Des del més pur al·legat polític de Junqueras fins al reconeixement de Forn de que la independència no va tenir efectes jurídics. La primera setmana del judici del procés ha mostrat diferents estratègies de defensa en una causa amb una Fiscalia molt contundent, un garantista jutge Marchena i un Vox en segon pla.

1 · Defensa política vs. defensa jurídica

1La primera sessió d'interrogatoris va servir per comprovar que no haurà una estratègia conjunta dels processats en el judici: Oriol Junqueras va optar per la via "política" i va defugir el cos a cos amb les acusacions; Joaquim Forn es va faixar contra el fiscal per intentar rebatre els fets que li imputa.

Junqueras va tardar menys d'un minut a establir les bases de la seva defensa: Es tracta d'un "judici polític", "se'm jutja per les meves idees, no pels meus fets", "em considero un pres polític".

Líder indiscutible d'ERC, després de 469 dies a la presó, va fer un al·legat polític recolzat en la crossa de les preguntes del seu advocat. I va insistir: No hi va haver violència, votar no és delicte, vam buscar el diàleg però no hi havia ningú a l'altra banda.

Però la seva estratègia deixa eloqüents silencis: Poc va dir sobre l'organització de l'1-O (de la que la Fiscalia el considera màxim responsable) i sobre la DUI, assumpte clau en el procés judicial.

Forn, de la seva banda, va respondre durant tres hores i mitja a la Fiscalia, a l'advocada de l'Estat, al seu advocat i a diverses defenses. Només va obviar a Vox. I no només això, sinó que va entrar de ple en l'assumpte de la DUI.

Va afirmar i va recalcar que "els Mossos sempre van complir la Llei" i que "no van rebre mai instruccions polítiques". Es va esforçar a subratllar la diferència entre el Forn dirigent independentista i el Forn al comandament dels Mossos. I no va tenir empatx a usar la paraula "il·legal" per referir-se al referèndum, perquè -com ell mateix va recordar en aquesta mateixa frase- així ho deia una interlocutòria d'una magistrada.

2 · Què passa amb la DUI?

2La Declaració Unilateral d'Independència (DUI), proclamada el 27 d'octubre del 2017 i immediatament declarada il·legal, és la clau que tanca el cercle de la rebel·lió que la Fiscalia atribueix a nou líders independentistes.

Un d'ells, Junqueras, amb prou feines la va esmentar en l'últim tram de la seva declaració amb una resposta ambigua: va parlar de donar compliment al mandat de les eleccions del 2015, "amb una majoria clara independentista", a la vegada que de buscar una sortida "de caràcter multilateral".

A l'eludir l'interrogatori del fiscal, va esquivar preguntes que haguessin exigit més concreció.

No així Forn, que a banda d'admetre el caràcter polític de la DUI, va explicar que després d'ella la Generalitat entreveia dos únics escenaris: eleccions o el 155 pel que cessarien en bloc, com així va passar. No hi havia una "una tercera opció". És a dir, li va restar qualsevol valor jurídic i va limitar el seu significat al d'una mera declaració política.

3 ·Hi va haver o no hi va haver violència?

3Hora i mitja va dedicar Junqueras a defensar el caràcter pacífic del procés i la voluntat dialogant del Govern, contrari a qualsevol idea de violència: "Ningú pot tenir cap dubte sobre el fet que sempre hem rebutjat la violència, qualsevol forma de violència".

Però davant del "mai, mai, mai" de Junqueras, la Fiscalia creu que la cúpula independentista es va valer de "muralles humanes" per impedir l'acció policial amb els Mossos "al costat de la rebel·lió".

Una tesi que va negar també Forn, llavors màxim responsable de la Policia autonòmica, que va afirmar que els Mossos van advertir de que podien produir-se "actes puntuals" però "no una violència generalitzada".

Una altra cosa és l'1-O i l'actuació policial. En el seu al·legat al pacifisme, Junqueras es va servir del desplegament policial en el referèndum per afirmar que "votar no és delicte" però en canvi "impedir-ho per la força sí que ho és".

Mentre que Junqueras va parlar de "violència injustificada i innecessària" i Forn la va qualificar d'"extrema", la Fiscalia va defensar l'ús proporcionat i legítim de la força l'1-O, on només hi va haver dos únics ferits per l'actuació policial.

4 · La fiscalia no dona treva

4El fiscal Javier Zaragoza, conegut per la seva llarga etapa a l'Audiència Nacional, es va convertir en protagonista la segona jornada del judici amb un dur al·legat contra els acusats i sobretot els seus lletrats que dóna compta de la càrrega acusatòria que desplegarà la Fiscalia durant la resta del judici.

Va llançar una tancada i vehement defensa de la causa, que va presentar com un judici en "defensa de la democràcia i l'ordre constitucional", en el que no es persegueixen idees sinó fets, i va reprotxar a les defenses que llancessin autèntics "libels acusatoris" per desprestigiar a la Justícia.

5 · Marchena

5Serè, amable, i suau en les seves formes, Manuel Marchena s'ha mostrat ferm en determinats moments tant amb les defenses com amb les acusacions, disposat a que ningú pugui qüestionar les garanties del procés, coneixedor de que els acusats el portaran a Estrasburg si són condemnats.

Tal vegada les seves decisions més cridaneres han estat les de permetre l'exhibició de llaços grocs per part dels acusats i la de permetre parlar en català "per raons emocionals", encara que amb traducció consecutiva, no simultània.

6 · Vox fora del focus

6La seva presència en el judici com a acusació popular era un dels temes més polèmics per l'empenta que li ha suposat en la seva projecció pública fins ara i l'impacte que pot seguir tenint a l'escenari de permanent campanya electoral que s'acaba d'obrir.

No obstant això, el globus de Vox es va desinflar ja amb la seva primera intervenció en el judici, quan el seu lletrat va protestar per veure a Jordi Sànchez amb un llaç groc en la seva solapa i el jutge Marchena, a banda de reprendre'l per extralimitar-se en el seu torn, va donar via lliure als acusats per portar aquest "símbol ideològic".

El mateix jutge Marchena que va deixar clar que no anava a permetre al·legats polítics ni ideològics ni a defenses ni a acusacions, cosa que va contrastar amb la primera declaració del judici, la d'Oriol Junqueras.