19 de febrer de 2019
19.02.2019

«Posar-se el vestit de constitucionalista és una ganga, et permet no complir sentències del TC»

19.02.2019 | 12:15
Jordi Turull durant la declaració.

L'exconseller de la Presidència Jordi Turull ha assegurat aquest dimarts que intentar "generar tensió o violència" a Catalunya és una "operació fracàs". En respostes al fiscal Jaime Moreno, Turull ha afirmat que qualsevol partit polític, "per noble que sigui la seva causa", si "insinua" que per aconseguir els seus objectius es necessita una "violència passiva petita", fracassarà. "La gent de Catalunya, pensi el que pensi, és pacífica, som el país de Pau Casals", ha afegit. En aquest sentit, ha titllat de "delirant" voler "presentar la societat catalana com a violenta". "Aquest relat no té sentit, no s'aguanta, és delirant", ha dit. Turull ha condemnat la violència i ha dit que "si algú s'excedeix" sempre tindrà el seu "rebuig". Però ha defensat el caràcter "cívic i pacífic de totes les manifestacions a Catalunya".

Turull ha explicat que va conèixer la situació de la secretària judicial i de les destrosses als cotxes de la Guàrdia Civil l'endemà i ha dit que "no té justificació" i que en el seu moment ho van "criticar". "Sempre que hi ha un acte d'incivisme encara que sigui menor sempre ho hem criticat i ho criticarem", ha reblat. "Quatre incívics no em faran perdre el meu ideari", ha insistit.

Ara bé, ha corregit el fiscal i ha dit que la secretària judicial "no va haver de sortir pel teulat" sinó que va "saltar un mur" i també ha dit que no va "veure" que hi haguessin destrosses a set cotxes policials, com sosté el ministeri públic.

A més, argumenta que el tuit que va fer després de la concentració donava les gràcies als manifestants no pel fet de ser allà sinó per "l'actitud pacifica" que van mostrat.ç

El 27 d'octubre, s'aprova una "declaració política"


Turull ha qualificat de "tema de cortesia" enviar al Parlament els resultats del referèndum perquè era de "lògica" perquè era la cambra catalana qui els havia "encarregat el referèndum".

Sobre la declaració del 27 d'octubre, ha reconegut que la va votar favorablement i s'hi ha referit com a declaració "política". "Era l'expressió de la voluntat política del sentit majoritari del poble de Catalunya", ha dit. "Una part era declarativa i una altra part encarregava coses al Govern, era una declaració política, el Parlament fa política", ha manifestat.

Puigdemont "dona valor" al cens universal


El fiscal Jaime Moreno ha preguntat a Turull si va fer alguna cosa per aturar el referèndum i l'exconseller l'ha corregit. "La interlocutòria del TSJC d'impedir el referèndum anava dirigida als cossos de seguretat, no al Govern", ha concretat. I ha recordat que en la decisió de la jutgessa Mercedes de Armas també demanava que no s'alterés la convivència ciutadana. A més, ha apuntat que "l'experiència més similar a l'1-O" era el 9-N de 2014 i ha recordat que es va desenvolupar "tranquil·lament i pacíficament" i que el TC "no va fer res per aturar-lo".

També ha negat que ni ell ni cap membres del Govern va fer "cap crida a defensar els col·legis electorals". El fiscal li ha retret un tuit on escrivia sobre l'1-O 'Votarem i guanyarem'. "Quan un fa una campanya en favor d'un posicionament animes la gent a votar i guanyar, no m'imagino un tuit dient que votarem i perdrem", ha defensat.

Turull ha defensat que Puigdemont tampoc va fer crides a "resistir" als col·legis electorals i ha remarcat que el cens universal permetia evitar que incidents. Ena quest sentit, ha afirmat que Puigdemont amb el seu "exemple" de canviar de col·legi electoral va donar "valor" al cens universal. "Li dèiem a la gent que si hi havia policia no anessin a votar allà i que busquessin un col·legi electoral on no s'haguessin de produir incidents", ha subratllat. A més, ha dit que el cens universal permetia "complir la instrucció del TSJC i permetre que els ciutadans votessin"

"No sé qui va adquirir les urnes"


En respostes al fiscal, l'exconseller ha explicat que va veure per primera vegada les urnes que es farien servir per l'1-O en la roda de premsa on es van presentar, i que li va passar "amb aquest tema i amb bastants més". "Avui en dia encara no sé com es van adquirir les urnes i com van arribar al seu destí", ha afegit.

A més, ha insistit que des de Presidència no es va fer "cap encàrrec" a Unipost i ha dit suposar que si hi va haver algun pagament va ser amb "fons privats", perquè "de públics no".

20-S


El 20 de setembre del 2017, Turull ha explicat que va passar el dia al Palau de la Generalitat, amb els Serveis Jurídics Centrals, per garantir "l'assistència jurídica als detinguts i que no hi hagués cap problema en la pràctica de diligències" que es van fer en 19 edificis del Govern. "Des del gabinet jurídic central no vam rebre cap queixa de cap problema pel que fa a la pràctica de diligències", ha dit. Turull s'ha remès a la declaració de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn pel que fa a les actuacions d'ordre públic i ha dit no saber qui va convocar la concentració davant del Departament d'Economia.

Turull ha recordat que el jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona no va acceptar la personació de la CUP a la causa perquè "no estava investigant un referèndum" i ha volgut recordar que la Policia Nacional es va presentar el dia 20 a la seu de la formació anticapitalista "sense autorització judicial".

"80% vol votar"

Turull ha remarcat que "totes les enquestes, faci qui les faci" afirmen que "entre el 70 i el 80%" dels ciutadans de Catalunya "vol decidir el futur polític votant". "Té una gran transversalitat a Catalunya, molta gent que està a favor del referèndum està en contra de la independència, perquè entenen que al segle XXI els ciutadans decideixin", ha dit. També ha remarcat que, segons les mateixes enquestes, "el 70% dels ciutadans acceptarien el resultat del referèndum".

Al final de l'interrogatori de la fiscalia ha afegit que va anar juntament amb Marta Rovira i Joan Herrera a proposar un referèndum pactat i que era el 18è cop que ho intentaven.


«Posar-se el vestit de constitucionalista és una ganga, et permet no complir sentències del TC»


L'exconseller de la Presidència, Jordi Turull, ha criticat el relat de la fiscalia i, a preguntes del fiscal Jaime Moreno, ha dit que "no s'aguanta per cap banda". En la primera intervenció davant el tribunal, Turull ha defensat que el moviment independentista "va de baixa a dalt" i ha tret importància a resolucions i documents aprovats per partits i entitats. "Els ciutadans de Catalunya no són ovelles, gent militaritzada, siguin independentistes o no, tenen criteri, estem al segle XXI", ha manifestat. El president del tribunal, Manuel Marchena, ha cridat l'atenció a Turull i li ha dit que no aprofiti per fer al·legats que podrà fer en l'últim torn de paraula. Turull ha lamentat que porti "un any a la presó per una interlocutòria del TC" i que, en canvi, el govern espanyol incompleixi sentències d'aquest tribunal. "Això de posar-se el vestit de constitucionalista és una ganga perquè et permet no complir les sentències del TC" , ha lamentat.

A preguntes del fiscal, també ha negat conèixer el document 'Enfocats' i també l'existència de l'anomenada agenda 'Moleskine' de Josep María Jové. Preguntat sobre si existia un full de ruta, s'ha limitat a dir que el que els guiava era el programa electoral i el que va desplegar l'expresident Puigdemont en el seu debat d'investidura. I ha recordat que "mai ningú ho va impugnar". També ha dit que quan Puigdemont va dir "referèndum o referèndum" després de la qüestió de confiança, també suposava anar per la via del referèndum pactat.

