L'expresident espanyol Felipe González va advertir ahir que en el diàleg polític sobre Catalunya no es necessiten relators o notaris, ni «una taula de partits decidida per un executiu que no permet funcionar el Parlament».
«Per què necessitem un notari que certifiqui allò que es diu o que els convoqui, quan al Parlament sobren els notaris, els assessors jurídics, la gent que pren nota?», es pregunta l'expresident del Govern en unes declaracions difoses per la Fundació Felipe González. En aquestes declaracions, González subratlla que el Govern que lidera Pedro Sánchez ha d'aclarir «el perímetre del diàleg» sobre Catalunya, que segons el seu parer «ha de ser el de la Constitució, l'Estatut d'Autonomia i l'ordenament jurídic».
«Cal aclarir que el perímetre d'un diàleg desitjable està aquí», perquè, «si no, no s'avançarà», va insistir, i va afirmar: «I aquí hem entrat en un terreny de confusió que em preocupa».
Amb les seves crítiques, González s'afegia a les veus díscoles dins del mateix PSOE, com el president aragonès, Javier Lambán, o el president de Castella-la Manxa, Emiliano García Page, que van criticar durament la proposta de la figura del relator en una mesa de diàleg.
«Degradació institucional»
«No necessitem relators», va afirmar González, a qui «preocupa molt» la «degradació institucional», i argumenta que el Govern central ha de discutir i dialogar amb l'executiu autonòmic de Catalunya dins d'aquell perímetre, però «no pot decidir què faran els partits».
L'expresident sosté que el diàleg s'hauria de dur a terme al Parlament català i al Parlament espanyol, on «hi ha tots representants», «llevat que es pretengui degradar institucionalment, la qual cosa és molt perillosa per al funcionament de la democràcia, el valor del Parlament a Catalunya i al conjunt de l'Estat».
En defensa de la justícia
Per la seva banda, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va defensar que «l'acord s'ha de prioritzar sobre la crispació». En una visita ahir a Estrasburg, davant els responsables del Consell d'Europa i del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), i cinc dies abans de l'inici del judici del procés, Sánchez també va defensar les garanties del sistema judicial espanyol.
Sánchez va visitar les dues institucions -en el cas del TEDH és el primer president del Govern espanyol que ho fa- en una jornada que, segons van subratllar fonts de l'Executiu, ja estava en la seva agenda des de feia mesos, encara que coincideix pocs dies abans del judici que començarà al Tribunal Suprem dimarts, dia 12.
«No pot ser català»
La consellera de Presidència, Elsa Artadi, va tornar a contactar amb la vicepresidenta del Govern socialista, Carmen Calvo, per intercanviar més noms sobre possibles relators i per avançar en el contingut del document en el qual estan treballant.
«Un català és molt complicat que sigui neutral. Hauríem de fugir de noms catalans», va apuntar Artadi, després d'admetre que estan lluny de coincidir i descartar figures com la de l'exlíder dels comuns Xavier Domènech i la de l'exdirigent d'Unió i actual president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre.
