L'exconseller de Territori i Sostenibilitat Josep Rull ha denunciat que el govern espanyol va fer un "ús sistemàtic" del Tribunal Constitucional per "minimitzar l'autonomia de Catalunya". A més, ha dit que els magistrats es van deixar "instrumentalitzar" pel govern espanyol i que la Generalitat s'havia de moure per buscar l'equilibri entre "l'imperi de la llei i el principi democràtic". A preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal, també ha defensat que sempre va pensar que un referèndum pactat amb l'Estat era "possible" i que van "esgotar tots els instruments interns amb l'Estat" per aconseguir-ho. A més valorat que es va sentir "honorat" d'haver signat el decret de convocatòria del referèndum perquè la llei era "perfectament legal i emanada d'un Parlament legítim", tot i que l'endemà el TC la va suspendre.
L'exconseller ha reconegut que va ser advertir fins a sis vegades pel TC i ha aprofitat per carregar contra aquest alt tribunal. Ha afirmat que el govern espanyol en va fer un "ús constant i sistemàtic" per presentar-hi recursos i, automàticament, aconseguir suspendre lleis i resolucions només amb una admissió a tràmit i sense entrar en el fons (en aplicació de l'article 150.2 de la Constitució, que només se li atorga al govern espanyol).
Davant d'aquests advertiments, ha dit que el seu "dilema" era fer un "equilibri" entre "l'imperi de la llei i el principi democràtic" i, usant un terme també usat per Jordi Turull, ha dit que el Govern havia de "ponderar els elements".
L'exconseller ha reconegut que va signar el full de ruta el 2015 però l'ha qualificat de "declaració d'intencions" però que no era un "document estratègic". "Al marge del full de ruta, el mandat democràtic és el programa electoral que recordo que no es va impugnar mai", ha afegit. També ha negat tenir coneixement del document 'Enfocats'.
Error de la fiscal
En aquest punt, la fiscal ha preguntat a Rull si el full de ruta demanava que les manifestacions fossin "multitudinàries i espectaculars". El lletrat de Rull, Jordi Pina, ha preguntat on figurava aquesta expressió i també s'hi ha sumat l'exconseller, que ha negat que formés part d'aquell document. De fet, Rull ha corregit la fiscal i ha dit que estava confonent el full de ruta (signat per ERC, CDC, Reagrupament, ACN i Òmnium i AMI) amb un document que només era de l'ANC.
La fiscal ha preguntat si en aquest document es cridava a la mobilització ciutadana i Rull ha defensat el dret a mobilització és "la base de tot el moviment ciutadà". "Les mobilitzacions són fonamentals per a qualsevol democràcia que es vegi seriosa i normal", ha replicat.
Confiança en un referèndum pactat
En aquest sentit, ha manifestat que quan va signar el decret de convocatòria del referèndum no pensava que "fes cap mena de desobediència" perquè tenia el convenciment que es podia aconseguir un referèndum pactat. I ha enumerat els diferents "intents" que va fer la Generalitat per aconseguir un referèndum pactat.
Sobre la disposició addicional 40 (que reservava 6 MEUR per a un eventual referèndum), l'exconseller ha defensat que en tots els pressupostos "sempre hi ha una referència concreta o a processos electorals i hi havia una partida per a un eventual procés electoral o referèndum".
Defensa del dret a declarar en català
Rull ha optat per declarar en castellà, com han fet els seus predecessors, però també s'ha queixat per no haver tingut opció de traducció simultània. "No és una cosa menor, se'n vulnera el meu dret a expressar-me en plenitud en la meva llengua materna", ha manifestat.
I també ha lamentat que el català es vegi per alguns sectors com una "amenaça". "Tant de bo es vegi per determinats entorns com una riquesa amb voluntat de ser compartida", ha dit. El president del tribunal, li ha dit que els magistrats no ho veuen d'aquesta manera i ha recordat que s'havia ofert traducció consecutiva.
