El Consell de Ministres ha aprovat aquest divendres l'avantprojecte de Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) del 2019. L'executiu de Pedro Sánchez preveu ingressar 5.654 MEUR més per les noves mesures fiscals com la 'taxa Google' (1.200 MEUR), l'impost de transaccions financeres (850 MEUR), l'increment de l'IRPF per a rendes altes (328 MEUR) o l'impost del dièsel (670 MEUR). Del total de pressupost, un 57,3% es destinarà a despesa social. La ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, ha destacat que hi haurà "augments històrics" en pensions, dependència i violència de gènere. En habitatge, el pressupost creix un 41%, la dada més alta dels darrers 5 anys. Tot i no donar dades concretes per territoris, la ministra ha destacat que augment un 6,2% el pressupost per a les comunitats autònomes.

El Consell de Ministres ha aprovat un avantprojecte de llei de pressupostos per al 2019, confiant en sumar els suports necessaris per aprovar-los durant la tramitació parlamentària. L'executiu ha hagut de refer els comptes i els ha elaborat en base a l'objectiu de dèficit antic de l'1,3% després que el Senat hagi tombat l'1,8% del PIB aprovat pel Congrés. En roda de premsa, la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, ha dit que no renuncien a poder ampliar aquests objectius de dèficit més endavant. "El govern no renuncia de cap manera a tirar endavant la senda d'estabilitat que compta amb el suport del Congrés", ha manifestat.

Quadre macroeconòmic

En el quadre macroeconòmic que acompanya els pressupostos destaca que l'executiu preveu un creixement del 2,2% del PIB per al 2019, una dècima menys de la previsió anterior i quatre dècimes menys que el 2018. La ministra d'Economia, Nadia Calviño, ho ha relacionat la reducció de l'objectiu de dèficit de l'1,8% a l'1,3%. "Un ajustament fiscal més gran té un impacte en el creixement econòmic", ha manifestat.

Pel que fa a l'atur, ha fixat la taxa del 2019 en el 14%, un punt i mig menys que aquest 2018 (15,5%), i que es crearan 800.000 nous llocs de treball entre 2018 i 2019. Pel que fa al deute públic (% PIB), el 2018 s'ha tancat amb un 96,9% i es preveu que per al 2019 sigui del 95,4%.

La despesa social, la més alta

El govern espanyol preveu augmentar en 5.654 MEUR més la recaptació per impostos, després d'impulsar noves mesures fiscals com la 'taxa Google' (1.200 MEUR), l'impost de transaccions financeres (850 MEUR), l'increment de l'IRPF per a rendes altes (328 MEUR) o l'impost del dièsel (670 MEUR). Montero ha explicat que el litre de dièsel pujarà 3,8 dècimes i que per a un conductor que faci 15.000 km/any suposarà un increment de 3 euros al mes. Per contra, es preveu reduir la recaptació d'IVA en casos com el dels productes d'higiene femenina (baixen al 4%), els diaris i revistes digitals (4%) o els serveis veterinaris (baixen del 21% al 10%).

Això ha permès al govern preveure creixements en algunes àrees. Segons ha destacat Montero, les polítiques socials s'enduen el 57,3% del pressupost (el 2018 era el 55,5%) amb "augments històrics" en partides com la dependència (que creix un 59%), pensions (creixen un 6,2% ja que totes les pensions pujaran un 1,6%) o la lluita contra la violència de gènere, que suma 20 MEUR més que el 2018 i arriba als 220 MEUR.

En habitatge també es destinen 670 MEUR més, un 41% més que el 2018 i l'apujada més alta els darrers 5 anys, segons la ministra.

En inversions es preveu un creixement del 39,9% amb un total de 7.572 MEUR, tot i que les dades per territoris no es donaran a conèixer fins el dilluns. Montero s'ha limitat a defensar que en el cas de Catalunya les inversions "compliran l'Estatut".

