El Suprem rebaixa a un any i un mes la inhabilitació d'Artur Mas pel 9-N

Mas va ser sentenciat a dos anys d'inhabilitació per un delicte de desobediència pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i amb aquesta rebaixa el Suprem equipara la seva condemna a la de l'exconseller Francesc Homs, qui va ser jutjat a l'alt tribunal pels mateixos fets, van informar fonts del TS.

La Sala II del Suprem també rebaixa la condemna a l'exvicepresidenta Joana Ortega a nou mesos i a l'exconsellera Irene Rigau a sis mesos, sentenciades per l'alt tribunal català a un any i nou mesos, i un any i sis mesos respectivament. El que no toca el Suprem és la multa, i confirma els 36.000 euros a Mas, 30.000 a Ortega i 24.000 a Rigau. Amb la decisió del Suprem, ara aquestes condemnes ja són fermes. Això vol dir que l'expresident i les dues exconselleres queden inhabilitats per exercir qualsevol càrrec públic mentre duri la condemna

El Suprem resolia així els recursos de cassació dels condemnats contra la sentència del TSJC per desobediència, un dia abans que se celebri la vista pública en què estudiarà si és o no competent per jutjar l'exvicepresident del Govern Oriol Junqueras i els altres 17 acusats en la causa del procés, l'últim pas abans d'encarar el judici l'any vinent.

En els seus escrits davant el Suprem, Mas, Rigau i Ortega van invocar els seus drets constitucionals a la participació i a la llibertat ideològica i d'expressió. Van al·legar que les seves condemnes van vulnerar fins a cinc preceptes constitucionals i que el TSJC va errar en la valoració d'algunes proves, no va practicar una sèrie de diligències sol·licitades en temps i forma i va incórrer en una sèrie de contradiccions.

Ja en la vista del 7 de novembre passat, l'advocat d'Artur Mas va defensar que la intervenció de l'expresident català en el 9-N no havia estat igual que la de Francesc Homs -ja condemnat per aquesta consulta- i va demanar que l'absolgués per demostrar que actua de forma «equànime» sense importar qui sigui l'imputat. L'advocat de l'expresident català va admetre que el seu defensat va dubtar i no va ser l'únic: «El dubte del senyor Mas en aquells dies anava acompanyat dels dubtes de tota una sèrie d'operadors de la màxima qualificació jurídica a la comunitat autònoma de Catalunya». I va subratllar que el seu cas «no és el mateix que el d'Homs» atès que l'exconseller de Presidència va fer «actes executius» que demostren que es va implicar «de pròpia mà en el no acatament de la providència del TC» en la que suspenia la consulta.

Davant de l'argument de l'advocat de Mas, Xavier Melero, que el Tribunal Constitucional (TC) no els va advertir expressament que estaven incomplint la llei en mantenir la consulta, el fiscal Jaime Moreno va assegurar que tots tres sabien «perfectament» que «allò que havien convocat era una actuació inconstitucional». «Allò que és formalista és pretendre venir a assenyalar que perquè no es va fer un advertiment no es pot incórrer en una responsabilitat penal», va sostenir el fiscal.

Per això, Moreno, un dels fiscals del cas del procés, va demanar a la sala que confirmés les condemnes atès que els acusats van fer una sèrie d'actes «actius i necessaris» per mantenir la votació, malgrat que el TC ja l'havia suspès cautelarment.