20 de febrer de 2019
20.02.2019

Mundó: «Signar conjuntament el decret per fer l'1-O emfatitzava el caràcter polític del moment»

L'exconseller assegura que va «atendre» els requeriments del TC i no va fer «res més» un cop es va suspendre l'1-O

20.02.2019 | 09:19

L'exconseller de Justícia Carles Mundó ha defensat que signar conjuntament per part de tot el Govern el decret de convocatòria del referèndum "emfatitzava el caràcter polític" del moment però que "no treia ni posava valor jurídic" al decret. A preguntes del fiscal Javier Zaragoza ha dit que va "atendre" els requeriments del TC i ha concretat que, a partir del 15 de setembre de 2017, "no va fer res més" un cop l'alt tribunal havia suspès la llei del referèndum, assegurant que l'acord de Govern del 6 de setembre no es va "executar" i per tant tampoc es va incomplir el requeriment. Ara bé, ha dit que quan havien signat el decret de convocatòria estaven "absolutament convençuts" que "no és delicte".

"El referèndum es va celebrar i si es va desenvolupar el decret o no s'haurà de valorar a partir dels fets sobre com es va organitzar, però a mi se m'interroga per malversació i el que puc dir clarament és que per fer el referèndum no es va gastar ni un euro com va dir Montoro en seu parlamentària", ha volgut concloure. Preguntat sobre les campanyes publicitàries o les cartes d'Unipost, ha dit que desconeix aquestes qüestions, perquè no eren de la seva competència. De fet, ha reiterat diversos cops que no es va gastar cap euro públic en el referèndum, perquè era "impossible" pels controls del govern espanyol, i qualsevol despesa requereix almenys 20 funcionaris i 45 dies, i per tant no tenia "gaire rellevància jurídica" el decret de convocatòria d'un referèndum que es feia al cap de menys d'un mes. Així, ha assegurat que el referèndum "no es va finançar amb diners públics, i com que no hi ha tres alternatives, segurament van ser diners privats". "No era possible que jo intervingués en les despeses" del referèndum.

Borràs nega que el seu departament comprés les urnes


L'exconsellera de Governació Meritxell Borràs ha negat que les urnes per a l'1-O es compressin des del seu departament. A preguntes del fiscal Jaime Moreno, ha defensat que només hi havia un "contracte marc" a petició dels funcionaris de l'àrea de processos electorals i ha manifestat que era "només" per a convocatòria d'eleccions al Parlament o per a consultes populars.

"Ens demanen que tinguem tot disposat per tenir el material si era necessari fer eleccions", ha manifestat Borràs, que ha afegit que la legislatura era "molt fràgil". Com la resta d'acusats, ha negat taxativament la malversació. "No es va usar ni un euro per al referèndum ni al meu departament ni a cap altre", ha remarcat.

Bassa diu que va assumir la gestió directa dels centres cívics per evitar «problemes» als directors


L'exconsellera de Treball i Afers Socials Dolors Bassa ha reconegut "l'autoritat" del Tribunal Constitucional i ha assegurat que un cop suspesa la llei del referèndum "no va fer res més". Quan el fiscal Fidel Cadena li ha preguntat què va fer per "acatar" els advertiments del TC ha dit que va fer "tot el que estava a les meves mans" i que "no va fer res per no complir" amb els avisos de l'alt tribunal. Sobre el paper del TC, ha dit que entenia que es tractava d'un "conflicte competencial i jurídic transitori" i també s'hi ha referit com un "conflicte d'interessos". I ha recordat que només al seu departament hi havia 18 sentències del TC que obligaven el govern espanyol i que no es complien.

L'exconsellera  ha explicat que el cap de setmana de l'1 d'octubre el departament va assumir la gestió directa dels centres cívics de la Generalitat per tal d'evitar "problemes" als directors. Per aquell cap de setmana moltes entitats van presentar sol·licituds d'activitats com "balls per a gent gran o cursos d'escacs", i això generava "inquietud i malestar" en els directors per si podia anar contra la prohibició del referèndum, o fins i tot generava "problemes de responsabilitat civil" si algun usuari es feia mal o algun material es feia malbé. "No hi va haver cap incident", ha afegit.