Compromís amb la memòria històrica

La ministra també ha volgut destacar el compromís del govern espanyol amb la "reparació" de les víctimes del franquisme i ho ha contraposat amb les polítiques que promouen formacions com Vox. "Mentre algunes formacions volen fer un revisionisme històric nosaltres dotem amb 15 MEUR la partida per a la memòria històrica", ha remarcat.

Augment el finançament territorial

Els pressupostos també suposen un augment del finançament per a les comunitats autònomes i ajuntaments. En el cas de les comunitats, es destinaran 110.570 MEUR, el que suposa un augment del 6,2%. Per als ajuntaments es preveuen 19.329 MEUR, un augment del 7,6% respecte el 2018.

Comptes per "blindar" l'estat del benestar

La portaveu del govern espanyol, Isabel Celáa, ha destacat que són uns comptes per "blindar l'estat del benestar" i per "rescatar drets maltractats" pel govern de Mariano Rajoy. "Guanyaran els estudiants, els joves, els treballadors amb salaris mínims, els funcionaris i la classe mitja", ha manifestat en roda de premsa. També ha refermat el compromís amb l'estat de les autonomies. "Ni divisió ni centralisme predemocràtica, són uns comptes que donen suport a les comunitats autònomes", ha manifestat Celáa, que diu que l'economia espanyola necessita "créixer i redistribuir la riquesa".

Per la seva banda, la ministra d'Hisenda ha destacat que els pressupostos volen "corregir desequilibris" i combatre la desigualtat en favor de la justícia social. També considera que els comptes per al 2019 suposen un "antídot o una vacuna" per al "caldo de cultiu" del que es nodreix el populisme.

La titular d'Economia, Nadia Calviño, ha destacat que envien un "missatge de compromís amb la disciplina pressupostària" i que fomenten un "creixement més just i sostenible". "És important tenir pressupostos per donar claredat i certesa als mercats financers", ha afegit.

Següent pas: la tramitació parlamentària

Després de l'aprovació al Consell de Ministres, el govern espanyol portarà els comptes públics al Congrés el dilluns que ve. Està previst que a les 10h del matí la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, faci entrega del 'pendrive' a la presidenta de la cambra baixa, Ana Pastor. Posteriorment, la ministra donarà detalls dels comptes i també serà el moment de conèixer els detalls per comunitats. Fonts d'Hisenda han avançat que inclourà almenys uns 1.700 MEUR addicionals per a Catalunya.

Posteriorment, caldrà que el Congrés faci una primera votació sobre les esmenes a la totalitat. Els grups tenen temps per presentar-ne fins el 8 de febrer i la votació es farà els dies 11 i 12 del mateix mes. En aquesta votació serà clau el paper d'ERC i PDeCAT que poden permetre que la tramitació continuï o bé fer tornar els comptes a la casella de sortida.

Cap dels dos partits han aclarit encara si presentaran esmena a la totalitat. Si no ho fan, permetran que els pressupostos es tramitin. Una altra cosa és què faran tots dos grups a l'hora de la votació, ja que insisteixen en un 'no' si no hi ha "gestos" per part del govern espanyol amb els independentistes.

ERC i PDeCAT van donar suport a Pedro Sánchez al Congrés en la segona votació sobre els objectius de dèficit 2019-2021 que permetien disposar de 6.000 MEUR més el 2019 (2.500 MEUR per a les comunitats autònomes). El PP va usar la seva majoria absoluta al Senat per vetar aquests objectius (on estava també inclòs el sostre de despesa per al 2019). La llei d'estabilitat pressupostària -modificada pel PP- obliga el Senat a referendar les xifres.

La previsió del govern espanyol -que comptava amb el vistiplau de Brussel·les- era d'un dèficit públic de l'1,8% del PIB per al 2019 (cinc dècimes més que l'actual, de l'1,3%, fixat pel govern de Mariano Rajoy). Com que aquests objectius no s'han aprovat, el govern espanyol ha hagut de refer els pressupostos en base al límit fixat pel PP en l'1,3% del PIB i això suposa disposar de 6.200 MEUR menys que pretenia destinar a inversions i estat del benestar.