El lletrat de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn afirma en l'escrit de defensa que no va participar en el disseny del dispositiu policial de l'1-O ni del 20 de setembre i que en cap cas va donar instruccions polítiques als Mossos. Cita diverses declaracions (algunes es volen aportar com a prova) on Forn diu que els Mossos acataran resolucions judicials. I afegeix que quan va accedir al càrrec el juliol de 2017 no va fer canvis a la cúpula del cos. Per tant, el lletrat Xavier Melero nega l'existència de la rebel·lió i demana l'absolució. "
No es pot usar el delicte de rebel·lió per reprimir el dissentiment polític expressat de manera pacífica", recull l'escrit. A més, apunta que va "mantenir amb èxit" el "delicat equilibri" entre ser "lleial" al Govern i ser el principal responsable del cos. La defensa sol·licita 38 testimonis, entre ells l'excap dels Mossos Josep Lluís Trapero o l'expresident Carles Puigdemont, l'exdelegat del govern espanyol Enric Millo o el coordinador policial de l'1-O Diego Pérez de los Cobos.
També nega que com a conseller "incités a les masses" a oposar "resistència violenta" a l'actuació de la comitiva judicial i nega que hi hagués cap "alçament o insurrecció tumultuària" dels concentrats.
Sobre l'1-O, manté el mateix criteri. Assegura que en cap cas va participar en l'operatiu ni va interferir des d'un punt de vista polític. "No va interferir en l'operatiu des del punt de vida polític, ni menys encara tècnic, ni tant sols va estar presents a la sala de coordinació dels Mossos, ni va emetre cap directriu als responsables de la mateixa", recull l'escrit de defensa. En aquesta línia, també sosté que no va ordenar cap actuació per obstruir la tasca de la policia espanyola o la Guàrdia Civil desplegada a Catalunya.
A més, nega que hi hagués cap "infradotació" policial per part dels Mossos el dia del referèndum i apunta que va ser el dispositiu més nombrós portat mai a terme per part dels Mossos. També apunta que en les reunions de coordinació prèvies al referèndum (amb participació de Guàrdia Civil i policia estatal i sota la batuta de Diego Pérez de los Cobos) es va aportar el pla dels Mossos d'enviar una parella d'agents a cada punt de votació. I que Pérez de los Cobos no va suggerir cap canvi ni cap "modificació concreta".
Compromís dels Mossos per acatar resolucions judicials
A més, demana que s'aportin diferents declaracions fetes per Forn per demostrar que va dir que els Mossos complirien sempre les resolucions judicials. Entre elles, la declaració que va fer en el consell de policia del 14 de setembre, on va dir que la policia "havia de complir la legalitat i les ordres de fiscals i jutges sense la menor interferència política".
A més, també aporta com a documental la declaració que va fer als treballadors el 26 d'octubre, hores abans que se li comuniqués oficialment el seu cessament en aplicació del 155. Llavors, va dir que només hi havia dues alternatives: o convocatòria d'eleccions o aplicació del 155, sense referir-se, doncs, a la possibilitat de declarar la independència.
Un relleu sense canvis a la cúpula
Forn es va incorporar al Govern procedent de l'Ajuntament de Barcelona el juliol de 2017 en substitució de Jordi Jané. En l'escrit es remarca que la seva incorporació no va suposar cap canvi "ni fractura" a la direcció operativa dels Mossos ni tampoc a la cúpula política d'Interior. "El relleu en la cúpula política de la conselleria no va implicar un gir insurreccional imprès pel meu representat, sinó una simple continuïtat", argumenta.
És més, en l'escrit es destaca com Forn va mantenir amb èxit" el "delicat equilibri" entre ser "lleial" al Govern (tot i les "seves conviccions") i complir "de manera rigorosa" amb els deures que li imposaven ser el màxim responsable polític dels Mossos.
Trapero i Puigdemont, entre els testimonis
En l'escrit, també es demana nombrosa documentació i es fan múltiples requeriments d'informació i expedients. Pel que fa als testimonis, es demana al tribunal que en citi fins a 38. Entre ells, destaca l'excap dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero, que està acusat també per rebel·lió a l'Audiència Nacional. Així mateix, sol·licita el testimoni de l'exconseller i predecessor de Forn, Jordi Jané, i de l'exdirector general dels Mossos, Albert Batlle. També del màxim responsable de la policia espanyola a Catalunya, Sebastián Trapote. També vol que declari el coordinador designat per l'Estat per l'1-O, el coronel Diego Pérez de los Cobos.
També es reclama prendre declaració a l'expresident Carles Puigdemont. En aquest cas, demana al tribunal que "per l'especial estatus processal" del testimoni proposat, la seva declaració s'hauria de fer mitjançant "mecanismes de cooperació judicial internacional" i per videoconferència. En el seu cas, sol·licita que declari ja que va estar present a la Junta de seguretat del 28 de setembre.
Entre els testimonis, també figuren l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, o els exalts càrrecs d'Economia Josep Maria Jové i Lluís Salvadó (pel document 'enfocats' i l'agenda 'Moleskine').
També sol·licita portaveus de sindicats per sostenir que no va fer ingerències polítiques al cos, diversos agents del cos, dos veïns de Dorius (Maresme) i dos treballadors de la conselleria d'Interior. A més, vol que compareguin funcionaris de la Guàrdia Civil autors de diversos atestats policials i de la prefectura superior de la policia a Catalunya que van elaborar el document 'Pla d'actuació 1 d'octubre'.
En l'escrit, ja apunta que les informacions incloses en els atestats que han servit al jutge per a la instrucció de la causa són "esbiaixades i parcials".