Rull: "Mai m'hauria imaginat que la policia desplegaria aquell nivell de violència contra gent pacífica"


L'exconseller de Territori i Sostenibilitat Josep Rull ha assegurat que no es podia imaginar "mai" les imatges que es van produir l'1-O. "Mai em podria imaginar que les forces i cossos de seguretat de l'Estat desplegarien el nivell de violència que van desplegar davant de gent pacífica, joves i avis, que defensaven pacíficament uns ideals amb una dignitat extraordinària", ha respost a la fiscal Consuelo Madrigal, que li demanava si havia tingut "por" del que els pogués passar. Rull ha dit que el precedent que tenien era el del 9-N i que llavors no es va produir violència. I sobre l'1-O, ha afegit que a les escoles que van tancar els Mossos no hi ha haver "cap problema" ni cap "indici" de violència. Com ja va fer Turull, ha afirmat que no sap d'on van sortir les urnes però que tenia la "confiança íntima" que n'hi hauria.

Rull ha assegurat que tenia la "confiança íntima" que l'1-O hi hauria urnes. "Era una confiança en el meu país", ha dit després que la fiscal Consuelo Madrigal li preguntés per una entrevista en al qual havia afirmat que hi hauria urnes. "Estava convençut que n'hi hauria, perquè va ser una iniciativa extraordinària que va comprometre a molta gent", ha dit.

{C}

{C}

Seguint les tesis de la declaració de Jordi Turull, Rull s'ha desvinculat de qualsevol organització operativa del referèndum. Ni sabia on es van construir les urnes, ni on estaven, ni tampoc on es van imprimir les paperetes que es van utilitzar el dia del referèndum, ha dit. Madrigal s'ha preguntat si esperava que apareixerien "espontàniament". "El compromís per la democràcia, els valors cívics i la força de l'esperança és increïble, i creia que apareixerien l'1-O", ha dit. Rull, per tant, ha dit confiar en la "gent" per "poder articular finalment l'1-O i es pogués canalitzar aquesta expressió democràtica".

Rull diu que ell no va negar l'entrada del 'Piolín' a Palamós


L'exconseller de Territori i Sostenibilitat Josep Rull ha negat que fos ell personalment qui negués l'entrada del vaixell que allotjava policies 'Moby Dada' (conegut com 'el Piolín) a l'entrada del Port de Palamós el setembre de 2017. Ha afirmat que la decisió va ser dels responsables del port, que va ser "encertada" i nega que fos "arbitrària". A preguntes de la fiscalia ha dit que ni l'Estat va demanar atracar com a buc d'Estat ni tampoc el consignatari del vaixell va fer una "sol·licitud formal" a través de l'aplicació digital.

Rull diu que només hi va haver una "comunicació verbal" amb el port i que, inicialment, es va dir que era per atracar 20 dies per reparar camarots. Rull diu que el moll estava ocupat per creuers i que se'ls va negar entrada perquè sinó caldria "desactivar tota l'operativa del port". Segons sosté, es va assabentar de l'assumpte quan el buc ja anava cap a Barcelona.

Rull destaca l'impacte internacional de l'1-O


Durant l'interrogatori, Rull ha destacat el ressò internacional que va tenir l'1-O i ha destacat que alguns mitjans parlaven de 'Shame' (vergonya, en anglès) per les "imatges que s'havien produït, amb gent amb les mans alçades a l'aire i colpejades per les forces de seguretat de l'Estat".

Preguntat sobre els "escratxes" a hotels on s'allotjaven policies, Rull ho ha condemnat i ha dit que sempre estarà en contra d'aquest tipus de manifestacions "ja siguin de persones que estaven en contra o a favor de la independència". "Usar la pressió en aquests termes és inacceptable", ha manifestat l'exconseller, que remarca que el seu compromís polític és "insubornablement pacifista".


«El Tribunal Constitucional té un dèficit important d'autoritat moral»


L'exconseller de Territori i Sostenibilitat Josep Rull ha denunciat que el govern espanyol va fer un "ús sistemàtic" del Tribunal Constitucional per "minimitzar l'autonomia de Catalunya". A més, ha dit que els magistrats es van deixar "instrumentalitzar" pel govern espanyol i que la Generalitat s'havia de moure per buscar l'equilibri entre "l'imperi de la llei i el principi democràtic".

{C}


A preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal, també ha defensat que sempre va pensar que un referèndum pactat amb l'Estat era "possible" i que van "esgotar tots els instruments interns amb l'Estat" per aconseguir-ho. A més valorat que es va sentir "honorat" d'haver signat el decret de convocatòria del referèndum perquè la llei era "perfectament legal i emanada d'un Parlament legítim", tot i que l'endemà el TC la va suspendre.

L'exconseller ha reconegut que va ser advertir fins a sis vegades pel TC i ha aprofitat per carregar contra aquest alt tribunal. Ha afirmat que el govern espanyol en va fer un "ús constant i sistemàtic" per presentar-hi recursos i, automàticament, aconseguir suspendre lleis i resolucions només amb una admissió a tràmit i sense entrar en el fons (en aplicació de l'article 150.2 de la Constitució, que només se li atorga al govern espanyol).

