La detenció ahir de setze persones, entre elles dos alcaldes de la CUP i un fotoperiodista, per l'ocupació de vies de l'AVE en l'aniversari de l'1-O, va causar indignació en l'independentisme, que va paralitzar l'activitat parlamentària com a protesta i exigeix la compareixença de la delegada del Govern a Catalunya i fins i tot la seva dimissió.

En una operació amb detencions al matí i a la tarda, la Policia Nacional va arrestar per desordres públics setze persones -totes ja en llibertat després de comparèixer a comissaria- per una suposada participació en l'ocupació de les vies de l'AVE a Girona en el primer aniversari de l'1-O, l'1 d'octubre del 2018. La Policia Nacional sosté que els detinguts formaven part d'un grup d'unes 400 persones que l'1 d'octubre passat van accedir «per la força» a les instal·lacions d'Adif en aquella estació de l'AVE i van aconseguir interrompre durant més de dues hores el servei.

Entre els detinguts hi ha els alcaldes de Celrà i Verge, Dani Cornellà i Ignasi Sabater, respectivament; diversos activistes vinculats als Comitès de Defensa de la República (CDR); el fotoperiodista Carles Palacio; dos universitaris del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC); i un membre de l'organització juvenil La Forja.

A més, segons fonts policials, un dels joves detinguts és nebot del president de la Generalitat, Quim Torra, i militant de la CUP, i va ser capturat en sortir de treballar a Breda.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha informat que es van tractar de «detencions policials» i que, per tant, «no estan ordenades pel jutge» que instrueix la causa arran de la denúncia d'Adif, encara que sí que està informat de l'operatiu. És per això que l'advocat i exdiputat cupaire Benet Salellas, que va assistir diversos detinguts, ha qualificat d'«arbitrària i desproporcionada» l'operació policial, que ha provocat com a conseqüència la indignació de l'independentisme.

Mentre dos centenars de persones, entre elles regidors i alcaldes d'altres localitats, es congregaven davant de la comissaria de la Policia a Girona per emparar els detinguts, al Parlament totes les comissions van quedar suspeses, després que JxCat, ERC i la CUP les abandonessin en senyal de protesta. Una paralització de l'activitat parlamentària que va portar fins i tot que el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, i el conseller de Territori, Damià Calvet, ajornessin al 30 de gener la compareixença que havien de fer ahir per parlar sobre la resolució del contracte de concessió d'Aigües Ter-Llobregat, justificant-lo en «l'alteració de la normal vida política».

El president de la Generalitat va oferir de la seva banda a través de Twitter «tot el suport» als alcaldes i a la resta de detinguts: «Ja n'hi ha prou de repressió. Ja n'hi ha prou de criminalització. Llibertat», va escrir Torra, mentre que l'expresident Carles Puigdemont ho va considerar «una nova prova del que és l'Estat. Campen impunes sota l'ordre del 'a por ellos' i val tot». El carrusel de reaccions es va succeir també al Parlament, epicentre de la indignació independentista i dels retrets des de l'oposició per la suspensió de les comissions.

JxCat, en veu d'un dels seus portaveus, Eduard Pujol, va anunciar que demanarà la compareixença de la delegada del Govern a Catalunya, Teresa Cunillera, a qui va qualificar de «governadora civil» i va comparar l'actuació policial amb les de «temps del franquisme». Destacades veus d'aquest grup parlamentari van anar fins i tot més enllà i van exigir directament la dimissió de Cunillera a través de Twitter, com van fer el vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, o el portaveu parlamentari, Albert Batet.

També des de la CUP, la diputada Maria Sirvent va alertar d'«una operació repressiva contra l'independentisme popular», que recorda «com actuava la brigada politicosocial del franquisme», i va exigir la compareixença urgent de Cunillera al Parlament.

I el portaveu adjunt parlamentari d'ERC, Gerard Gómez del Moral, va titllar d'«absolutament inadmissibles» les detencions, de manera que els republicans demanaran de la seva banda explicacions al Govern i la compareixença del ministre d'Interior.

En contraposició, en una dura compareixença en la qual va arribar a titllar de «ganduls» els diputats independentistes, perquè «volen cobrar, però no volen venir a treballar», el portaveu de Cs, Carlos Carrizosa, va anunciar una queixa davant el president del Parlament, Roger Torrent, per denunciar que JxCat, ERC i CUP podrien haver incomplert el codi de conducta de la Cambra amb el seu «boicot» a les comissions.

Ferran Pedret, de PSC-Units, va lamentar que «de les nombroses formes possibles de protestar, JxCat, ERC i CUP han elegit la que lesiona el dret d'iniciativa parlamentària de l'oposició»; Susanna Segovia, de CatComú, va criticar les detencions «irregulars», però va rebutjar que hagin d'impedir que continuï l'activitat ordinària al Parlament.