31 de desembre de 2018
31.12.2018

Tres quartes parts del deute de la Generalitat ja estan en mans de l'Estat

L'adhesió de la Generalitat al FLA i a altres mecanismes financers ha fet que l'Estat hagi reforçat el seu rol de principal creditor

30.12.2018 | 23:23
Aragonès va anunciar que la Generalitat abandonarà el FLA l'any que ve

El 73,2 % del deute de la Generalitat, el passiu del qual suma 78.506 milions d'euros, ja està en mans de l'Estat, segons dades del Banc d'Espanya. El setembre del 2018, les últimes dades disponibles, l'Estat posseïa un total de 57.513 milions d'euros de deute de la Generalitat. L'adhesió de la Generalitat al Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) i a altres mecanismes de provisió de liquiditat habilitats per l'Estat, com el pla de pagament a proveïdors, ha fet que l'Estat hagi reforçat notablement els últims anys el seu rol de principal creditor de la Generalitat. Aquesta situació s'explica perquè la Generalitat no ha pogut acudir als mercats financers per captar finançament i ha recorregut any rere any als préstecs del FLA.

Tot i això, la Generalitat es planteja ja tornar a emetre deute als mercats financers a partir del 2020, encara que supedita aquest objectiu a tres condicions: quadrar l'objectiu de dèficit, complir amb la regla de la despesa i ser capaços de reestructurar el deute de la Generalitat, que en suposa a l'entorn del 300% dels ingressos ordinaris. Dels 78.506 milions de deute de la Generalitat comptabilitzats fins al setembre del 2018, un total de 6.709 milions d'euros corresponen a préstecs d'institucions financeres amb seu a Espanya i 5.959 milions més a préstecs obtinguts d'institucions d'altres parts del món.

La Generalitat també té en circulació deute per valor de 4.010 milions d'euros i 4.315 milions més del passiu de la Generalitat corresponen a associacions publicoprivades. Això no obstant, el gros del deute de la Generalitat ja està en mans de l'Estat, en concret aquests 57.513 milions esmentats anteriorment. Una bona part correspon al FLA, que es va posar en marxa el 2012.


Finançament en temps de crisi

Les comunitats adherides al FLA van signar préstecs a deu anys amb l'Estat per cobrir el dèficit generat durant els anys de la crisi i per poder atendre els serveis socials bàsics. Aquests préstecs es van concedir amb els dos primers anys de carència, però després d'aquest període les comunitats havien de començar a amortitzar capital, i aquesta situació ha provocat que la factura del FLA hagi crescut any rere any com una bola de neu.

De cara al 2019, la Generalitat ha anunciat que al gener abandonarà el FLA per finançar-se a través del Fons de Facilitat Financera (FFF), un altre mecanisme de liquiditat habilitat per l'Estat, com a pas previ per tornar als mercats. No obstant això, la Generalitat demanarà a aquest fons la mateixa quantitat que tenia previst sol·licitar al FLA: uns 8.071 milions d'euros, en cas que el dèficit de les comunitats romangui fixat en el 0,1% del PIB, o bé uns 8.557 milions, en cas que s'ampliés al 0,3% del PIB.

Tot i això, un total de 6.713 milions d'euros d'aquesta quantitat s'usaran per amortitzar préstecs corresponents a anteriors edicions del Fons de Liquiditat Autonòmic i a altres mecanismes de liquiditat als quals es va adherir la Generalitat, fet pel qual la «factura» del FLA suposarà ja entre el 78,4 i el 83,2% dels diners que la Generalitat sol·licitarà el 2019 al Fons de Facilitat Financera.

Això vol dir, a la pràctica, que la Generalitat, de la mateixa manera que moltes altres comunitats autònomes, demanen prestats diners al FLA o al FFF per cobrir principalment préstecs anteriors d'aquests mecanismes de liquiditat.


Amortització de préstecs

Dels 10.069 milions que la Generalitat va sol·licitar al FLA el 2016, se'n van destinar 2.863 a amortitzar préstecs del FLA, el 28,4% del total, mentre que el 2017 la factura del FLA arribava ja al 51,5%, i el 2018 es va elevar fins al 57,8%, segons dades del departament d'Economia de la Generalitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook