L'autoproclamat president «encarregat» de Veneçuela, Juan Guaidó, va convocar noves manifestacions per a demà i dissabte, data que coincideix amb el límit de l'ultimàtum emès per diversos països de la Unió Europea (UE) -entre ells Espanya - perquè el president veneçolà, Nicolás Maduro, convoqui noves eleccions. «Ens manifestarem de manera pacífica, de manera inèdita», va assenyalar Juan Guaidó en una transmissió en directe a través de les seves xarxes socials.

El president «encarregat» de Veneçuela va demanar als veneçolans que aturin les seves activitats durant l'horari per al qual s'ha convocat la manifestació, ja que va assegurar que les mobilitzacions populars han estat «pilars fonamentals» per a la transició a Veneçuela.

Guaidó va reclamar a Mèxic, que es manté neutral en aquest assumpte, que se sumi «a les veus que demanen un canvi de democràcia» a la nació caribenya, si bé el president mexicà, Andrés Manuel López Obrador, va reiterar que l'ordre és «no intervenir en assumptes d'altres pobles». «Faig una crida a tot Mèxic perquè se solidaritzi amb el poble veneçolà. Espero que es pugui sumar a les veus que demanen un canvi de democràcia i llibertat a Veneçuela», va dir Guaidó.

Per part seva, la Unió Europea va reclamar de nou al Govern de Nicolás Maduro que convoqui unes noves eleccions «lliures, justes i creïbles en línia amb els estàndards internacionals» en «els pròxims dies» o en cas contrari el bloc adoptarà noves mesures per reconèixer Guaidó com a líder legítim del país.

«La situació no és sostenible. Esperem un senyal clar de les autoritats que un procés polític començarà el més aviat possible i que porti a eleccions perquè la situació al país exigeix una mena de relegitimació del poder polític», va destacar la portaveu de la cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini, en ser preguntada pel rebuig de Maduro a l'ultimàtum de vuit dies que li han donat Espanya, França, Alemanya i el Regne Unit per anunciar noves eleccions, sota amenaça de reconèixer Guaidó com a president interí perquè ell les convoqui.

Paral·lelament, el ministre de Defensa de Veneçuela, Vladimir Padrino, va alertar els membres de la Força Armada Nacional Bolivariana (FANB) que l'amnistia promesa per l'autoproclamat «president encarregat» del país «és un instrument de manipulació».

«Aquí, a la Força Armada, ningú es creu això», va afegir. A més, va ratificar el suport de la FANB al Govern de Maduro. «El cos castrense continuarà treballant en defensa de la sobirania nacional», va afirmar. Des que Maduro va iniciar el seu segon mandat, el 10 de gener passat, s'han produït nombroses crides a la FANB perquè deixi caure el Govern, tot i que fins ara ha deixat clara la seva lleialtat al chavisme.

Per altra banda, almenys 35 persones han mort i 850 han estat detingudes des del 23 de gener, quan va començar una nova onada de protestes contra el Govern que lidera Nicolás Maduro. La majoria de les víctimes mortals s'han produït a Caracas (10) i Bolívar (8), seguides de Portuguesa (4), Amazonas i Barinas (3 cadascuna), Táchira i Monagas (2 cadascuna) i Yaracuy, Mérida i Sucre (un cada una).

Setanta-set menors arrestats

Per la seva banda, Foro Penal va xifrar en 850 les persones que han estat detingudes des del 21 de gener, inclosos 77 menors d'edat, la majoria d'elles en zones populars. «Fins a la data hi ha 976 presos polítics i seguim comptant», va assegurar Gonzalo Himiob, director de Foro Penal.

El director de Provea, Rafael Uzcátegui, va destacar la importància que les víctimes i les seves famílies denunciïn els fets. «Necessitem les seves denúncies per poder castigar els violadors de drets humans», va assenyalar el director de Provea.