21 de febrer de 2019
21.02.2019

Bassa: «La independència sempre es va plantejar com una cosa pactada»

L'exconsellera recorda que després de la DUI el Govern «no va fer res»

20.02.2019 | 22:43
Bassa: «La independència sempre es va plantejar com una cosa pactada»
L'exconsellera Dolors Bassa, ahir al Suprem

L'exconsellera de Treball i Afers Socials va dir ahir, en el judici del procés, que el referèndum no era «res concloent» per arribar a la independència. A preguntes del fiscal, va defensar que la independència es concebia com «una cosa pactada o un acord durant el temps que fos necessari» i va treure tot valor a la DUI. «La prova és que estem aquí i que no som independents», va manifestar. Bassa va circumscriure l'organització del referèndum als «problemes» que va tenir JxSi amb la CUP per mantenir l'acord per garantir la majoria absoluta al Parlament. «Calia decidir si anàvem a eleccions o es buscava el consens, i es va fer un referèndum com una forma de compromís entre les institucions i els ciutadans», va dir.

L'exconsellera va accedir a respondre a la fiscalia, l'advocacia de l'Estat però no a Vox. «Per respecte a les dones d'Espanya, tolerància 0 a la violència de gènere», va dir.

Durant la declaració, Bassa va afimar que si el referèndum tenia un suport massiu «ajudava en la negociació» amb l'Estat però assegura que «mai es pretenia que s'arribés a una insurrecció». L'exconsellera va assegurar que no es pensava que hi hauria violència l'1-O perquè el Govern, segons Bassa, havia acatat la suspensió del TC i no «va fer cap acció des de la suspensió de la llei del referèndum». I també es va referir a «l'antecedent» que tenien era el del 9-N, quan no hi va haver incidents.

A més, es va referir a la interlocutòria del TSJC on demanava a les forces policials que «no alteressin la convivència cívica». «L'única variable imprevisible de l'1-O és l'actuació totalment equívoca d'alguns, no de tots, dels membres de cossos de la policia nacional i la guàrdia civil», va manifestar. A més, va dir que se li podien «ocórrer 1000 maneres d'impedir» el referèndum «sense atacar la gent». Entre elles, va dir que el govern espanyol podria haver «desnaturalitzat el resultat» o haver-se endut les urnes un cop ja s'haguessin acabat les votacions.

A preguntes del seu advocat, Bassa va afirmar que no s'havia «instaurat mai» la idea de la unilateralitat perquè «fins a l'últim minut vam pensar en la negociació».

«Aquesta idea no surt ni al programa electoral ni es planteja perquè volíem un pacte, tot i estar compromesos amb un projecte independentista», va manifestar. A més, va dir que la «primera vegada» que veu la possibilitat d'una declaració d'independència és quan s'intercanvien cartes Rajoy i Puigdemont com a requeriment previ a l'aplicació del 155.

Va recordar que el dia 26 d'octubre l'expresident Puigdemont apostava per eleccions però que el govern del PP «no donava cap garantia» de no aplicar el 155 si es feia. «Ens deien que passi el que passi i que encara que anem a eleccions hi haurà 155», va relatar.

I va deixar clar que el que es va votar l'endemà era només la «part resolutiva» i que la declaració d'independència estava inclosa en la «part dispositiva» de l'acord que JxSi i Cup van portar al ple del Parlament. «Era una resolució parlamentària i, per tant, són voluntats polítiques», va dir en referència a la declaració d'independència.

A preguntes del seu lletrat, Mariano Bergés, va insistir que la DUI no va tenir efectes. «No es va fer res, exactament res», va remarcar. En aquest sentit, va detallar que no es va publicar ni al DOGC ni al BOPC i que no es va enviar a cap organisme internacional. A més, va dir que no va formava part de cap comitè estratègic per arribar a la independència.

També va negar que hi hagués cap pla del Govern ni per ocupar punts neuràlgics, ni detenir persones, afectar infraestructures o ocupar edificis públics. «La violència mai va ser un mitjà per aconseguir la independència», va assegurar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook