16 de desembre de 2018
16.12.2018
Regió7

Aznar defensa que l'Estat recuperi les competències en educació a Catalunya

L'expresident del Govern central diu que, «igual que per derrotar el terrorisme, cal desarticular els moviments separatistes»

16.12.2018 | 00:45
José María Aznar a les instal·lacions de Diario de Mallorca

L'expresident del Govern espanyol José María Aznar afirma que «per descomptat» cal que l'Estat recuperi les competències en educació a Catalunya, segons publica avui en una entrevista Diario de Mallorca, del mateix grup editorial que Regió7, en què assegura que, «igual que per der-rotar el terrorisme, cal desarticular els moviments separatistes, i no estic dient que tots siguin terroristes».

Quan el periodista fa constar que Aznar planteja solucions que són de línia dura i no de negociació, diàleg o persuasió, l'expresident del Govern central li respon: «Si els lladres entren a casa seva, vostè negocia amb ells? Sí, sí? Doncs no m'agradaria estar a casa seva en aquest moment, ja l'hi dic».

I afegeix que, «si a vostè li fan un cop d'estat, vostè no té res a dialogar, ha de desarticular-lo. No hi ha res a dialogar. Quan a tu et diuen, 'jo vull trencar l'ordre constitucional, vull trencar Espanya i vull decretar la secessió unilateralment', no hi ha res a negociar. Simplement, cal afrontar aquesta situació i desmuntar aquest moviment. Vaig dir fa mesos que abans es trencaria Catalunya que Espanya, i s'ha trencat Catalunya. I seguirà trencant-se, mentre els irresponsables que hi ha al capdavant de les seves institucions no siguin substituïts. I vostè en té una prova, vostè creu que es pot prendre de debò que un govern d'Espanya digui que enviarà milers de policies si els Mossos d'Esquadra no actuen per garantir la seguretat i l'ordre a Catalunya? Vostè sap quants Mossos hi ha? 17.000. En lloc de substituir els seus comandaments polítics, i de garantir que els ciutadans puguin viure amb normalitat, es diu que s'enviaran policies. Això és absolutament ridícul».

Aznar afirma que en la seva època de govern es van desenvolupar «les autonomies al màxim. Era la nostra obligació, respectàvem els Estatuts i la Constitució. Però al mateix temps vaig advertir, 'compte, perquè més enllà d'aquesta línia no es discuteix una competència més o menys, es discuteix l'ordre constitucional i estàs parlant de l'autodeterminació, o del dret a decidir o de totes aquestes enganyifes per buscar camins cap a la independència'. Això és el que no pot ser. El que jo dic ara és que no sent perfecte l'ordre constitucional espanyol, quan uns trenquen el pacte i manifesten clarament la seva deslleialtat al conjunt de la nació, això significa que el pacte ha de ser revisat. I redefinit, i si vostè em diu si soc partidari de reconsiderar la situació de certes competències, ho soc sense cap dubte».


«La pitjor situació»

Per a José María Aznar, quan «discuteixes sobre la continuïtat històrica del país, estàs en una situació d'altíssim risc» i això suposa posar-se en «la pitjor situació que Espanya ha viscut sens dubte en els últims quaranta anys».

I afegeix que és «la pitjor situació perquè mai s'havia qüestionat la unitat d'Espanya. Quan qüestiones els valors essencials de l'ordre constitucional i la convivència, estàs jugant una partida d'altíssim risc».

L'expresident no té dubte que una data decisiva per a la derrota del terrorisme va ser «quan s'il·legalitza Batasuna. No pots derrotar el terrorisme si consents que una part del terrorisme sigui legal. Després van venir uns altres i van cometre l'error de revitalitzar aquestes forces, que és un tema diferent. Si a vostè li fan un cop d'estat, la primera obligació d'un governant és desarticular-lo, el temps que sigui necessari. Si cal prendre decisions que portin a la il·legalització de forces polítiques que utilitzen mitjans de coacció o que inciten a la violència, caldrà fer-ho.

Malgrat que una mesura d'aquestes característiques suposaria anul·lar el dret a vot de la meitat de la població catalana, subratlla que el que significaria seria «impedir que prevalgui la il·legalitat d'un cop d'estat, per garantir la convivència i la primacia de la llei. Si no, es converteix en la llei de la selva».

Manté fermament que a Catalunya no només «hi ha hagut un cop d'estat» sinó que «vivim en una autonomia una situació d'insurrecció, dirigida per les institucions d'aquesta comunitat».

I també manté que a Catalunya hi ha hagut una insurrecció violenta «i continua sent-hi. La presa dels carrers, la persecució de la gent, la invasió de les autopistes, les amenaces, les coaccions. Tot això és la kale borroka que hem viscut al País Basc. Anomenem les coses pel seu nom. A Catalunya s'està vivint un procés insurreccional».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook