La Crida Nacional per la República ha començat a caminar aquest dissabte amb el seu congrés constituent, en què Jordi Sànchez ha estat elegit president, amb Antoni Morral com a número dos, entre crides a la "unitat" electoral entre les forces independentistes.

El moviment impulsat per Jordi Sànchez, Carles Puigdemont i Quim Torra havia estat concebut inicialment per aixoplugar en el seu si el conjunt de l'independentisme, i durant mesos hi va haver invitacions a ERC i d'altres forces a agrupar-se sota aquest nou paraigua, però només el PDeCAT -i amb divisió a les seves files- ha mostrat interès.

L'estratègia de la Crida ha passat a posar el focus en les adhesions individuals, vinguin de les sigles que vinguin, i per això en la direcció del moviment, elegida aquest dissabte, hi ha noms procedents d'ERC -l'alcalde de Montblanc (Conca de Barberà), Pep Andreu-, del PDeCAT; i Albert Batet, Damià Calvet o Montse Morante-, exconsellers del PSC com Ferran Mascarell o Marina Geli, a més de perfils independents.

Pràcticament tots els discursos del congrés constituent, celebrat al Centre de Convencions Internacional de Barcelona, han anat dirigits a reclamar "unitat" -implícitament a ERC- de cara a les eleccions municipals i europees del maig, una crida que fins i tot s'ha escenificat a l'escenari, on s'ha compost amb lletres gegants el lema "Unitat ara!".

El més explícit en aquest sentit ha estat el president Quim Torra, que ha emplaçat Ernest Maragall, Joaquim Forn, Ferran Mascarell i Jordi Graupera, tots ells alcaldables per Barcelona, a unir-se en una sola llista sobiranista a les eleccions municipals del maig.

També Jordi Sànchez, des de la presó de Lledoners (Bages), i a través d'una carta llegida per l'actor Joan Lluís Bozzo, ha remarcat que la Crida no neix per "substituir partits", sinó per "prendre partit" per la unitat del sobiranisme, perquè "només sumant persones i no sigles" es podran superar els "esculls".

Carles Puigdemont, designat "president impulsor" de la Crida, s'ha dirigit als assistents per videoconferència des de Waterloo (Bèlgica) per subratllar que el nou moviment apel·la als que creuen que "hem d'anar junts i units en aquest moment de la història", davant el judici de l'1-O al Tribunal Suprem.

Acabat d'elegir secretari general de la Crida, Antoni Morral ha remarcat que el moviment no té "ni recursos, ni organització territorial, ni temps" per presentar-se a les eleccions del maig, però sí "influirà" perquè hi hagi llistes unitàries i, de cara a les europees, ha apostat per una "candidatura de país".

La incògnita que s'obre després d'aquest congrés constituent és quina actitud adoptarà el PDeCAT, de la militància del qual es nodreix en bona mesura la Crida, encara que en el partit -i en la seva direcció- hi ha divisió sobre l'encaix que han d'acordar les dues formacions.

Encara que la Crida neix de moment amb intenció d'actuar com a plataforma o associació, també ha estat registrada com a partit, i el fet que la seva direcció aculli membres del PDeCAT pot generar controvèrsia, ja que els estatuts de la formació demòcrata impedeixen d'entrada -llevat d'excepcions- la doble militància.

En el pla orgànic, les votacions del congrés de la Crida han confirmat l'elecció de Jordi Sànchez com a president i Antoni Morral com a secretari general, però a la vegada han llançat una sorpresa, ja que la llista alternativa a l'oficialista ha aconseguit col·locar dos noms entre els 19 membres restants de la cúpula: Rosario Palomino -d'origen peruà, una de les més aplaudides en les presentacions del matí- i el periodista Gerard Sesé.

En la votació dels 19 noms, les conselleres Laura Borràs i Elsa Artadi han estat les més votades -amb 2.237 i 2.222 vots, respectivament-, seguides de Gemma Geis, Pilar Calvo, Marina Geli, Pep Andreu, Ferran Mascarell, Albert Batet, Damià Calvet i Maria do Carmo Marques-Pinto, els deu amb més suports.

En onzè lloc s'ha situat Miquel Àngel Escobar, seguit de Jordi Pairó, Irene Negre, Rosario Palomino, Assumpció Castellví, Àngels Cabasés, Montse Morante, Josep Ferrer i Gerard Sesé.

Per una molt àmplia majoria, el congrés ha avalat la ponència política, que advoca per avançar en l'objectiu de la independència donant prioritat al diàleg, sense renunciar a cap via pacífica.