Turull no ha negat en cap moment que perseguien la independència però ha remarcat que es volia fer per "vies pacífiques i democràtiques" i buscant un referèndum pactat amb l'Estat i ha recordat que es van agrupar 4.000 associacions en el Pacte Nacional del Referèndum per aconseguir aquest pacte. "Érem junts pel sí, no junts perquè sí", ha manifestat. "No és cap anormalitat que per la via pacífica intentis fer allò que t'has compromès amb els ciutadans, nosaltres pensant que teníem empara legal i en els nostres drets volíem tirar endavant iniciatives", ha defensat. A més, ha dit que a Catalunya "la resignació no apareix al diccionari polític", ha afirmat, i que van buscar "fins a l'últim moment" el pacte amb l'Estat.

El fiscal li ha preguntat si és soci d'Òmnium i Turull ha afirmat que fa 20 anys que "paga religiosament la quota però que això no és delicte". "No ho era ni durant el franquisme", ha al·legat Turull, que ha afegit que és soci de moltes altres entitats, entre les que ha citat Càritas, la Fundació la Caixa, el Racc o Intermón Oxfam, ha dit.

"Mai es donen instruccions als Mossos"


Pel que fa al paper dels Mossos d'Esquadra, Turull ha seguit la línia de la declaració de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn i ha remarcat que el president de la Generalitat Carles Puigdemont "sempre va dir que els Mossos complirien amb el seu deure" i que, per tant, donarien compliment a les "decisions judicials". "Sap què va costar que els Mossos d'Esquadra fossin policia judicial?", ha dit en resposta al fiscal.

Les advertències del TC, un "clàssic"


Sobre les advertències del TC d'impedir qualsevol iniciativa sobre la independència, Turull ha dit que se'n va "assabentar per la premsa" i que no les va llegir perquè no anaven dirigides a la seva persona. A més, ha dit que els van restar importància perquè era un "clàssic" que a cada consell de ministres de Mariano Rajoy s'aprovaven recursos contra decisions del Parlament fent un "ús i un abús" d'aquest mecanisme. Un cop ho va rebre, ha assegurat que havien de "ponderar" les advertències judicials amb organitzar un referèndum (que no és "delicte penal", ha remarcat).

"Querella preventiva"


Turull ha explicat que "l'única vegada" que va rebre una notificació per part del Tribunal Constitucional (TC) va ser el 12 de setembre del 2017, i que just després de signar haver-la rebut, el mateix oficial del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el va emplaçar a signar l'admissió d'una querella per desobediència continuada. "No havia ni guardat el bolígraf que rebo al mateix temps una querella preventiva", ha denunciat, "jo he estudiat dret i hi ha uns mínims". Davant d'això, Turull ha qüestionat que "la llei sigui igual per a tots", moment en què Marchena li ha tornat a cridar l'atenció i l'ha emplaçat a no valorar aquesta querella "en termes jurídics".

Tots signen per mostrar "unitat"


També ha reconegut que va signar el decret de convocatòria del referèndum i que el van signar en ple el Govern perquè era el seu "compromís amb els ciutadans" i per donar una "imatge d'unitat de tot el Govern". A més, ha explicat que en aquell moment van pensar que el que signaven era legal. "El decret era conseqüència del mandat del Parlament i pensàvem que responia a criteris perfectament legals", ha defensat. En aquest sentit, ha afegit que "no seria tan greu" el que aprovaven perquè des de l'advertiment del 12 de setembre fins que va ingressar a presó el Tribunal Constitucional no va aplicar les mesures coercitives que tenia a la seva mà.

Sobre la llei del referèndum, també ha dit que la van signar tots perquè "hi havia molta literatura" sobre si hi havia unitat en el Govern per fer el referèndum i que per això es van comprometre a fer-ho unitàriament. Ha remarcat, també, que un cop aprovada la llei el 6 de setembre "no hi ha cap element fàctic que la desenvolupi". Sobre la implicació dels alcaldes, ha reconegut que se'ls va demanar que si volien cedissin locals "de manera gratuïta" i que ho van fer perquè hi havia 700 ajuntaments implicats en el Pacte Nacional per al Referèndum. Ha defensat que els alcaldes no van participar "de cap acte il·lícit" perquè no estaven advertits, "com tampoc els ciutadans que van votar l'1-O".