Davant d'aquests advertiments, ha dit que el seu "dilema" era fer un "equilibri" entre "l'imperi de la llei i el principi democràtic" i, usant un terme també usat per Jordi Turull, ha dit que el Govern havia de "ponderar els elements".

Confiança en un referèndum pactat


L'exconseller ha reconegut que va signar el full de ruta el 2015 però l'ha qualificat de "declaració d'intensions" però que no era un "document estratègic". "Al marge del full de ruta, el mandat democràtic és el programa electoral que recordo que no es va impugnar mai", ha afegit.

En aquest sentit, ha manifestat que quan van afegir una partida als pressupostos per convocar el referèndum no pensava que "fes cap mena de desobediència" perquè tenia el convenciment que es podia aconseguir un referèndum pactat. I ha enumerat els diferents "intents" que va fer la Generalitat per aconseguir un referèndum pactat.

Defensa del dret a declarar en català


Rull ha optat per declarar en castellà, com han fet els seus predecessors, però també s'ha queixat per no haver tingut opció de traducció simultània. "No és una cosa menor, se'n vulnera el meu dret a expressar-me en plenitud en la meva llengua materna", ha manifestat.

I també ha lamentat que el català es vegi per alguns sectors com una "amenaça". "Tant de bo es vegi per determinats entorns com una riquesa amb voluntat de ser compartida", ha dit. El president del tribunal, li ha dit que els magistrats no ho veuen d'aquesta manera i ha recordat que s'havia ofert traducció consecutiva.


L'agenda d'aquest dijous 


El judici al Tribunal Suprem es reprèn aquest dimecres amb l'interrogatori a l'exconseller de Territori i Sostenibilitat Josep Rull, per a qui la fiscalia demana que 16 anys de presó per rebel·lió i malversació. Defensat per Jordi Pina, l'exconseller respondrà a la fiscalia i l'advocacia de l'Estat però no a Vox. Després del seu interrogatori, les següents en declarar seran les exconselleres Dolors Bassa i Meritxell Borràs. Per a la primera, la fiscalia també demana 16 anys pels mateixos delictes que per a Rull però per a Borràs (en llibertat provisional) la petició es rebaixa a 7 anys perquè no hi veu rebel·lió sinó desobediència i malversació. La sessió començarà a les deu del matí.

El judici de l'1-O té aquest dimecres una altra sessió destinada als interrogatoris dels acusats, després que ja hagin comparegut davant del tribunal Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull i Raül Romeva. Fins al moment, cap d'ells ha resposta l'acusació popular –exercida per Vox- i els dos exconseller d'ERC tampoc han respost a la fiscalia ni l'advocacia de l'Estat. La previsió és que la resta d'acusats que encara han de declarar sí responguin a totes les acusacions, tret de Vox.

Testimonis a partir de dimarts


Després de Rull, Bassa i Borras encara quedaran per declarar Carles Mundó i Santi Vila (els dos en llibertat provisional), Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Carme Forcadell. El tribunal calcula acabar aquesta fase d'interrogatori als acusats abans de dimarts, data a partir de la qual ha començat a citat ja els primers testimonis. Per tant, si dijous no s'han acabat els interrogatoris a acusats el tribunal podria habilitar alguna sessió extra per enllestir la feina abans de dimarts.

En la primera sessió destinada als testimonis estan citats el diputat d'ERC al Congrés Joan Tardà, el president del Parlament, Roger Torrent, l'expresident Artur Mas i, ja a la tarda, l'expresident Mariano Rajoy (citat a les 16 h), l'excoordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, i l'exlíder dels comuns al Congrés, Xavier Domènech.

Dimecres les parts podran interrogar l'exvicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría, l'exministre d'Hisenda Cristòbal Montoro (tots tres al matí). A la tarda, hauran de declarar l'expresidenta del Parlament Núria de Gispert, els exdiputats de la CUP Eulàlia Reguant i Antonio Baños. També es cita dimecres Josep Ginesta, Francesc Iglesias i Adrià Comella.

El tribunal també ha fixat les citacions per al dijous. Serà el torn del lehendakari Íñigo Urkullu, el diputat d'ERC a Madrid Gabriel Rufián, l'exsecretari de Podem Catalunya Albano Dante-Fachín, l'expresident del Parlament Ernest Benach, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

El més destacat de les declaracions dels presos, en vídeo

Raül Romeva

Jordi Turull

Oriol Junqueras


 

Quim Forn 

 

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades