Els advocats dels acusats van defensar ahir que hauria de ser el TSJC i no el Suprem qui jutgés els líders independentistes. Aquests són els arguments.

1. Tot va passar a Catalunya. És l'argument central de totes les defenses. Els fets del 20 de setembre del 2017, el referèndum de l'1-O i la posterior DUI van tenir lloc íntegrament a Catalunya. De donar-se els delictes de rebel·lió, sedició, desobediència i malversació, aquests s'haurien comès al Principat, perquè tota la planificació, acord i execució dels fets es van realitzar a Catalunya.

2. Artur Mas i la consulta del 9-N, principal precedent. La majoria dels advocats van referir-se al cas de l'expresident de la Generalitat, jutjat pel TSJC l'any passat per la consulta del 9-N. En aquella ocasió, van dir, també hi va haver observadors internacionals, vots a l'exterior, campanya a l'estranger i Diplocat, de manera que si es jutgessin els fets al Suprem hi hauria «un canvi de criteri competencial absolutament injustificable» i es vulneraria el dret al jutge predeterminat per la llei. A més, van dir que amb Mas ningú al Suprem es va plantejar la competència del tribunal, per tant, no hi va haver inconvenients a dividir la causa entre el TSJC per als tres aforats al Parlament i l'exconseller Francesc Homs, diputat jutjat al TS.

3. Va existir una internacionalització del procés? Les defenses qüestionen la «internacionalització», això és, la presumpta comissió a l'estranger de fets clau per als delictes, com defensa la Fiscalia, per atribuir la competència al Suprem. Els emmarquen com a «fets de suport» al delicte i «actes aïllats» la interpretació dels quals ha estat «extremadament forçada» per arrossegar la competència. Critiquen que s'usi el pagament en una sucursal a Brussel·les la presència d'observadors internacionals, la labor de lobby amb el diplocat, els articles i entrevistes concedides per l'expresident Carles Puigdemont a mitjans de comunicació estrangers, les conferències en les quals es critica Espanya i, en definitiva, es criminalitzi el debat a l'exterior per justificar els elements internacionals necessaris perquè la causa la conegui el Suprem. Però es pregunten per què si existeixen aquests elements, no s'ha practicat mai cap comissió rogatòria ni en el TS ni en tribunals de Catalunya.

4. Respecte a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Els lletrats van defensar que «les regles del joc s'han de respectar» i això implica respectar l'article 57.2 de l'Estatut de Catalunya, que diu que «en les causes contra els diputats és competent el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya».

5. Impossibilitat de recurs. Si el Tribunal Suprem acaba jutjant Oriol Junqueras i els altres 17 acusats, aquests no tindran possibilitat de recórrer la sentència davant una instància superior, cosa que no passaria en el cas que fos el TSJC qui els jutgés, quan podrien recórrer la decisió precisament davant el Suprem. Es renuncia així, segons la seva opinió, a la doble instància penal.