El Parlament Europeu espera esdevenir avui la primera institució comunitària que reconeix formalment Juan Guaidó com l'únic president legítim de Veneçuela, sense les condicions o terminis que s'han fixat altres instàncies europees. La resolució de reconeixement, impulsada pel grup popular del Parlament, va ser avalada ahir per altres grups de la Cambra, entre ells els socialistes, fet que converteix la decisió pràcticament en imparable. El text també té el suport del grup ECR (conservadors britànics i polonesos) i del grup Liberal.

«Europa no pot ser equidistant quan es tracta de defensar els drets humans i la democràcia», va assenyalar durant el debat previ a la votació el vicepresident del grup Popular, l'eurodiputat Esteban González Pons, un dels principals impulsors del text. Les negociacions per part socialista van ser liderades per l'eurodiputat Ramón Jáuregui, que va destacar el rebuig del text a «qualsevol intent que pugui implicar l'ús de la violència en la resolució de la crisi a Veneçuela», en evident al·lusió al risc d'intervenció militar dels Estats Units.

El text augmenta la pressió sobre l'Alta Representant de Política Exterior, Federica Mogherini, que avui es reuneix a Bucarest amb els ministres d'Afers Estrangers de la UE per intentar concretar les conseqüències de l'ultimàtum donat a Nicolás Maduro.

Paral·lelament, l'enviat especial dels Estats Units per a Veneçuela, Elliott Abrams, va advertir al president veneçolà, Nicolás Maduro, que qualsevol acció contra el líder opositor seria «un moviment extremadament estúpid». Abrams va assenyalar que «la seguretat del Juan Guaidó és una preocupació» per al Govern dels Estats Units. «El règim no ha actuat mai contra ell i fer-ho ara seria un moviment extremadament estúpid», va destacar.

El president dels Estats Units, Donald Trump, va trucar per telèfon a l'autoproclamat «president encarregat» de Veneçuela per traslladar-li el seu «complet suport» a la «lluita per recuperar la democràcia» veneçolana.

Per part seva, el president veneçolà va considerar que seria «molt bo» un avançament de les eleccions a l'Assemblea Nacional, controlada actualment per l'oposió, però va descartar rotundament eleccions presidencials abans del 2025. «Seria molt bo que hi haguessin eleccions avançades per al Parlament veneçolà, seria una bona forma de debat polític i una solució amb el vot popular», va assenyalar.

«Jo estaria d'acord amb que s'avancin, a través d'un decret de l'Assemblea Nacional Constituent, les eleccions de l'Assemblea Nacional i que això serveixi com a vàlvula d'escapament a la tensió que el cop d'estat imperialista ha generat a Veneçuela», va afegir Maduro. En principi, les següents parlamentàries s'haurien de celebrar el 2020.

Va descartar de pla noves eleccions presidencials, tot i l'ultimàtum donat per Espanya i altres països europeus, que van amenaçar de reconèixer Guaidó com a cap d'estat del país si Maduro no convoca comicis.

Dos periodistes francesos van ser detinguts després de gravar imatges del palau presidencial de Veneçuela, a Caracas, en el marc de la crisi política que pateix el país sud-americà. Els arrestats són Pierre Caillet i Baptiste des Monstiers, reporters del programa Quotidien de la cadena de televisió TF1.