Els Estats Units han començat a augmentar la pressió contra el president veneçolà, Nicolás Maduro. «Li desitjo un retir llarg i tranquil en una bonica platja lluny de Veneçuela. I com més aviat aprofiti aquesta oportunitat, més probable serà que pugui tenir un retir agradable i tranquil en una platja bonica, en lloc d'estar en una altra zona de platja com la de Guantánamo», va amenaçar John Bolton, assessor de Seguretat Nacional nord-americà.

A la base naval de Guantánamo, a l'extrem oriental de l'illa Cuba, els Estats Units hi mantenen un centre de detenció d'alta seguretat per a sospitosos de terrorisme. Aquesta presó ja estat denunciada per organismes de drets humans i Barack Obama la va voler tancar, sense èxit. En canvi, Bolton va descartar que el seu país pretengui envair Veneçuela i va insistir en una transició pacífica, malgrat que Donald Trump mantingui «totes les opcions sobre la taula».

En aquest sentit, el vicepresident dels Estats Units, Mike Pence, va destacar que «no és moment per al diàleg, és moment per a l'acció» en la crisi a Veneçuela, i alhora va reiterar el seu suport a Juan Guaidó, que la setmana passada es va autoproclamar «president encarregat» del país.

«Ha arribat el moment de posar fi a la dictadura del president veneçolà, Nicolás Maduro d'una vegada per totes», va afirmar, abans de manifestar que «els Estats Units estan orgullosos de ser el primer país a reconèixer l'únic president legítim de Veneçuela, Juan Guaidó». «Maduro farà bé si no posa a prova la determinació dels Estats Units», va advertir Pence, que va destacar a més que «el viatge de Maduro ha d'acabar i ha d'acabar ja».

Paral·lelament, el Govern de Rússia va acusar els Estats Units d'«esforçar-se» per provocar un «canvi d'ordre constitucional» a Veneçuela, a través del seu suport a Guaidó. «Veiem els esforços de Washington i l'Administració nord-americana enfocats al màxim en el canvi d'ordre constitucional» a Veneçuela, va explicar la portaveu del ministeri d'Exteriors rus, Maria Zajarova. Així, va destacar que, en cas que esclati una guerra civil a Veneçuela, el Govern nord-americà haurà d'explicar al seu poble i els pobles d'Amèrica Llatina «on aniran els veneçolans».

Maduro, de maniobres

Per part seva, Nicolás Maduro va descriure la Força Armada Nacional Bolivariana (FANB) com «la columna vertebral de la integritat de la nació» i va instar els seus membres, així com els de la Guàrdia Nacional Bolivariana (GNB), a rebutjar l'amnistia plantejada per Guaidó, perquè no són «delinqüents».

El president de Veneçuela, que va supervisar unes maniobres militars, va defensar el paper de l'exèrcit com a «element central de la pau de la nació», en el marc d'«una lluita que té com a destinació la victòria». «Estem afrontant la major agressió, política, diplomàtica i econòmica en 200 anys de república», va advertir Maduro.

En tot cas, Guaidó va descartar un cop més qualsevol diàleg amb el Govern de Maduro que no posi fi a la seva «usurpació» del poder i va instar Mèxic i Uruguai a abandonar la seva neutralitat en el conflicte veneçolà i a «posar-se al costat correcte de la història», ja que en cas contrari estaran donant suport al règim.

El president «encarregat» va enviar una carta als presidents de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, i d'Uruguai, Tabaré Vázquez, en resposta a la proposta de tots dos d'organitzar una conferència internacional sobre Veneçuela el proper 7 de febrer a Montevideo.

Com ha estat fent des que va assumir el càrrec de «president encarregat», el passat 23 de gener, el titular de l'Assemblea Nacional va descartar dialogar amb Maduro, a qui acusa d'usurpar el càrrec després d'«un procés electoral fraudulent».