El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha fet aquest dijous a Estrasburg una defensa de la "democràcia plena" i "avançada" que és avui Espanya, on la Justícia és independent i compta amb un dels sistemes "amb més garanties del món". Abans de l'inici del judici als dirigents del procés, Sánchez ha tret pit davant del Comitè de Ministres del Consell d'Europa i ha afirmat que a Espanya les quatre llengües de l'Estat i les diverses cultures gaudeixen del "nivell més gran de protecció de tota la seva història", superior fins i tot al que existeix en estats federals.

Sánchez ha donat suport a les seves afirmacions amb dades sobre la independència judicial i la separació de poders que regeix a Espanya. Així, ha detallat que entre el 2013 i el 2017, el nombre d'espanyols que va presentar reclamacions contra les sentències judicials dictades al país es va situar "molt per sota" de la mitjana del conjunt dels Estats membres i amb una mitjana de sentències condemnatòries de només "sis per any".

"Malgrat el poder de les dades sempre hi haurà qui sostingui els seus projectes polítics en dades falses" amb l'únic objectiu de tenir més capacitat de mobilització, ha assumit Sánchez, que ha alertat que la mateixa democràcia "està en joc" si s'imposen els "relats esbiaixats".

«No es pot governar ignorant les minories»

"Si alguna lliçó hem après de la història, és que no es pot governar ignorant les minories, excloent veus o limitant drets i llibertats, és una lliçó que el meu país va aprendre dolorosament", ha assenyalat.

Per això a Espanya, ha explicat, la Constitució espanyola del 1978 va establir un títol que "consagra drets, llibertats fonamentals de ciutadans i ciutadanes".

I per aquest motiu també, ha afegit, amb aquesta Carta Magna Espanya es va dotar d'una nova estructura territorial "que descentralitza el poder executiu i legislatiu per garantir no només la igualtat entre els espanyols, que és essencial, sinó també que l'especificitat, les diferències i les particularitats dels territoris, que és una riquesa del nostre país, estiguin protegides, garantides per igual a tots ells, alhora que queda garantida la unitat d'Espanya, i assumint que en cap cas unitat no significa homogeneïtat".

Si els independentistes solen denunciar en fòrums internacionals un dèficit democràtic a Espanya per no permetre'ls fer un referèndum d'autodeterminació, Sánchez ha subratllat que una democràcia adquireix la seva condició de democràcia plena quan "l'imperi de la llei, el respecte a les institucions i la protecció als drets humans no estan qüestionats".

Sánchez també ha alertat de com la democràcia se'n ressent i els ciutadans es veuen perjudicats quan en un país "preval la crispació sobre l'acord i la ruptura unilateral a la cerca de consensos", quan es "promouen greuges o nostàlgies inventades" o "quan es defensen fórmules simplistes, anacròniques i ja fracassades per resoldre problemes complexos".

Enfront dels discursos de la "por al futur", les democràcies han de ser capaces de construir un "relat d'esperança" alternatiu, per la qual cosa és "crucial", segons Sánchez, implicar els joves, els més exposats a una desigualtat creixent. "El divorci entre l'economia i la política és al meu judici l'amenaça més gran per al futur de la democràcia" perquè com més gran és aquesta bretxa, més opcions d'èxit tindran les narratives autoritàries, ha indicat.

Però Sánchez no només ha presentat Espanya com una democràcia plena, moderna i avançada per la qualitat del seu sistema judicial o el seu respecte a la diversitat territorial, sinó també perquè és un país "líder en donació i trasplantaments d'òrgans", amb un "extraordinari" sistema de sanitat universal, perquè és el segon país amb més esperança de vida i perquè té una de les taxes de criminalitat més baixes del món.

La crisi amb Rússia

El president no ha obviat referir-se a la crisi institucional que viu el Consell d'Europa des que es va retirar el dret de vot de Rússia en l'Assemblea Parlamentària com a càstig per la seva annexió de la regió ucraïnesa de Crimea. Rússia va retirar la seva delegació i va suspendre els pagaments en represàlia per aquesta mesura, una situació que pot desembocar en la seva sortida d'aquesta institució paneuropea diferent de la UE.

"En la democràcia les formes són tan essencials com el fons. Difícilment el Consell d'Europa podrà tenir legitimitat en la promoció de l'Estat de Dret cap a l'exterior si no actua conforme al dret en la solució de la problemàtica de la seva vida institucional, en particular la que afrontem ara en relació amb la Federació Russa", ha avisat.

Sánchez ha advocat perquè la relació amb Rússia s'articuli conforme a l'Estatut de Londres i la normativa que el desenvolupa, tenint en compte els criteris interpretatius dels serveis competents. I ha defensat així mateix construir aquesta relació "amb voluntat política i creativitat".

"És fonamental promoure els drets que assisteixen tots els estats membres, però de la mateixa manera és fonamental que tots complim amb les nostres obligacions".

Sánchez es refereix a l'obligació de permetre "l'accés de totes les institucions i mecanismes del Consell d'Europa a tot l'àmbit territorial de cada Estat --Rússia ha impedit en diverses ocasions que diversos observadors del Consell d'Europa vigilessin els seus comicis-- i que "totes i tots els ciutadans puguin recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans un cop esgotades les institucions judicials internes". Des del 2015, una llei russa estableix la preeminència de la legislació russa sobre la supranacional.