L'Audiència Nacional ha confirmat una sanció de 200.000 euros a Òmnium Cultural per la 'gigaenquesta' que va fer l'octubre i el novembre del 2014 amb motiu del procés participatiu del 9-N. La sala contenciosa-administrativa ha desestimat el recurs de l'entitat i ha confirmat la multa imposada per l'Agència Espanyola de Protecció de Dades perquè considera que es van tractar dades ideològiques dels ciutadans, que considera sensibles i que requerien un reforç de la prestació del consentiment del seu titular per ser objecte de tractament. Contra aquesta decisió encara es pot presentar un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem.

A la sentència -de la que ha estat ponent Nieves Buisan- es considera provat que l'entitat va tractar dades personal d'ideologia i que eren "sensibles o especialment qualificats" i que calia un "reforçament" dels afectats a l'hora de donar el seu consentiment. Recorda que eren una 'gigaenquesta' que va afectar 3 milions de llars i que es van recollir les dades o bé per correu o a través de les enquestes que van fer 30.000 voluntaris porta a porta.

Segons la sentència, per fer el registre de dades Òmnium va crear un fitxer on guardava totes les enquestes. Tota la informació es va "mecanitzar" a través d'una aplicació facilitada per l'ANC. Arran d'això, l'Agència Estatal de Protecció de Dades va obrir una investigació i va concloure que s'havia produït una "vulneració molt greu" de l'article 7.2 de la llei de protecció de dades.

El tribunal resol en la mateixa línia i assegura que ho fa després la normativa addicional tant estatal com europea. Considera que Òmnium va fer un tractament de les dades dels enquestats que permetia associar les respostes (de caràcter polític" amb un domicili concret. Això permetia, segons l'Audiència Nacional, "portar a terme la identificació sense grans esforços". A més, retreu a l'entitat que va "arxivar" aquesta informació i que es permetia localitzar dades personals. "La informació es va obtenir amb a finalitat de conservar-la per permetre el seu ús posteriorment", diu la sentència, que especifica que això mateix ho recollia el formulari que s'entregava a les llars.

La sala interpreta que només omplint el formulari ja s'estava expressant una opció política. "L'enquesta s'inclina clarament a favor d'una concreta posició ideològica -la independència de Catalunya- amb la que necessàriament ha d'estar-se conforme ja que si no és així no és possible contestar l'enquesta, o al menys no tota", analitza la sentència. Això els porta a assumir, doncs, que s'ha fet un tractament de dades personals relacionades amb ideologia, unes dades "especialment sensibles".

La llei preveu per aquest incompliment sancions de 300.001 fins a 600.000 euros però l'Audiència Nacional considera "proporcionada" la quantitat de 200.000 imposada per l'agència de protecció de dades perquè, quan van ser requerits, ANC i Òmnium van esborrar aquesta documentació i van separar a les enquestes la part relativa a les respostes i la referida a dades personals de l'enquestat i el seu consentiment.