10 de gener de 2019
10.01.2019

EXPOSICIÓ 40 ANYS REGIÓ7 | SANT JOAN DE VILATORRADA


Arxiven les querelles contra els Mossos per portar documents a la incineradora

El jutge descarta que la policia catalana fes seguiments per «motius polítics» malgrat que es van investigar personalitats de la vida pública

09.01.2019 | 23:42

El titular del jutjat d'instrucció número 22 de Barcelona ha arxivat les querelles i denúncies presentades contra els Mossos d'Esquadra en relació a la documentació que la Policia catalana portava a cremar a la incineradora de Sant Adrià de Besòs.

La Policia Nacional va intervenir tot aquest material quan els Mossos d'Esquadra es disposaven a destruir-lo el 26 d'octubre del 2017, pocs dies després del referèndum de l'1 d'octubre. Arran d'informacions posteriors aparegudes que citen documentació intervinguda, es van presentar diverses querelles per possibles seguiments a personalitats unionistes, que denunciaven que havien estat investigats per «motius de caràcter polític». El jutge ho descarta i conclou que tota la documentació es va obtenir per «mitjans legals».

El 26 d'octubre del 2017, agents de la policia espanyola van interceptar efectius dels Mossos d'Esquadra que anaven a la incineradora de Sant Adrià del Besòs a destruir documentació, i els van impedir el pas unes hores, fins que van aconseguir l'ordre judicial per confiscar els papers per part de la magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, que ja investigava el major del cos, Josep Lluís Trapero. Després d'aquesta intervenció hi va començar a haver filtracions a la premsa que parlaven de presumptes seguiments i les persones afectades van començar a posar denúncies. Entre la quinzena de querellants hi ha el periodista Albert Castillón, l'advocat José María Fuster Fabra, l'expresident de Societat Civil Catalana Josep Ramon Bosch i fins i tot sindicalistes dels mateixos Mossos. Les querelles es van acabar unificant al jutjat 22 de la capital catalana.

Segons la interlocutòria, el comissari en cap de la Comissaria General d'Informació, Manel Castellví, va justificar adequadament, en un interrogatori llarg de dues sessions i en un extens informe, que totes les investigacions i seguiments es van fer per criteris estrictament policials, per tal de prevenir possibles incidents que afectessin l'ordre públic en un «moment social d'especial vulnerabilitat». Així, les personalitats objecte de seguiment ho eren com a possibles autors o víctimes d'aquests incidents. El magistrat precisa que no es va interceptar correspondència privada, no es van col·locar càmeres de vigilància, no es van intervenir les comunicacions telefòniques i no es va entrar ni escorcollar cap domicili. Per això, conclou que la documentació només analitzava la vida pública i parcialment la privada dels investigats, però no pas la seva vida íntima. De fet, concreta que les fonts d'informació van ser obertes o legalment accessibles a la Policia, com dades informàtiques, i que quan es va detectar algun possible delicte es va portar al jutjat o a la fiscalia. Quan la informació aconseguida inicialment pels Mossos no oferia cap dada rellevant per prevenir possibles delictes, l'actuació cessava i es desestimava.

L'instructor reconeix que la Policia té cert marge de discrecionalitat per dirigir les seves investigacions i descarta que en aquest cas concret siguin arbitràries o tin-guin motius polítics. De fet, recorda que en cap de les denúncies o querelles, ni en l'interrogatori a Castellví, es va al·legar la possibilitat que la finalitat dels seguiments fos la política. Per això, el magistrat dicta el sobreseïment lliure, malgrat que la decisió es pot recórrer.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2019 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2018/19