banda, el Tribunal Suprem va rebutjar una vegada més excarcerar l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez i els exconsellers Josep Rull i Jordi Turull en considerar que la seva situació de presó provisional es reforça a causa que la celebració del judici pel procés és propera. Així mateix, rebutja les al·legacions de les defenses sobre el fet que les circumstàncies han variat després de la presentació dels escrits d'acusació. La Sala Penal de l'alt tribunal va dictar en una interlocutòria, amb data d'aquest dimecres, que estudia la petició que van fer aquests tres acusats, que es troben a la presó de Lledoners.