"Impossible desviar ni un sol euro"
Davant de l'acusació de malversació de fons públics, Rull ha estat taxatiu en afirmar que ni des del seu departament ni des de cap altres "es va gastar ni un sol euro públic per organitzar el referèndum". "Era impossible desviar ni un sol euro", ha garantit ha garantit l'exconseller defensat "a ultrança" la "professionalitat" dels treballadors del seu departament. Rull ha afegit que "si per casualitat trobessin alguna despesa, els consellers vam assumir l'última firma".
Rull ha recordat que les finances de la Generalitat estaven "controlades" per l'Estat, tot criticant que es fes per decret i no per la via legislativa. "Es va utilitzar tota la legislació vinculada al dèficit de manera abusiva", ha dit, "es desactivava l'autonomia operativa de la Generalitat", que deixaven com a "mera gestoria".
Rull ha respost a Madrigal que "no trobarà cap factura" amb el pagament d'algun tipus de despesa vinculada a Unipost, deixant al marge la factura "proforma". El conseller ha destacat el "nivell de control i de garanties extraordinàries" que hi ha dins de la Generalitat pel que fa a despesa i ha posat en valor "l'autoritat moral" dels funcionaris de la Generalitat. "Vull defensar a ultrança el nivell de professionalitat dels funcionaris de la Generalitat", ha reblat.Defensa del dret a declarar en català
Rull ha optat per declarar en castellà, com han fet els seus predecessors, però també s'ha queixat per no haver tingut opció de traducció simultània. "No és una cosa menor, se'n vulnera el meu dret a expressar-me en plenitud en la meva llengua materna", ha manifestat.
I també ha lamentat que el català es vegi per alguns sectors com una "amenaça". "Tant de bo es vegi per determinats entorns com una riquesa amb voluntat de ser compartida", ha dit. El president del tribunal, li ha dit que els magistrats no ho veuen d'aquesta manera i ha recordat que s'havia ofert traducció consecutiva.
L'exconseller de Territori i Sostenibilitat Josep Rull ha assegurat que no es podia imaginar "mai" les imatges que es van produir l'1-O. "Mai em podria imaginar que les forces i cossos de seguretat de l'Estat desplegarien el nivell de violència que van desplegar davant de gent pacífica, joves i avis, que defensaven pacíficament uns ideals amb una dignitat extraordinària", ha respost a la fiscal Consuelo Madrigal, que li demanava si havia tingut "por" del que els pogués passar. Rull ha dit que el precedent que tenien era el del 9-N i que llavors no es va produir violència. I sobre l'1-O, ha afegit que a les escoles que van tancar els Mossos no hi ha haver "cap problema" ni cap "indici" de violència. Com ja va fer Turull, ha afirmat que no sap d'on van sortir les urnes però que tenia la "confiança íntima" que n'hi hauria.
Rull ha assegurat que tenia la "confiança íntima" que l'1-O hi hauria urnes. "Era una confiança en el meu país", ha dit després que la fiscal Consuelo Madrigal li preguntés per una entrevista en al qual havia afirmat que hi hauria urnes. "Estava convençut que n'hi hauria, perquè va ser una iniciativa extraordinària que va comprometre a molta gent", ha dit.
Seguint les tesis de la declaració de Jordi Turull, Rull s'ha desvinculat de qualsevol organització operativa del referèndum. Ni sabia on es van construir les urnes, ni on estaven, ni tampoc on es van imprimir les paperetes que es van utilitzar el dia del referèndum, ha dit. Madrigal s'ha preguntat si esperava que apareixerien "espontàniament". "El compromís per la democràcia, els valors cívics i la força de l'esperança és increïble, i creia que apareixerien l'1-O", ha dit. Rull, per tant, ha dit confiar en la "gent" per "poder articular finalment l'1-O i es pogués canalitzar aquesta expressió democràtica".
Rull destaca l'impacte internacional de l'1-O
Durant l'interrogatori, Rull ha destacat el ressò internacional que va tenir l'1-O i ha destacat que alguns mitjans parlaven de 'Shame' (vergonya, en anglès) per les "imatges que s'havien produït, amb gent amb les mans alçades a l'aire i colpejades per les forces de seguretat de l'Estat".
