La defensa de Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez nega els delictes de rebel·lió i sedició en els escrits presentats davant del Tribunal Suprem. "Curiosa rebel·lió o sedició aquesta en la qual els ciutadans presumptament rebels o sediciosos, brandant com a major arma un simple paper per depositar en una urna, a l'acabar la votació tornen pacíficament a casa seva", asseguren en l'escrit.

L'advocat Jordi Pina afegeix que aquesta és la "primera rebel·lió de la història de la humanitat que té caps principals però no mers participants", i per això es pregunta si "es pot imaginar un tumult format només per nou persones". Les defenses creuen que s'està buscant "escarmentar líders polítics pacífics simplement perquè no es comparteixen les seves idees". Tots tres han demanat també declarar en català durant el judici amb traducció simultània.

També qüestiona que només estiguin acusats per rebel·lió nou líders independentistes i que, en canvi, no ho estigui d'altres "càrrecs intermitjos", organitzadors o "mers participants" del suposat alçament violent, alguns dels quals només estan investigats per desobediència a tribunals catalans. "És la primera rebel·lió de la història de la humanitat que té caps principals però no mers participants", qüestiona el lletrat al tribunal.

En concret, sobre el 20 de setembre, diu que es tractava d'una manifestació pacífica per mostrar el "malestar" per una decisió judicial i que "la pretesa violència es va reduir a danys ocasionats a dos vehicles aparcats al carrer". "No hi va haver actes de força física ni intimidació sobre 72 persones", recull l'escrit.

L'única violència, exercida per la policia

En el cas de l'1-O, afirma que els votants van actuar pacíficament i que van "resistir-se quasi sempre de manera passiva" davant una actuació policial que qualifica de "desproporcionada". Destaca que un cop va acabar la jornada de votacions, els milers de ciutadans van tornar "pacíficament a casa" i considera que és "sorprenent" aquesta conducta si el que es buscava era una "autèntica rebel·lió".

A més, afirma que ningú es va alçar "tumultuàriament contra l'autoritat o els agents" i culpa la policia de la violència. "Van ser aquests els que, contravenint el mandat judicial de no pertorbar la normal convivència ciutadana, van carregar desproporcionadament conta persones que votaven pacíficament".

Escrits que es remunten al 2010

En els tres escrits, la defensa sosté que els escrits de les acusacions "no es corresponen amb la realitat" i demana l'absolució dels tres acusats. En el relat dels fets i el context polític, es remunta a la sentència del Tribunal Constitucional de 2010 que retallava l'Estatut i que va generar "un profund malestar" entre els catalans i enllaça amb tots els fets posteriors fins arribar a l'1-O.

Es defensa que les lleis de desconnexió del 6 i 7 de setembre es van aprovar "amb un mecanisme perfectament legal" previst al reglament del Parlament i nega que es fes per lectura única. I acusa l'oposició de voler "instrumentalitzar" el Tribunal Constitucional per "bloquejar l'acció del Parlament".

Turull no participa el 20-S

Sobre les mobilitzacions a la Conselleria d'Economia, l'escrit diu que van ser "una mostra més de civisme i reivindicació pacífica" organitzada per les entitats sobiranistes. Sosté, a més, que Turull no va tenir-hi "cap participació" i no va anar ni a la conselleria ni tampoc al registre del centre de telecomunicacions de la Generalitat, el CTTI (tot i ser-ne el màxim responsable).

Sosté que va estar tot el dia reunit al Palau de la Generalitat amb responsables del gabinet jurídic per garantir l'assistència a tots els detinguts i el contacte amb les seves famílies. I recorda que, com a portaveu del Govern, es va limitar a fer un tuit que considera que ha estat "ignorat" als escrits de la resta d'acusacions on demanava "molta calma i serenitat".

A més, també apunten que no va participar a la concentració convocada l'endemà per ANC i Òmnium a les portes del TSJC perquè estava a Granollers en un acte en favor de la participació l'1-O.

En l'escrit, reconeix la responsabilitat de Turull com a màxim representat del CTTI i de la impotència d'aquest centre de telecomunicacions que gestionava webs, aplicacions i programes informàtics. Sobre el web 'referendum.cat', apunta que estava registrat ja des del 2006 pel referèndum de l'Estatut i que, en tot cas, es va tornar a obrir quan la Guàrdia Civil el va clausurar per evitar "ciberatacs" contra el referèndum.

Assegura que el CTTI va complir de manera "escrupolosa" amb l'ordre del TSJC que, dies abans del referèndum, ordenava tancar 29 aplicacions i també l'ordre dictada el mateix 1-O de deixar sense internet els centres educatius on s'havia de votar. A més, sosté que des d'aquell centre no es va activar cap aplicació que tingués a veure amb el referèndum. "No es va realitzar ni es va activar cap sistema que tingués res a veure amb l'operatiu de l'1-O", manifesta la defensa.

Sobre els preparatius, també diu que Turull no va fer cap declaració ni cap tuit demanat a la ciutadania que anés a protegir els centres de votació i només els va instar a "mantenir una actitud cívica i pacífica". De fet, es repeteix en diversos punts de l'escrit que no hi ha cap missatge publicat per Turull que inciti "directe o indirectament" a cap tipus de violència.

Sobre la jornada de l'1-O, diu que Turull va entendre que amb el precedent del 9-N la jornada s'anava a desenvolupar "de manera similar" i per això va anar a votar a Parets del Vallès "en el dret d'expressió d'idees polítiques". Considera, doncs, que "no era previsible" ni per a ell ni per als milers de votants que la jornada acabés amb "múltiples càrregues policials del tot desproporcionades".

Assumeix també que el Govern no va suspendre el referèndum perquè entenia que les forces policials estaven guiades pel "principi de proporcionalitat" que la mateixa resolució del TSJC havia invocat. I lamenta que s'usés la força contra "ciutadans indefensos" i de manera "desconcertant".

Recorda que va ser Turull qui va anunciar el cens universal abans que obrissin els col·legis "per evitar possibles enfrontament en alguns centres concrets". Considera que és la prova "més evident i concloent" que no es buscava des del Govern fomentar cap enfrontament amb la policia. Remarca que tant en aquesta ocasió com en la resta de compareixences va sempre instar a manifestacions pacífiques i cíviques.

En l'escrit, sosté que Turull "estava plenament d'acord" amb les mobilitzacions del 3 d'octubre i el 8 de novembre però que "no va tenir-hi cap intervenció" (en la segona mobilització ja era a la presó). Afegeix que desconeixia el document 'Enfocats' i, sobre malversació, l'escrit assegura que moltes de les despeses que se li imputen eren d'abans que accedís al càrrec de conseller (el juliol de 2017)

Sànchez el 20-S: "Col·laboració amb la comitiva judicial"

En l'escrit de Sànchez,, la defensa recorda els orígens de l'ANC, entitat que "s'erigeix com una organització amb un funcionament radicalment democràtic que sorgeix de la societat civil i que és absolutament independent tant dels partits polítics com de l'administració". En aquest sentit, remarquen que "no rep subvencions ni diner públic". La defensa repassa totes les "mobilitzacions ciutadanes pacífiques" convocades per l'entitat des de l'any 2012 i remarca que, les que es van convocar davant del TSJC es van fer en "coordinació amb els Mossos d'Esquadra", amb "el suport dels voluntaris de l'ANC" i amb Sànchez assumint una "funció de coordinació" entre les dues parts.

Pina repassa els fets del 20-S i la participació que en va tenir Sànchez, tot remarcant que la convocatòria que es va fer des de l'ANC no tenia com a objectiu "intentar impedir el compliment de l'ordre d'entrada i registre, sinó exercir el dret legítim de manifestar-se de forma pacífica" per "expressar de forma pública la insatisfacció o disconformitat amb una actuació del poder polític i judicial".

En aquest sentit, destaca que es va procurar que la concentració tingués un "caràcter festiu" muntant un escenari amb actuacions i que Sànchez ja va intentar des del matí parlar amb un responsable de la Guàrdia Civil dins de la Conselleria d'Economia. També destaca que els voluntaris de l'ANC van crear un perímetre de seguretat al voltant dels vehicles de la Guàrdia Civil quan se'ls va comunicar que a dins hi havia armes i considera que "crida poderosament l'atenció" que aquests no fossin "convenientment protegits". A més, remarca que Sànchez va pujar al cotxe juntament amb Cuixart només "perquè es pogués sentir" la seva petició de desconvocar la concentració.

La defensa remarca que l'actuació de Sànchez "va ser sempre de col·laboració amb la comitiva judicial" i que la pretensió dels organitzadors és que la concentració fos "en tot moment pacífica". "No hi va haver un pla per mirar d'impedir el compliment de resolucions administratives i judicials, ni van tenir lloc concentracions hostils ni violentes", conclou, sinó "mobilitzacions ciutadanes pacífiques que pretenien protestar legítimament davant de certes decisions judicials".

