L'Audiència Nacional celebrarà el pròxim 5 de febrer la vista per resoldre les qüestions prèvies plantejades per les defenses dels acusats en el judici per l'1-O contra el major dels Mossos Josep Lluís Trapero i tres persones més.
En una diligència, la secció primera de l'Audiència ha fixat per a aquest dia la vista d'article de previ pronunciament, anterior al judici en si i en què es tractaran les qüestions prèvies plantejades per l'exsecretari general d'Interior Cèsar Puig, un dels acusats.
A aquestes peticions s'hi ha adherit almenys un altre dels acusats, l'exdirector dels Mossos Pere Soler, però no Trapero, segons han indicat a Efe fonts jurídiques.
En les seves peticions, a les quals ha tingut accés Efe, l'advocat de Puig, Jaume Alonso-Cuevillas, al·lega la falta de competència de l'Audiència Nacional per conèixer d'aquests fets.
Recorda Cuevillas, advocat també de Puigdemont, que la jutgessa que va instruir el cas, Carmen Lamela, només es va pronunciar sobre la seva competència per investigar un delicte de rebel·lió en l'admissió de la querella de Fiscalia, però no posteriorment, ja que va instruir només per sedició.
A més, argumenta "importants precedents de la pròpia Audiència Nacional que resultaven absolutament contraris al reconeixement de la competència d'aquest tribunal per a l'enjudiciament del delicte de rebel·lió" i el "pràcticament unànime consens existent entre la comunitat científica" sobre aquesta falta de competència.
La falta de competència va ser la mateixa qüestió que van plantejar les defenses dels acusats en el judici del procés que se celebrarà pròximament al Suprem, encara que en aquell cas al·legaven que el cas no té caràcter internacional i per tant la competència seria del TSJ de Catalunya, cosa que va rebutjar l'alt tribunal.
Després d'aquesta vista, que serà pública, el tribunal haurà de resoldre aquestes qüestions i després els advocats dels acusats presentaran els seus escrits de defensa en els quals proposaran proves, després de la qual cosa es fixarà la data del judici, en què Trapero s'enfronta a una petició fiscal d'11 anys de presó per rebel·lió.
La mateixa pena demana la Fiscalia contra l'exdirector dels Mossos Pere Soler i contra Puig, segon de Joaquim Forn, mentre que a la intendent dels Mossos Teresa Laplana l'acusa només de sedició i reclama 4 anys de presó.
El tinent fiscal de l'Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, i el fiscal d'aquest tribunal Pedro Rubira consideren que Trapero, Soler i Puig van incórrer en el delicte de rebel·lió -la jutgessa d'instrucció només els atribuïa sedició- en el seu apartat referit a declarar la independència d'una part del territori nacional, i també per "sostreure qualsevol classe de força armada a l'obediència del Govern".
Ho van fer, no en qualitat de caps (el que hauria suposat una pena de 15 a 25 anys de presó), sinó exercint com a "comandaments subalterns", cosa que comporta penes d'entre 10 i 15 anys. Els fiscals els demanen per això 11 anys de presó i els mateixos anys d'inhabilitació absoluta.
Els fiscals els responsabilitzen d'haver consentit la celebració de l'1-O i també de no haver frenat el setge a la Conselleria d'Economia els dies 20 i 21 de setembre del 2017.
Mentre que a Trapero, Soler i Puig els imputen els dos fets, a Laplana només li atribueixen responsabilitat en el setge a la Conselleria.
Els fiscals creuen que els encausats van constituir els mesos de setembre i octubre del 2017 "una peça clau per, dins de l'àmbit de les seves respectives competències, impedir o dificultar greument el compliment de les ordres emanades pels tribunals de justícia".
Això ho van fer, diuen, "amb la finalitat de dur a terme el pla secessionista ideat conjuntament pels màxims responsables del Govern i del Parlament de la Generalitat, així com pels líders dels grups parlamentaris i de les associacions independentistes".