"Porto un any a la presó per una interlocutòria"


A més, ha retret al govern espanyol del PP que impulsés la reforma del Tribunal Constitucional per donar als magistrats competències per multar, suspendre de funcions o exigir responsabilitats penals si hi ha incompliments de les advertiments. Per això, creu que no hi ha cap "retret penal" per convocar un referèndum perquè "es va despenalitzar expressament" i que s'ha buscat la manera de portar-lo davant els tribunals. "Per una resolució del TC porto un any a la presó, i després ens diran que no ens persegueixen per les nostres idees", ha manifestat Turull.

L'exconseller ha comparat la seva situació amb la del govern espanyol a nivell d'incompliments de sentències del TC. Segons ha dit, entre 2012 i 2017 el govern de l'Estat ha incomplert 25 sentències, entre elles -segons ha dit- la de traspassar el 0,7% de l'IRPF a la Generalitat. "Això de posar-se el vestit de constitucionalista és una ganga perquè et permet no complir les sentències del TC" , ha lamentat.


Nega la malversació


A preguntes del fiscal Jaime Moreno, Turull també ha negat que es destinés "ni un euro" al referèndum, tot i que el TC va prohibir expressament destinar cap partida a la votació. L'exconseller ha dit que des que va entrar al càrrec el 14 de juliol del 2017 "i també abans" mai es va destinar diner públic a l'1-O.

Turull ha remarcat que la Generalitat "funcionar per signatura electrònica i un conseller no pot signar res si abans no passa per tost els tràmits de fiscalització". "L'última signatura era la nostra, però tot tenia un tràmit" i passava abans per les mans d'interventors i caps de servei, entre d'altres ha dit, "la Generalitat no funciona amb paper carbó". L'exconseller ha qualificat de "surrealista" que el govern espanyol arribava a demanar informació per comprovar si s'estaven destinant diners al referèndum de l'1-O des del "Banc de Sang i Teixits o el circuit de motocròs".

Sobre el web 'referendum.cat' ha al·legat que era del 2006 i que la Generalitat va comprar el domini amb motiu del referèndum de l'Estatut i que, posteriorment, es va "actualitzar" i que s'hi va afegir algun "enllaç". A més, ha dit que es van trobar amb el "problema" que a partir del 6 de setembre hi va haver ciutadans que van fer "rèpliques" perquè "tancar una pàgina web avui en dia és posar portes al camp".

Pel que fa a l'anunci de les vies de tren, Turull ha explicat que tampoc va costar diners i que surt d'un material que havia "creat" la Generalitat internament per a una campanya anomenada 'Civisme', que va quedar deserta, i que es recupera després de descartar una proposta per a la campanya per a l'1-O que ni a Puigdemont ni a l'exconseller els va agradar. "Consideràvem que la campanya que ens van presentar no era prou neutral, era una gàbia amb un ocell a dins i vaig fer broma preguntant si era un periquito", ha dit. Turull ha dit que aquest anunci es va emetre per TV3 i Catalunya en virtut del programa-marc que tenen amb la Generalitat. Ha afegit que si s'han generat factures "no s'han de pagar" perquè era una campanya "gratuïta". També ha explicat que les empreses Carat i Focus es van negar a encartar-la per creure que era una "campanya política".

En referència a la despesa en paperetes i material electoral a Unipost (de quasei 1 MEUR), ha negat que s'hagués adjudicat ni que s'hagués dividit entre cinc conselleries aquest encàrrec. "No hi ha cap encàrrec ni ningú ha parlat amb Unipost, no hi ha pressupost ni encàrrec i si hi hagués alguna cosa ho sabrien perquè apareixeria a les diligències de la Guàrdia Civil", ha afirmat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

L'últim El més llegit