El Partit Demòcrata torna a tenir sota el seu comandament el Congrés dels EUA i des de la cambra baixa planeja un autèntic calvari per al polèmic president nord-americà, Donald Trump, fins a les eleccions presidencials del 2020. Al capdavant, liderant aquesta ofensiva demòcrata contra l'inquilí de la Casa Blanca, hi haurà una nova remesa de congressistes demòcrates -que reflecteixen la diversitat racial d'uns Estats Units polaritzats-, la missió de les quals serà plantar cara a Trump i preparar el terreny per desallotjar-lo de la Casa Blanca el 2020 mobilitzant les bases del partit. Aquest és l'objectiu. Tota la resta -l'estratègia, els temps i la personalitat- encara s'ha de decidir.

Entre elles destaca la jove llatina Alexandria Ocasio-Cortez, la nova promesa de l'esquerra demòcrata, que, definint-se com a socialista, s'ha convertit als 29 anys en la congressista més jove de la història. També han fet història Deborah Haaland i Sharice Davids -les primeres natives americanes a arribar al Congrés pel Partit Demòcrata-, i Rashida Tlaib -d'origen palestí-, i Ilhan Omar -refugiada somali-, que són les primeres musulmanes a la cambra. A elles s'uneix Ayanna Pressley, la primera congressista negra de Massachusetts. A més, Verónica Escobar i Sylvia Garcia són les primeres legisladores llatines de la conservadora Texas.

Els demòcrates també han augmentat la representació del col·lectiu LGBTI a la Cambra baixa del Capitoli amb Sharice Davids, que va fer història com la primera congressista obertament LGBTI a l'estat de Kansas, i Katie Hill, que va esdevenir la primera candidata obertament bisexual de Califòrnia triada per al Congrés.

Diverses d'aquestes noves congressistes han estat recentment les protagonistes de la fotografia sobre aquestes línies -d'un reportatge de Vanity Fair que les descriu com «la nova cara del Partit Demòcrata: joves, no blanques, LGBTQ i feminitzades»-, que va córrer com la pólvora a les xarxes socials. La seva imatge contrasta poderosament amb la bancada republicana, en què només hi ha una dona entre els 31 nous congressistes, per cert, tots homes blancs.

El 6 de novembre els demòcrates van recuperar el control de la Cambra de Representants. Un total de 277 dones es van presentar a les eleccions, de les quals en van ser triades 102, un rècord històric justament l'any en què es commemora el primer centenari del vot femení als EUA.

Els republicans i Trump van patir una forta patacada, però el cop no va ser definitiu, ja que van aconseguir mantenir el Senat. D'aquesta manera, comença la segona meitat del mandat de Trump en un context molt diferent del de la primera. Un signe dels nous temps a Washington és el xoc pel finançament del mur amb Mèxic, que paralitza l'Administració des de fa tres setmanes.

A més, la investigació per la trama russa del fiscal especial Mueller segueix el seu ritme sense pausa. L'exadvocat de Trump Michael Cohen va ser condemnat al desembre a tres anys de presó per subornar l'actriu porno Stormy Daniels i la model de Playboy Karen McDougal, que van amenaçar de revelar les seves relacions amb Trump dies abans de les eleccions presidencials del 2016.

Mort d'Al Badaui

Mentrestant, Trump es va anotar un punt a favor en confirmar la mort de Yamal al-Badaui, un dels «cervells» de l'atemptat perpetrat el 12 d'octubre del 2000 contra el destructor nord-americà USS Cole al port iemenita d'Aden.