Sánchez canvia el nom a l'aeroport de Barcelona El Prat sense tenir consens

Per altra banda, el Consell de Ministres celebrat a Barcelona també va aprovar una declaració política per rebutjar i condemnar el consell de guerra que el 1940 va condemnar a mort el president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys.

Entre altres qüestions, també es va donar llum verd a l'augment del Salari Mínim Interprofessional fins a 900 euros mensuals, una mesura que ja havia estat anunciada per l'executiu de Pedro Sánchez.

El canvi de denominació de l'aeroport no s'ha vist amb bons ulls pel Govern català per la manca de «consens», va dir la consellera Elsa Artadi. Per la seva banda, Celaá va assegurar que l'acord és «més que raonable» perquè abans haurien abordat el tema amb la Generalitat, amb els municipis propers a l'aeroport i amb la família Tarradellas.

Segons va afegir la ministra de Política Territorial i Obra Pública, Meritxell Batet, el proper pas és comunicar «formalment» la decisió a les administracions, i després s'obrirà el procediment administratiu que comporta «qualsevol canvi de nom» de «qualsevol equipament» de l'Estat. Sobre la tria de la figura de Josep Tarradellas, el Govern espanyol va voler deixar clar que és una manera de fer un «reconeixement» al primer president del Govern de la Generalitat després de la dictadura franquista.

El canvi coincideix amb el 30 aniversari de la mort del president de la Generalitat Josep Tarradellas, la rellevància històrica i reconeixement del qual per la societat espanyola és «inqüestionable», segons va recordar el Govern central. Així, van destacar des de l'executiu espanyol, es té en compte que el seu paper en la Transició i en la recuperació de l'autogovern català va ser «transcendental», en contribuir-hi de forma «essencial» mitjançant el clima de diàleg i concòrdia que va propugnar.

El judici a Companys

Pel que fa al judici al president Lluís Companys, l'executiu va proclamar el seu reconeixement i la restitució de la dignitat com a president de la Generalitat de Catalunya, com va apuntar en la roda de premsa la portaveu del Govern espanyol, Isabel Celaá.

En la declaració, el Govern central explica que atén a la trajectòria vital i política de Companys, a les «ominoses circumstàncies» de la seva mort i a les diferents iniciatives que reclamen la seva reparació i reconeixement.

Per aquest motiu, va firmar aquesta declaració de «reparació i reconeixement personal a favor de Lluís Companys i Jover», que rebutja i condemna el consell de guerra que va decidir la seva execució i proclama «públicament i solemnement el reconeixement i restitució de la plena dignitat» del dirigent polític català.

Celaá va anunciar, d'altra banda, la creació d'una comissió de treball per a la rehabilitació de set científics de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals sancionats durant la guerra civil.

Com van recordar fonts del Govern, la Llei de Memòria Històrica ja va declarar la il·legitimitat de les condemnes dels tribunals durant la guerra civil, i el Congrés va aprovar el mes de setembre passat una iniciativa que declarava nul·la la sentència per la qual Companys va ser executat.

Salari mínim a 900 euros

L'Executiu va donar també llum verd a l'augment del salari mínim, i la ministra portaveu, Isabel Celáa, va destacar que suposa un augment del 22% i és el més gran des del 1977. L'increment del SMI és fruit de l'acord que va pactar l'executiu socialista amb Units Podem per als Pressupostos Generals de l'Estat del 2019 i beneficia, segons el Govern central, gairebé 2,5 milions de treballadors, més de la meitat dels quals són dones.

Isabel Celaá va destacar a més que aquesta pujada situa el salari mínim d'Espanya en una mitjana del 80,6% amb relació a Europa.