La Cambra dels Comuns del Regne Unit va votar ahir al vespre en contra de l'acord sobre el Brexit negociat per l'Executiu de Theresa May i la Unió Europa, en la pitjor derrota parlamentària que ha experimentat un govern britànic en la història recent, que situa la primera ministra a la corda fluixa.

La votació es va resoldre en tot just uns minuts amb 202 vots a favor de l'acord i 432 en contra, una diferència de 230 vots. Tot i que la premsa britànica ja havia anticipat una derrota del Govern, va ser per un marge més gran de l'esperat. Per partits, 196 conservadors, 3 laboristes i tres independents han donat suport a May i 248 laboristes, 118 tories, 35 diputats del Partit Nacionalista Escocès (SNP), onze liberal demòcrates, 10 legisladors del Partit Unionista Democràtic (DUP), quatre parlamentaris gal·lesos, un verd i 5 independents han dit que no.

Per trobar un rebuig tan contundent dels diputats britànics a les mesures emanades de Downing Street cal remuntar-se fins a 1924, quan el Gabinet de Ramsay MacDonald va experimentar una sèrie de revesos parlamentaris, el més gran per un marge de 166 vots. «És clar que els diputats no donen suport a aquest acord», va dir May en les seves primeres paraules al Parlament. «Tot i això, la votació no ens diu res sobre a què dona suport, ni tan sols si pretén honorar la decisió que la gent va prendre en el referèndum» de 2016 sobre el Brexit, va retreure May als parlamentaris.

La líder conservadora va exigir als legisladors que aclareixin «com més aviat millor», tant als ciutadans britànics com els ciutadans de la UE, quin camí volen seguir. «Els demano que escoltin el poble britànic, que vol aquest tema resolt, i que treballin amb el Govern per aconseguir-ho», els va etzibar.

El rebuig a May no només es va fer palès a través dels vots, sinó en les esbroncades que els diputats li han dirigit gairebé al final de cada frase i que ha obligat el president de la Cambra dels Comuns a recordar-los que «la primera ministra té dret a ser escoltada».

El cap del Partit Laborista, Jeremy Corbyn, va respondre presentant una moció de censura contra el Govern que es debatrà i votarà avui al voltant de les 7 de la tarda, hora.

Corbyn va emfatitzar que la votació d'ahir a Westminster és la pitjor per a un Govern britànic des dels anys 20. «El veredicte és absolutament concloent», va recalcar, i alhora va acusar May de donar prioritat a l'agenda política del Partit conservador.

Si la moció de censura fos aprovada, podria conformar un Govern alternatiu del Partit Conservador, el que obligaria May a dimitir. Si no és així, l'actual Govern tindria un termini de 14 dies per guanyar-se la confiança del Parlament. En el cas que no ho aconseguís, hi hauria eleccions anticipades.

El Partit Unionista Democràtic (DUP) d'Irlanda del Nord, que sosté el Govern de May però va votar en contra de l'acord del Brexit, donarà suport a la primera ministra en la moció de censura, segons ha avançat el seu portaveu, Sammy Wilson.

La mateixa May va reconèixer que la votació d'ahir requereix comprovar que el Govern té la confiança del Parlament.

La premier va esbossar el seu full de ruta, i va indicar que, si el seu gabinet sobreviu al desafiament laborista, iniciarà una ronda de contactes amb els seus aliats al Congrés i amb altres grups parlamentaris per buscar una sortida a l'actual paràlisi.

El Govern abordarà aquestes consultes amb un «esperit constructiu», però, «atesa la urgència, hem de centrar-nos en les idees que siguin veritablement negociables i que tinguin el suport d'aquesta Cambra», va explicar. Després, l'Executiu s'encarregarà de traslladar les propostes a la UE, va apuntar.

La Unió Europea ha reiterat nombroses vegades que l'acord actual és el millor possible, i amb això ha descartat reobrir les negociacions. Així les coses, el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha alertat que «el risc d'una retirada desordenada del Regne Unit ha augmentat amb el vot d'aquesta nit [per ahir]».

Possibles escenaris

En el cas que superi la moció de censura, May podria tornar a Brussel·les per demanar a la Unió Europea més garanties legals entorn de l'anomenat backstop, que segueix sent el principal escull per salvar l'acord del Brexit.

El backstop és un mecanisme d'emergència ideat per mantenir oberta la frontera entre Irlanda del Nord i Irlanda que els diputats britànics contraris a l'actual acord rebutgen per considerar que manté l'ancoratge de Regne Unit a la UE.