Sobre els danys als cotxes policials, la defensa els lamenta però destaca que són "molt menys greus que els que sovint es produeixen en innumerables manifestacions ciutadanes de protesta o celebracions esportives". Per això, creu que les "acusacions absolutament desorbitades" contra Sànchez "només poden explicar-se per raons polítiques".

Rull: "Crida l'atenció criminalitzar l'assistència a reunions d'un representant polític"

L'escrit de defensa de Josep Rull argumenta que les acusacions directes contra ell es basen en la seva participació en la signatura d'un acord polític l'any 2015, que "no té absolutament res a veure amb la preparació i, menys encara, amb l'execució d'una suposada insurrecció el 2018". "Crida l'atenció que es pretengui criminalitzar l'assistència a reunions d'un representant polític", es queixa el text.

En tot cas, reitera que cap de les trobades va servir per planejar delictes o actes violents. Per tot plegat, l'escrit denuncia un "atropellament a drets fonamentals tals com el dret a la llibertat de pensament, el dret a la llibertat d'expressió, i a la llibertat de reunió i associació", entre d'altres.

A això li suma el fet que no permetés l'atracament d'un vaixell on s'allotjaven policies nacionals al Port de Palamós. A més de remarcar que la petició no es va fer pels canals establerts, esgrimeix que el port estava en plena temporada de creuers, i els molls estaven reservats per altres companyies. A més, no estan preparats per a llargues estades. Després de la negativa de Palamós, el vaixell en qüestió es va dirigir a Barcelona tot i que tampoc tenia permís.

Pel que fa al delicte de malversació, Rull apunta que no consta en el relat de les acusacions "ni una suposada despesa que es realitzés" a càrrec del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Sobre les votacions al Parlament, entre elles la resolució on es declara la independència, l'escrit esgrimeix que Rull estava "protegit per la prerrogativa de la inviolabilitat parlamentària respecte als seus drets i opinions, així com pel dret fonamental al lliure desenvolupament de càrrecs públics reconegut en la Constitució i l'Estatut". En tot cas, insisteix que totes les declaracions i iniciatives sempre posaven per davant "esgotar totes les vies per trobar una solució dialogada" i mantenir la "via pacífica i el civisme".

Demanem declarar en català

En l'escrit, el lletrat avança que Turull, Rull i Sànchez "s'expressen millor en català" i que, per tant, tenen la intenció de fer les seves intervencions en la seva llengua materna (interrogatori i última paraula). Per això, sol·licita al tribunal que habiliti un mecanisme de traducció simultània (que no consecutiva). A més, cita jurisprudència diversa (del Tribunal Constitucional i de l'Audiència Nacional, entre d'altres) emparant el dret a poder declarar en la llengua materna.

Felip VI, Rajoy, Puigdemont i Colau entre els testimoni

Entre els noms que reclama la defensa com a testimonis, destaca el de Felip VI per la declaració televisada que va fer el dia 3 d'octubre. En l'escrit, però, ja s'admet que el rei no té obligació legal de declarar (està exempt per l'article 411 de la Lecrim). Tanmateix, el lletrat demana que comparegui alternativament el cap de la Casa Reial, Jaime Alfonsín Alfonso, en cas que Felip VI declini fer-ho.

També sol·licita que declarin com a testimonis l'expresident espanyol Mariano Rajoy, l'expresident Carles Puigdemont -demanat per videoconferència des de Bèlgica i assistit pel seu lletrat-, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, l'expresident Artur Mas, el lehendakari Íñigo Urkullu, Josep Maria Jové, l'exdiputat Lluís Llach, el secretari general de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco, l'excap dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero (també investigat per l'1-O i acusat de rebel·lió a l'Audiència Nacional), els exdiputats cupaires David Fernàndez i Mireia Boya (investigada al TSJC per desobediència en aquesta mateixa causa) el síndic, Rafael Ribó o 'exalcalde de Barcelona Xavier Trias.

A més, també demana que compareguin com a testimonis una seixantena de votants de l'1-O, així com diversos agents i comandaments de cossos policials tant dels Mossos d'Esquadra com de la Guàrdia Civil.

Familiars i observadors internacionals

A més, la defensa de Turull, Sànchez i Rull sol·licita que a la sala del judici hi pugui haver la presència de 5 familiars per acusat per rebre "suport emocional". Sol·licita també reservar 5 places per a observadors internacionals. "El desenvolupament del judici oral no pot dependre de l'edició efectuada per mitjans de comunicació i cal preservar la percepció directa de la vista", assegura.