El president de França, Emmanuel Macron, i la cancellera d'Alemanya, Angela Merkel, van signar un nou tractat d'amistat amb el qual aspiren a fer front als nous desafiaments, entre els quals van fer referència a l'«auge del populisme i el nacionalisme» a Europa. El tractat d'Aquisgrà, com s'ha batejat aquest nou acord, té com a objectiu aprofundir en la reconciliació històrica fonamentada fa exactament 56 anys, quan el tractat de l'Elisi va servir el 1963 per apropar els dos països després de la Segona Guerra Mundial.
Entre els aspectes amb els quals els executius de París i Berlín volen estrènyer llaços hi ha qüestions de caràcter econòmic, de política exterior, seguretat, educació, cultura, recerca i medi ambient, tot i que la cerimònia va servir també per presentar Merkel i Macron com a aliats polítics clau en un escenari convuls dins de la Unió Europea.
La cancellera alemanya va advertir durant el seu discurs del «creixement dels nacionalismes i el populisme» a tot el món, amb el risc que això comporta per al «multilateralisme».
La cancellera alemanya va advocar per donar «una nova orientació» a la cooperació francoalemanya precisament per lluitar contra aquests nous desafiaments.
El president francès també va considerar «indispensable» l'aliança entre els dos països veïns i va advocar per ampliar aquest tipus d'iniciatives, «perquè cap èxit europeu es pot construir de forma aïllada». «Per això aquest tractat és essencial», va destacat el mandatari gal.
França i Alemanya celebren reunions freqüents i en els últims anys s'han presentat com els motors de la nova Europa, encara que amb algunes discrepàncies entre ells. La crida a la integració de l'eurozona per part de Macron s'ha trobat amb la fredor de Merkel, que no es presentarà a la reelecció com a cancellera en les eleccions previstes per al 2021.
Sí que hi ha consens, en canvi, pel que fa a la defensa d'un exèrcit europeu, com va deixar clar Merkel en parlar d'«una cultura militar i d'una indústria armamentística comunes». Els dos països també volen adoptar una «clàusula de defensa mútua» en cas d'agressió, en un model similar al que es preveu entre els estats membres de l'OTAN.
El tractat requereix l'aprovació dels parlaments de França i Alemanya per a la seva entrada en vigor. En el cas de França, l'acord entre els dos països ja ha rebut crítiques de la líder ultradretana Marine Le Pen, que el considera una cessió de la sobirania nacional per part del Govern gal.
La UE reivindica la unitat
Per part de la UE, van participar en la cerimònia el president de la CE, Jean-Claude Juncker, i el responsable del Consell Europeu, Donald Tusk, defensors de «la solidaritat i la unitat» com a eines per avançar. Tusk també va llançar una advertència a Merkel i Macron durant el seu discurs: «Europa necessita un clar senyal de París i Berlín que el reforç de la cooperació en petits formats no és una alternativa a la cooperació de tots a Europa». L'expresident polonès va incidir en la necessitat de recuperar la confiança en la integració europea davant els detractors «confessos» del bloc comunitari, «tant dins com fora d'Europa». Tusk va aprofitar l'ocasió per recordar el difunt alcalde de Gdansk, Pawel Adamowicz, assassinat durant un concert.
