L'exconsellera Meritxell Borràs defensa en el seu escrit de defensa al Tribunal Suprem que ella ja no tenia la competència en processos electorals, ja que va ser traspassada al Departament de la Vicepresidència i Economia el 17 de juliol del 2017. En general, Borràs es desvincula de totes les acusacions contra ella. Tot i que nega el relat de l'acusació, recorda que cap de les actuacions posades en qüestió per l'acusació depenia del seu departament. L'exconsellera rebutja els delictes de malversació per aquest motiu, però també el de desobediència, ja que remarca que ella no va ser diputada i per tant no va participar en l'elaboració de la Llei del Referèndum. Sí que va signar el decret del Govern, però va ser abans que el Tribunal Constitucional declarés la norma inconstitucional.
"Tot i acceptant les tesis de les acusacions, que neguem, en cap de les citades disposicions o atribucions de despeses hauria tingut intervenció alguna la meva representada". Aquest és un dels arguments de l'escrit de defensa per negar el delicte de malversació.
Després de recordar que un decret va traspassar la competència en processos electorals de Governació a Vicepresidència, la defensa de Borràs destaca que el seu departament no va poder destinar cap partida al referèndum perquè hi havia un control dels comptes de la Generalitat per part de l'Estat. "Resultava difícil per no dir impossible poder preveure l'existència de despeses relacionades directa o indirectament amb el referèndum", apunta.
L'escrit enumera els fets que són objecte d'acusació, i insisteix que "cap d'ells afecta el Departament de Governació". Així, assenyala que l'actuació del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) depèn de Presidència, i que que l'organització dels locals on es votava i la publicitat institucional tampoc depenia de Governació. Tot i així aprofita per negar el relat de l'acusació sobre les diferents campanyes.
En la mateixa línia, l'escrit constata que la relació amb l'empresa Unipost no es va portar a terme des del Departament de Governació, tot i que igualment destaca que no hi havia factures amb aquesta empresa, sinó només pressupostos. Tots els encàrrecs, continua, responien a "serveis postals ordinaris", segons l'Informe de la Intervenció General de la Generalitat del 31 de gener del 2018.
Pel que fa a la cartelleria del referèndum, afirma que va ser un encàrrec realitzat per Òmnium Cultural, que ni tan sols rep subvencions de la Generalitat. Sobre l'acció exterior, recorda que l'Estatut l'empara, però tot i així reitera que depèn del Departament d'Exteriors i del Diplocat.
"El delicte no ha existit, però a més, en el cas de la nostra representada, faltaria fins i tot la relació d'autoria o participació amb els pretesos actes descrits per les acusacions. Tots queden fora de la seva esfera de competència", conclou la defensa de Borràs.
L'escrit demana com a testimonis el de Meritxell Masó, exsecretària general del Departament de Governació; Josefina Valls, directora de Serveis del Departament quan Borràs era consellera; Xavier Urios, advocada en cap del Departament de Governació en aquell moment, i Mercè Corretja, directora general de Contractació de la Generalitat.
Text