Preguntat sobre els "escratxes" a hotels on s'allotjaven policies, Rull ho ha condemnat i ha dit que sempre estarà en contra d'aquest tipus de manifestacions "ja siguin de persones que estaven en contra o a favor de la independència". "Usar la pressió en aquests termes és inacceptable", ha manifestat l'exconseller, que remarca que el seu compromís polític és "insubornablement pacifista".
Rull diu que ell no va negar l'entrada del 'Piolín' a Palamós i que no havia sol·licitat permís "formalment" per atracar
L'exconseller de Territori i Sostenibilitat Josep Rull ha negat que fos ell personalment qui negués l'entrada del vaixell que allotjava policies 'Moby Dada' (conegut com 'el Piolín) a l'entrada del Port de Palamós el setembre de 2017. Ha afirmat que la decisió va ser dels responsables del port, que va ser "encertada" i nega que fos "arbitrària". A preguntes de la fiscalia ha dit que ni l'Estat va demanar atracar com a buc d'Estat ni tampoc el consignatari del vaixell va fer una "sol·licitud formal" a través de l'aplicació digital. Rull diu que només hi va haver una "comunicació verbal" amb el port i que, inicialment, es va dir que era per atracar 20 dies per reparar camarots. Rull diu que el moll estava ocupat per creuers i que se'ls va negar entrada perquè sinó caldria "desactivar tota l'operativa del port". Segons sosté, es va assabentar de l'assumpte quan el buc ja anava cap a Barcelona.
Durant l'interrogatori, Rull ha defensat que Ports de la Generalitat no va negar l'entrada del buc Moby Dada a Palamós de manera "arbitrària" i ha justificat que no va usar "els mecanismes establerts per sol·licitar l'amarrament en un port de la Generalitat o de l'Estat". Segons ha dit, no es va demanar permís formal i només hi va haver "comunicació verbal" del consignatari directament amb el port. A més, ha dit que es va informar que era per "reparar camarots" durant 20 dies i no es va dir res dels policies. Segons Rull, se'ls va negar perquè "el port de Palamós mai ha acceptat llargues estades per fer reparacions".
"Jo com a conseller no autoritzo cada vaixell que demana amarrar, ho van fer els responsables del port de manera seriosa i diligent i ho van fer sense consultar-me", ha explicat Rull, que afirma que "avala absolutament" els que van fer els responsables del port de Palamós. A més, diu que quan es va produir l'incident de Palamós ell no sabia que hi havia policies al vaixell.
A més, ha argumentat que a Palamós els creuers són "la joia de la corona" del port i ha destacat "l'esforç" que s'ha fet des de la Generalitat per consolidar-los. En aquest sentit, ha dit que aquells dies de setembre -i també octubre i novembre- hi havia reserves ja fetes amb companyies que hi feien escala. "Era impossible que pugui coexistir el ferri amb els creuers que tenien reserva", ha emfatitzat. A més, ha dit que hauria calgut "desactivar tota l'operativa comercial" del port per autoritzar l'estada del Moby Dada. "Això seria una hipoteca severíssima per al port de Palamós", ha afegit Rull, que creu que la "fiabilitat" d'un port és fonamental per a les companyies de creuers.
Llavors, ha especificat que des del port el van deixar estar unes hores fondejant a les aigües exteriors del port i se li va demanar que enviés la informació sobre la seva estada. Posteriorment, segons Rull, capitania marítima li va dir al buc que anés a Barcelona. "Allà va canviar d'usos i va dir ara que volia fondejar com a vaixell-hotel", ha explicat Rull, que recorda que allà tampoc se li van acceptar aquests usos. Finalment, a la nit, ha explicat que el govern espanyol fa la sol·licitud formal d'incorporar-lo com a "vaixell d'Estat".
Les exportacions a Barcelona, "en risc"
Rull ha afegit que l'actitud "expansiva" de les forces de seguretat al Port de Barcelona van posar "en risc" l'activitat exportadora, com ara la càrrega i la descàrrega de cotxes. D'aquí que reconeix que va dir que "la presència testosterònica de la policia al port perjudicava les exportacions" i ha dit que feia referència a Barcelona i no a Palamós
