n els últims anys, després de la liberalització del preu del combustible aprovada per Peña Nieto, el robatori de gasolina s'ha convertit a Mèxic en una de les activitats més lucratives de les bandes de crim organitzat. A més de particulars i grups industrials, moltes gasolineres completen les seves existències amb combustibles comprats al mercat negre per oferir preus més competitius als clients. Els grans càrtels del narcotràfic, especialment els Zetas, el càrtel de Jalisco Nueva Generación i el càrtel del Golf, controlen el 90% d'aquest contraban i l'han convertit en una important font d'ingressos. Però a més cal afegir-hi la proliferació de bandes locals de lladres de gasolina, els anomenats «huachicoleros», que utilitzen alts nivells de violència per aconseguir els seus objectius. En un país on el salari mínim és d'uns 120 dòlars mensuals, els «huachicoleros» fàcilment ingressen cinc vegades aquesta xifra.
Per entendre el que està succeint és important saber que la distribució d'hidrocarburs es realitza fonamentalment a través dels 17.000 quilòmetres d'oleoductes que té la companyia paraestatal Petróleos Mexicanos des de les refineries a punts terminals. La distribució per camions cisterna, pipes de combustible, és secundària.
El primer robatori de combustible va ser detectat als oleoductes de la petroliera l'any 2000, en què es van produir 15 perforacions. El 2017 se'n van comptabilitzar més de 10.300 i fins a l'octubre del 2018 ja s'havien superat les 12.500. Però no només es perforen oleoductes, també se sospita d'importants furts dins de les refineries i a través dels camions cisterna. El 2018 les pèrdues per a la companyia van suposar, segons el president López Obrador, uns 3.000 milions de dòlars.
Al centre del país hi ha el conegut com a «Triangle vermell». Així s'anomena una zona de sis municipis de l'estat de Puebla on circula el 40% del combustible que proveeix Ciutat de Mèxic i es distribueix a la resta del país. És precisament allà on els «huachicoleros» més actuen. El 22 de maig passat, sense anar més lluny, a San Matías de Tlalancaleta es va produir una fuita de combustible després de la perforació d'un oleoducte. Desenes de persones es van dedicar a recollir-lo sota la mirada impassible de soldats i policia estatal, que va decidir no intervenir per evitar mals majors. Aquesta zona s'ha convertit en una veritable bomba de rellotgeria a causa de les contínues explosions per les perforacions i la violència associada a aquesta activitat. A part de Puebla també hi ha importants sostraccions als estats de Guanajuato, Tamaulipas, Veracruz i estat de Mèxic. A tots els estats on hi ha refineria hi ha robatoris a gran escala.
Aquesta activitat s'ha vist també afavorida per una legislació laxa que ha fet que menys de l'1% de les més de 1.600 persones detingudes hagin acabat a la presó. Així mateix, es té la sospita de certa connivència de personal de la companyia i de funcionaris públics.
Després de la presa de possessió de López Obrador l'1 de desembre passat, la lluita contra aquesta situació passa a ser qüestió nacional. Per a Mèxic és fonamental l'estabilitat financera dels seus hidrocarburs i amb aquesta justificació el 27 de desembre s'anuncia una nova estratègia de combat. D'una banda es pren el control dels processos a l'interior de la petroliera modificant el subministrament: es tanquen oleoductes i s'opta pel transport en camions cisterna. I d'altra banda es desplega 4.000 efectius de l'Exèrcit en tasques de suport per monitoritzar els camions i controlar les refineries. Se sospita que la major part de la gasolina robada se sostreu dins de les mateixes refineries. En aquest sentit, fa uns dies, a la refineria de Salamanca, Guanajuato, els militars van trobar una mànega de tres quilòmetres de llarg connectada a uns tancs la gasolina dels quals s'emmagatzemava fora de la refineria. Ja han estat detingudes diverses persones per la Procuradoria General, els noms de les quals no han transcendit.
Però el tancament de vàlvules dels oleoductes de Pemex està produint importants problemes de proveïment en alguns punts del país. El trasllat de combustible per carretera és més lent i hi està havent falta de previsió sobre la demanda. Les llargues cues a les gasolineres es repeteixen des de principi d'any i n'hi ha centenars que han hagut de tancar. Augmenten les baralles entre clients desesperats i on encara hi ha benzina la psicosi empitjora el panorama. Davant d'aquesta situació, López Obrador fa crides a la tranquil·litat i assegura que la gasolina arribarà i «els oleoductes, després de ser reparats, s'aniran obrint amb compte». Les crítiques a l'estratègia del president per la falta de previsió en el subministrament van augmentant i els governadors dels estats més afectats demanen a López Obrador que reobri les vàlvules immediatament. Però sembla que el president està decidit a combatre fins al final aquest espoli a gran escala i no té intenció de canviar la seva estratègia. De moment les sostraccions semblen haver-se reduït. S'ha de veure si serà capaç de mantenir el pols.
