14 de gener de 2019
14.01.2019

INSCRIPCIÓ | 40È ANIVERSARI I PREMIS REGIÓ7

L'arribada progressiva dels llops a través dels Pirineus posa sobre la taula la seva protecció

Fundació Fauna crea el Projecte Llop per aconseguir que l'animal sigui reconegut en l'Annex d'Espècies Protegides

14.01.2019 | 10:39

Els experts determinen que el llop va desaparèixer de Catalunya cap a finals del segle XIX i principis del segle XX, malgrat que posteriorment s'ha detectat algun exemplar solitari. L'entrada progressiva de l'espècie a terres catalanes, sobretot a través dels Pirineus i Prepirineus, va ser a partir de l'any 2000. El cap de Servei de Fauna i Flora de la Generalitat de Catalunya, Ricard Casanovas, concreta que, d'ençà de la primera troballa de llop al país fa uns nou anys, s'han detectat un total de 17 exemplars, dels quals tots són mascles menys un, que és femella. El mateix subratlla que poden haver-hi més individus que circulen de forma aïllada, però la seva ràpida dispersió fa que sigui complicat localitzar-los. La creixent i progressiva presència del llop ha fet que associacions en defensa dels animals, com ara la Fundació Fauna, vegin imprescindible augmentar la seva protecció. En aquest sentit, la fundació ha impulsat el Projecte Llop amb l'objectiu que el Parlament inclogui l'espècie en l'Annex d'Espècies Protegides de Catalunya. Casanovas apunta que el llop actualment compta amb la protecció de no ser considerada una espècie cinegètica, però, en funció dels criteris poblacionals i segons la demanda social, es podria estudiar l'opció d'augmentar la seva protecció.

Fins fa uns nou anys, el llop ( Canis lupus) era considerada una espècie extingida a Catalunya, però des que el 2000 es van començar a detectar exemplars aïllats, s'ha tornat a posar el focus en la seva protecció. El director de la Fundació Fauna, David Serramitjana, explica que les dues darreres subespècies de llop que s'han observat al país són el llop ibèric ( Canis lupus signatus) i el llop d'origen francotialià ( Canis lupus italicus). Serramitjana detalla que el llop ibèric estava establert a Catalunya però va desaparèixer fa més de 70 anys. «Aquesta subespècie està present per sobre i per sota del riu Duero i està previst que un dia o altre torni a entrar a Catalunya a través dels Pirineus aragonesos», valora Serramitjana. El mateix ressalta que la primera detecció de llop l'any 2000 va ser de llop italià, de forma aïllada. A través de mètodes com el fototrampeig o l'anàlisi d'excrements, s'han pogut anar comptabilitzant els exemplars. El director de la Fundació Fauna apunta que «actualment aquests llops entren i surten per la frontera francesa durant tot l'any». Ricard Casanovas detalla que són 17 els exemplars de llop francoitalià que s'han anat observant des del 2000, emfatitzant que «cada any poden haver coincidit més d'un llop, però mai s'han trobat junts».


El cap del Servei de Fauna i Flora concreta que el 2018 se sabia de la presència de tres exemplars a Catalunya, detectats fa uns dos anys: un al nord de la Cerdanya, l'altre al Ripollès i el tercer al Solsonès. Serramitjana considera que arran del retorn del llop a Catalunya, sigui d'una subespècie o una altra, «entenem que s'ha de defensar i l'única manera de fer-ho de forma efectiva és incloent-lo en el llistat d'Espècies Protegides. Qualsevol espècie que tingui pocs individus necessita una protecció màxima perquè pugui desenvolupar-se i tornar a ocupar un hàbitat concret». Amb aquesta voluntat, la Fundació Fauna va crear el Projecte Llop, que vol pressionar l'administració una vegada s'hagi recollit un volum important de firmes.

Criteris de protecció 


Casanovas afirma que mai s'ha inclòs el llop en l'Annex d'Espècies Protegides, però aquest es troba dins un règim de protecció general, com el teixó i, a més, se'l considera una espècie no cinegètica, de manera que no es pot ni caçar, ni capturar ni destorbar. Si es dona alguna d'aquestes situacions, el responsable seria penalitzat.

Per poder incloure el llop en aquest llistat, s'hauria de modificar la Llei 2/2018, que determinada quines espècies són altament protegides al país, com ara l'os bru o el gat salvatge. Els requisits per fer-ho, segons Casanovas, depenen de «criteris biològics poblacionals, és a dir, la quantitat d'individus que hi ha, i criteris socials, valorant la possible conflictivitat social que l'espècie pugui generar». Tot i això, el mateix es mostra obert a considerar una revisió del cas, sobretot si hi ha un suport per part de la societat, tenint en compte que el sector ramader sol estar-hi en contra pels efectes que poden patir els seus animals. Com a reflexió final, el cap del Servei de Fauna i Flora vol deixar palès que «el retorn del llop és un bon símptoma de l'estat del nostre medi ambient, ja que hi deuen haver uns requeriments que fan que l'animal s'hi senti còmode».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2019 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2018/19