19 de desembre de 2018
19.12.2018

El fiscal defensa jutjar el procés al Tribunal Suprem per l'interès general d'Espanya

«Són polítics fent política», diu a l'alt tribunal l'advocat d'Oriol Junqueras en la sessió prèvia del judici als independentistes

19.12.2018 | 04:45

La Fiscalia va defensar ahir que es jutgi els acusats del procés al Tribunal Suprem perquè les seves accions van suposar un «atemptat greu contra l'interès general d'Espanya», mentre que les defenses van advocar per fer-ho a Catalu-nya perquè consideren el TS «sensible a les ingerències del poder polític».
Ahir es va celebrar la vista dels articles de previ pronunciament, equivalent a les qüestions prèvies, a la qual no va assistir cap dels acusats i en la qual les parts van analitzar la competència del Suprem per jutjar els fets davant el tribunal, format per set magistrats i presidit per Manuel Marchena.
I la Fiscalia ho té clar. Jaime Moreno, acompanyat de Consuelo Madrigal, va dir que el procés va suposar un «atemptat greu a l'interès general d'Espanya» en el qual es va intentar derogar la Constitució i proclamar la independència de Catalunya, cosa que va obligar l'Estat a intervenir aplicant l'article 155 de la Carta Magna. El 155 és clau per a la Fiscalia, ja que requereix per a la seva posada en marxa com a condicions l'«incompliment de les obligacions de Catalunya» i un «atemptat contra l'ordre constitucional». Un panorama, va afegir, que «excedeix la competència de la comunitat autònoma» i «projecta el resultat a tot el territori nacional». De la mateixa manera, va rebatre la tesi de les defenses que a l'estranger només es van produir «actes aïllats» sense relació amb els delictes quan el full de ruta del procés deia que «era absolutament necessari internacionalitzar el conflicte». L'ús d'un sistema de vot a les delegacions de Catalunya per a un acte declarat inconstitucional; la clausura de determinades pàgines web allotjades en servidors estrangers; les tasques de lobby i la contractació d'observadors internacionals formen part d'«una estratègia» i «han de ser considerats en el seu conjunt perquè tots ells responen a una mateixa finalitat», la rebel·lió.
Una línia compartida per l'acusació popular que exerceix Vox i especialment per l'Advocacia de l'Estat, que va destacar que les mateixes defenses han reconegut l'existència d'actes internacionals per donar suport al procés independentista i això és «suficient per justificar la competència» del Suprem.
Però les defenses van denunciar que s'ha fet una interpretació «extremadament forçada» per arrossegar la competència quan només hi va haver «fets de suport» al delicte, que no han exigit cap comissió rogatòria, cosa que evidència «una absència absoluta d'investigació internacional» (vegeu desglossat).
Lluny d'un to excessivament crític, les escasses al·lusions a la política van arribar del lletrat d'Oriol Junqueras, Andreu van den Eynde, que va dir que no ha estat mai més convençut d'una causa que aquesta, ni de la competència del tribunal, perquè «són polítics fent política». Encara que la més dura va ser l'advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig: «S'ha posat de manifest que aquest alt tribunal, la cúspide del Poder Judicial, és sensible a la ingerència del poder polític».
La llei fixa un dia de termini per resoldre les qüestions prèvies plantejades, encara que fonts jurídiques assenyalen que és possible que calgui esperar uns dies més per conèixer la decisió.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit