El Govern i la Generalitat van acordar ahir un document conjunt en què aposten per potenciar espais per al «diàleg efectiu» per avançar en una resposta a les demandes catalanes «en el marc de la seguretat jurídica», i van decidir celebrar una altra reunió de governs al gener. El comunicat conjunt el va llegir la consellera de Presidència de la Generalitat, Elsa Artadi, després de la reunió a Barcelona entre el president del Govern, Pedro Sánchez, i el de la Generalitat, Quim Torra.

En el document els dos governs coincideixen en «l'existència d'un conflicte sobre el futur de Catalu-nya» i, «malgrat que mantenen diferències notables sobre el seu origen, naturalesa o les seves vies de resolució», comparteixen la seva aposta per un «diàleg efectiu que vehiculi una proposta política que compti amb un ampli suport a la societat catalana». Amb la finalitat de «garantir una solució», els governs propugnen «potenciar els espais de diàleg que permetin atendre les necessitats de la societat i avançar en una resposta democràtica a les demandes de la ciutadania de Catalunya, en el marc de la seguretat jurídica».

Sense citar l'autodeterminació

Si bé el document no parla del dret a l'autodeterminació de Catalunya, Artadi va assegurar que, en el marc de les reunions d'ahir a la tarda, es van expressar els «consensos» de la societat catalana, entre ells «la necessitat d'un referèndum». Altres «consensos», segons Artadi, són la no judicialització de la política ni l'aplicació d'un nou 155, posar fi a la «repressió» als sobiranistes processats i l'erradicació de símbols franquistes, assumpte aquest últim en què estan més pròxims Govern i Generalitat, segons la portaveu del Govern català. En canvi, en les trobades d'ahir no es va parlar dels Pressupostos Generals de l'Estat, segons Elsa Artadi.

La consellera va dir que no sap si la reunió d'ahir al Palau de Pedralbes pot ser «un reset o un reimpuls» en les relacions entre els dos governs, però va valorar que hagi sortit un compromís per a una nova cita i la voluntat compartida de «diàleg efectiu» i «sense límits», que -va apuntar- «veurem si dona fruits». La portaveu del Govern va explicar, en aquest sentit, que han acordat una altra reunió el gener entre governs, a Barcelona o a Madrid, però aquesta vegada seria només a nivell de ministres i consellers, i hi participarien almenys la vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo, i el vicepresident català, Pere Aragonès.

Artadi va emfatitzar la necessitat de tenir, a través d'aquestes futures reunions, mecanismes per vehicular el diàleg de forma efectiva però fora de la Comissió Bilateral Estat-Generalitat, en la qual, va dir Artadi en referència implícita a la demanda d'un referèndum, «se'ns va dir que no era el lloc» per tractar «el problema de fons» de Catalunya.

Quant a la polèmica pel format de la reunió al Palau de Pedralbes, Artadi va assegurar que n'hi va haver tres: una de Sánchez i Torra, una altra de Calvo, la ministra Meritxell Batet, Artadi i Aragonès, i una tercera amb tots sis junts.

Parlar de tot

Ja a la nit, al sopar de lliurament de premis de Foment, Quim Torra va agrair a Pedro Sánchez que hagués accedit a «parlar de tot» en la trobada mantinguda hores abans, i li va demanar un «pacte d'Estat» per «desfranquitzar» Espanya i «aïllar l'extrema dreta». «President, crec que el que hem decidit d'instar-nos al diàleg per trobar una solució democràtica, que els dos governs hem compartit, em sembla una idea essencial de la reunió que hem tingut, i en la qual li agraeixo que hàgim pogut parlar de tot», va apuntar Torra dirigint-se a Sánchez.

En arribar a l'hotel Reina Sofia, lloc del sopar que aplegava més de 500 empresaris, Sánchez i Torra es van saludar breument amb el president de Foment, Josep Sánchez Llibre, situat enmig de tots dos.

Torra va detallar que, durant la trobada celebrada al Palau de Pedralbes, va exposar a Sánchez els «grans consensos» que segons el seu parer existeixen a la societat catalana: el sentiment «republicà», el rebuig a la «repressió» i el convenciment que el conflicte català s'ha de resoldre mitjançant «un referèndum d'autodeterminació». Torra també va aprofitar l'ambient empresarial per reclamar al Govern algunes inversions pendents a Catalunya en matèria d'infraestructures, com les referents al Corredor Mediterrani.

Per la seva banda, Pedro Sánchez va fer una crida a «obrir una nova etapa» per deixar enrere la «confrontació», la «polarització de la societat» i la «gesticulació» i donar pas a la «concòrdia», la «cohesió» i el «diàleg». «Els puc garantir que hi estem disposats», va dir Pedro Sánchez.