La Crida ha rebaixat les seves expectatives de cara a un referèndum pactat amb l'Estat, segons la ponència política transaccionada a la qual ha tingut accés l'ACN, i que es votarà al congrés constituent del 26 de gener al CCIB de Barcelona. El document que presentarà la nova organització política -que lideren Jordi Sànchez, Carles Puigdemont i Quim Torra- apunta que la voluntat d'un 80% de la societat a favor d'un referèndum «pot acabar tenint receptivitat en l'Estat», en condicional. En cavi, el text original afirmava que aquest clam «acabarà tenint, tard o d'hora», una resposta positiva de Madrid. D'altra banda, la ponència organitzativa accepta finalment que els membres del govern de la Crida pugui ser revocats. Al text original s'especificava que «no serien revocables» i que «només podrien dimitir».
La ponència política que es votarà el 26 de gener, després d'admetre les esmenes dels membres fundadors de la Crida -més de 15.000-, també elimina una frase que es proposava al text original: «No és versemblant imaginar un escenari on la resistència dels governants espanyols a escoltar aquest clam sobre un referèndum d'autodeterminació es perpetuï indefinidament en el temps».
D'altra banda, el text de la mateixa ponència afegeix un apartat nou sobre el compromís de Catalunya amb Aran i amb la cultura occitana, una de les reivindicacions persistents de la consellera Elsa Artadi, també impulsora de la Crida: «Aran és un País Occità plenament caracteritzat com una realitat nacional, política, econòmica, social, cultural i lingüística pròpia». «El compromís dels sobiranistes catalans de la Crida és fer costat al reforçament de la identitat aranesa reforçant les seves Institucions, la seva cultura i la seva llengua, tot treballant perquè els aranesos i les araneses puguin exercit el seu dret a decidir, el seu propi dret a l'autodeterminació», continua el fragment.
La nova ponència política -que ha encapçalat el propi Sànchez des de Lledoners- també compromet Catalunya amb els Països Catalans: «Com a moviment polític la Crida reconeixem la unitat de cultura i de llengua de Catalunya amb el País Valencià, les Illes Balears i la Catalunya Nord, tot respectant els diferents processos i ritmes polítics de cada país. La nostra lluita per reforçar la democràcia a l'Estat, la defensa del dret a l'autodeterminació, la defensa de la independència i per la República Catalana només que poden afavorir la cultura, la llengua i la qualitat democràtica de tots els compatriotes d'aquells països», apunta el text.
Finalment, la ponència també afegeix un punt a la seva «carta de compromís polític», on la Crida aposta per potenciar un teixit productiu que posicioni la República en una situació «favorable» en el marc de l'economia mundial, millorant la competitivitat de les empreses i transformant l'actual mercat de treball en un model laboral «sostenible, cohesionat, equilibrat i equitatiu».
La ponència organitzativa aporta diferents esmenes per concretar les funcions, drets i deures de l'estructura de la Crida. En el seu article 8, sobre el Govern de la Direcció Política de la formació independentista, es canvia l'estatus dels membres d'aquest executiu. Si bé al text original s'assegurava que els dirigents del Govern de la Crida tindrien la condició de «membres nats» i que no serien revocables perquè només podrien dimitir, el text transaccionat ho edita: «El procediment de revocació d'aquests dos càrrecs s'ha d'establir per reglament», diu en referència a la presidència i a la secretaria general del Govern de la Crida.
