20 de febrer de 2019
20.02.2019

Bassa: «La independència sempre es planteja com una cosa pactada»

L'exconsellera assegura que el referèndum no era «res concloent» sinó una eina de «pacte» amb l'Estat

20.02.2019 | 20:02
Dolors Bassa declarant davant del Tribunal Suprem

L'exconsellera de Treball i Afers Socials ha dit que el referèndum no era "res concloent" per arribar a la independència. A preguntes del fiscal, ha defensat que la independència es concebia com "una cosa pactada o un acord durant el temps que fos necessari" i ha tret tot valor a la DUI. "La prova és que estem aquí i que no som independents", ha manifestat.

Bassa ha circumscrit l'organització del referèndum als "problemes" que va tenir JxSi amb la CUP per mantenir l'acord per garantir la majoria absoluta al Parlament. "Calia decidir si anàvem a eleccions o es buscava el consens, i es va fer un referèndum com una forma de compromís entre les institucions i els ciutadans", ha explicat.

L'exconsellera ha accedit a respondre a la fiscalia, l'advocacia de l'Estat però no a Vox. "Per respecte a les dones d'Espanya, tolerància 0 a la violència de gènere", ha dit.

"Mai m'esperava el que vaig veure l'1-O"

Durant la declaració, Bassa ha dit que si el referèndum tenia un suport massiu "ajudava en la negociació" amb l'Estat però assegura que "mai es pretenia que s'arribés a una insurrecció". L'exconsellera ha afirmat que no es pensava que hi hauria violència l'1-O perquè el Govern, segons Bassa, havia acatat la suspensió del TC i no "va fer cap acció des de la suspensió de la llei del referèndum". I també s'ha referit a "l'antecedent" que tenien, que era el del 9-N, quan no hi va haver incidents.

A més, s'ha referit a la interlocutòria del TSJC on demanava a les forces policials que "no alteressin la convivència cívica". "L'única variable imprevisible de l'1-O és l'actuació totalment equívoca d'alguns, no de tots, dels membres de cossos de la policia nacional i la guàrdia civil", ha manifestat.

A més, ha dit que se li podien "ocórrer 1000 maneres d'impedir" el referèndum "sense atacar la gent". Entre elles, ha dit que el govern espanyol podria haver "desnaturalitzat el resultat" o haver-se endut les urnes un cop ja s'haguessin acabat les votacions.

"Mai es va apostar per la unilateralitat"

A preguntes del seu advocat, Bassa ha dit que no s'havia "instaurat mai" la idea de la unilateralitat perquè "fins a l'últim minut vam pensar en la negociació". "Aquesta idea no surt ni al programa electoral ni es planteja perquè volíem un pacte, tot i estar compromesos amb un projecte independentista", ha manifestat. A més, ha dit que la "primera vegada" que veu la possibilitat d'una declaració d'independència és quan s'intercanvien cartes Rajoy i Puigdemont com a requeriment previ a l'aplicació del 155.

Ha recordat que el dia 26 d'octubre l'expresident Puigdemont apostava per eleccions però que el govern del PP "no donava cap garantia" de no aplicar el 155 si es feia. "Ens deien que passi el que passi i que encara que anem a eleccions hi haurà 155", ha relatat.

També ha deixat clar que el que es va votar l'endemà era només la "part resolutiva" i que la declaració d'independència estava inclosa en la "part dispositiva" de l'acord que JxSi i Cup van portar al ple del Parlament. "Era una resolució parlamentària i, per tant, són voluntats polítiques", ha dit en referència a la declaració d'independència.

"No vam fer res després de la DUI"

A preguntes del seu lletrat, Mariano Bergés, ha insistit en què la DUI no va tenir efectes. "No es va fer res, exactament res", ha remarcat. En aquest sentit, ha detallat que no es publica ni al DOGC ni al BOPC i que no s'envia a cap organisme internacional. A més, ha dit que no va formar part de cap comitè estratègic per arribar a la independència.

També ha negat que hi hagués cap pla del Govern ni per ocupar punts neuràlgics, ni detenir persones, afectar infraestructures o ocupar edificis públics. "La violència mai va ser un mitjà per aconseguir la independència", ha assegurat.

A més, ha negat que hi hagués cap actuació "coordinada" ni amb Mossos, amb el Parlament o els CDR. "No hi havia res planificat, el Govern actua fins que se suspèn la llei del referèndum", ha detallat.

També ha recordat que el TC va suspendre inicialment l'Agència de protecció social i que, un cop estava empresonada, es va aixecar aquesta suspensió. Bassa ha recordat el literal de la sentència del TC. "Diu expressament que no és cap estructura d'Estat", ha apuntat l'exconsellera, que diu que la finalitat d'aquesta agència (emmirallada en la basca) era "consolidar el sistema de prestacions públiques".

Preguntada pel seu advocat sobre la possible malversació de fons públics, Bassa ha dit que era "impossible" a causa dels "controls ferris i molt exigents" de l'Estat. Així, ha explicat que era l'Estat qui pagava als creditors. "Si sortia alguna cosa diferent calia demanar permís, hi havia una aplicació tecnològica que coordinava les dues comptabilitats, era impossible que no ho sabessin", ha explicat. A més, ha explicat que la interventora general va bloquejar algunes partides com la de processos electorals.

A més, ha dit que no era possible llogar cap espai de la Generalitat per contradir l'acusació de malversació, ja que entre les acusacions també s'imputa el suposat cost que hauria suposat llogar aquests espais per a l'1-O.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook