Un nou actor ha entrat en l'escena independentista: els GAAR, grups que afirmen estar preparant accions coincidint amb la vaga del 21 de desembre contra la policia i per boicotejar els transports, el sector energètic i les comunicacions. Però darrere seu no està clar qui hi ha; les altres entitats i organitzacions independentistes se n'han començat a desmarcar i la policia té dubtes sobre la seva capacitat de mobilització.

GAAR són les sigles de Grups Autònoms d'Accions Ràpides (GAAR). Se'n sap poca cosa i és que externament només han emès tres comunicats, amb un tipus de narrativa i correcció ortogràfica que ha fet saltar alarmes entre el món independentista. Així, l'ANC, la CUP i Òmnium, per exemple, han fet declaracions en les darreres hores indicant que no saben qui hi ha darrera dels GAAR i que no hi tenen vincles. Altres agrupacions demanen directament que no es faci cas de les seves crides i que de cara el 21-D se segueixin les indicacions de l'ANC i els CDR.

Els experts policials també tenen dubtes sobre la certesa que hi hagi un grup anomenat GAAR amb capacitat real de dur a terme "accions de sabotatge ràpides" sobre infraestructures, segons precisen fonts de la Policia Nacional. Confirmen, però, que s'ha monitoritzat des del 4 de desembre un canal de la xarxa social de Telegram amb llavors 6.000 seguidors, encoratjant a una "vaga de país" coincidint amb el Consell de Ministres del Govern de Pedro Sánchez.

I és que els GAAR es comuniquen a través de Telegram des que s'hi va obrir el canal el 4 de desembre passat. A través d'aquesta app donen instruccions sobre com configurar un grup, que pot estar format per una sola persona, i sobre com actuar divendres de la setmana vinent, incloent fins i tot plans de fugida i donant recomanacions sobre com configurar les actuacions. Els GAAR asseguren que actuaran sempre des de la "no violència".

Desvinculats dels CDR i amb funcionament autònom

Des dels GAAR mateix expliquen que cadascun d'aquests grups està format per gent que es coneix, d'una mateixa població. L'organització està pensada per no rebre ordres de ningú, de manera que si un grup cau, els altres poden continuar actuant. Apunten que les accions començaran el 21 de desembre i acabaran el dia de la independència.

Les accions que plantegen són curtes, amb l'objectiu de paralitzar els grans eixos de comunicació de Catalunya amb l'Estat i amb França, incloent carreteres i vies de tren, metro i tramvia. També contemplen les zones industrials i les comunicacions per cablejat. "Les accions dels GAAR són complementàries a les de la resta de col·lectius que lluiten i defensen la república. Les nostres accions no són violentes i en cap cas hi ha la intenció d'actuar contra la integritat física de ningú", remarquen.

Seran accions amb material de fàcil col·locació i transport, en les proximitats de la població on s'hagi configurat cada GAAR. Això significa, continuen, que no han d'implicar grans desplaçaments, sinó que caldrà adaptar les accions al que es pugui fer en la proximitat i evitant la utilització de vehicles matriculats.

Entre altres suggeriments, apunten que cal estudiar el lloc concret on es vol fer una acció i comprovar els accessos i si té càmeres de vigilància. També recomanen utilitzar materials que siguin fàcils de manipular i crear "cortines de fum" en altres llocs per despistar, així com deixar el mòbil a casa engegat i portar escrit en un paper o al cos el telèfon d'assistència jurídica en cas de ser detingut.

Pel que fa als plans de fugida, subratllen que cal mirar prèviament per on es pot fugir ràpidament i sempre dispersant el grup en direccions diferents.

A Policia Nacional i Guàrdia Civil li preocupa que hi hagi problemes de coordinació amb els Mossos

Segons informen a Europa Press diverses fonts policials, a expenses que es tanqui el dispositiu policial pel 21-D, els diferents Serveis d'Informació treballen des de fa dies per actualitzar les dades que ja disposen sobre els integrants dels CDR, així com d'altres de recent creació com els autodenominats Grups Autònoms d'Acció Ràpida (Gaar).

La Seguretat de l'Estat mostra la seva preocupació per la inacció dels Mossos d'Esquadra durant els sabotatges dels CDR a l'AP-7 del passat Pont de la Constitució, el que ha motivat a la Fiscalia a obrir diligències. En les reunions tècniques celebrades a una setmana vista del Consell de Ministres del dia 21 s'ha tractat aquesta qüestió, tot i que també s'ha valorat positivament la contundència, amb càrregues incloses, contra els independentistes que van voler boicotejar manifestacions de Vox.

Fonts de la Policia i de la Guàrdia Civil consultades per Europa Press coincideixen que els preocupa que el 21-D es repeteixin els problemes de coordinació del referèndum de l'1-O de 2017. Els comandaments dels Mossos, dirigits llavors per Josep Lluis Trapero , estan processats per delictes de sedició a l'Audiència Nacional.